ODERINT DUM METUANT.
DA MIHI ANIMAS, CAETERA TOLLIS.
UBI BENE, IBI PATRIA.
SÓC MÉS LLUNY QUE ESTIMAR-TE. QUAN ELS CUCS FARAN UN SOPAR FRED AMB EL MEU COS TROBARAN UN REGUST DE TU.
L’únic ensenyament que sempre he tractat de transmetre, des del meu àmbit educatiu, les ciències, és l’esperit crític i l’amor per les veritats transitòries de la Ciència; perquè hem d’assumir que l’acceptació de la teoria sempre és provisional. El refús de la teoria pot ser concloent. Així que sí, he lluitat contra pseudociències i falàcies; en cap, he tractat d’influir en la visió política del jovent.
És insultant i vergonyós que tota una corrua de patògens socials, aquells que sí desitjarien un adorctrinament escolar recuperant la FEN (formación del espíritu nacional) dels seu passat on l’escola catalana no lluïa reconeguda internacionalment, es dediquin a escampar totes aquestes mentides interessades.
Siguem seriosos, algú pot creure que havent de gestionar tot el que hem de gestionar a l’aula em qeuda temps i esma per dedicar-me a adocrtinar l’alumnat per transmetre’ls la meva ideologia?
A més a més, si el suposat adoctrinament existís hauríem de confessar que som força poc eficients: tantes fornades d’alumnes sotmesos al rentat de cervell i hores d’ara només tenim 2,2 milions de votants (que s’han atrevit a anar a votar i els han comptat els vots) a favor de la independència. Per què, segons el raonament (sic) d’aquells que defensen l’existència de l’adoctrinament, en plena dictadura els “quatre arreplegats” que somniaven amb una Catalunya independent van decidir que es dedicarien a assolir estudis superiors per a poder exercir com a docents per poder evangelitzar en el catalanisme i així ampliar les files i poder mantenir la dinàmica fins aconseguir-ho. Algú pot empassar-se una falòrnia tal?
No maregem la perdiu: un dels pilars de la societat catalana i de l’èxit de la millora d’aquesta és l’educació, és a dir: l’escola catalana. Una escola aplaudida internacionalment, que ha permès i permet un alumnat bilingüe (encaminat vers el trilingüisme, si pensem en l’anglès) on no hi ha ningú que sigui monolingüe en català (sí, n’hi ha, però, en castellà); integradora fins ésser motor de l’ascensor social.
És per tots aquests motius que cert col·lectiu vol acabar amb l’escola catalana i amb tots els triomfs socials que representa.
Si us el vau perdre, aquí podeu veure el primer dels dos capítols.
Vist el primer capítol s'observa que el que semblava important era el retorn d'Andreu Buenafuente a TVC, fes el que fes, importava recuperar el fill pròdig. Consegüentment, el programa era un mer objecte lúdic, la importància residia en fer passar una estona el més entretinguda possible, les possibilitats educatives no eren el leitmotiv del programa, crec que no arribaven ni a macguffin.
El programa fou entretingut, això no es pot negar, ara bé, si volem vendre un projecte d'una entrevista no utilitzem a una persona que (#algúhohaviadedir) no en sap fer-ne. Buenafuente pot ésser un bon humorista, però no és un entrevistador. Algú s'imagina què podrien haver fet amb en Eduard Punset uns Joaquín Soler Serrano, José Luis Balbín, i d'altres? Fou una sèrie de preguntes orquestrades perquè el divulgador Punset comentés "anècdotes científiques", però sense entrar en profunditat en cap moment (quelcom que sembla se s'estila molt últimament a la televisió pública catalana, si pensem, per exemple en Banda ampla).
Crec que fou una oportunitat perduda. Miraré, si puc, el segon programa, però dubto que em treguin la sensació que la idea podia haver donat per molt més.
I cal plantejar-se el cost que la productora externa haurà suposat per a TVC, és a dir, per a tots els contribuents catalans, que continuen veient com TVC és un forat negre per perdre diners. i això m'obre la via a un corol·lari final diré que sentir persones com el Sr. Buenafuente parlant respecte com estan de malament i les coses i les dificultats per arribar a final de mes tal i com ho feia, com si ell fos un perjudicat, em sembla com a mínim de molt mal gust.
Ahir el programa de debat de TV3 Banda ampla tractà el tema de la Ciència i les persones que s'hi dediquen sota el títol genèric de científics.
El programa em defraudà força. Molt epidèrmic i fins i tot populista, en resum: poc científic. Tal vegada fou per la tria de persones convidades o pels seus torns d'intervenció o perquè avui dia, a diferència de programes d'antuvi, s'ha caigut en l'habitud de no voler gratar massa la crosta d'allò que es tracta a debat i deixar-ho com una estona per fer petar la xerrada.
Segons deien un 80% de la gent enquestada afirmava que la ciència ha millorat, i ho fa, la vida; això sí, el debat respecte el 20% restant no entrà en gaire profunditat en per què no ho pensa (més enllà de la diatriba de la despesa militar). I no podem obviar que la majoria de gent del 80% contestà pensant en certs avenços biomèdics, per què la majoria de persones que fan o han fet ciència han sentit allò de "I això per a què serveix?"
I aquest, la visió popular de la ciència, era un dels grans debats. Per què manquen tantes vocacions? Per què hi ha tan poca cultura científica a nivell de carrer? Per què si es demana als nens que dibuixin un científic encara avui dia fan una barreja entre el Dr. Frankestein de les pel·lícules amb la imatge despentinada d'Einstein?
Una gran sorpresa fou comprovar com un 40% dels enquestats considerava que els científics viuen bé; és cert, que un 38% opinava el contrari i curiós que un 22% no tenia opinió. Viure bé de la Ciència? Alguns, molt pocs; aquells afortunats que han arribat a certes posicions; però les persones que fan realment ciència, els que treballen al laboratori sobreviuen amb la ciència. La seva és la condició del precari: sous baixos (indignes!), moltíssimes hores, condicions canviants sense cap garantia,... I encara es defensava com a lògic! (I dubto que es pugui comparar amb segons quins altres ambients becaris; i si ho fos: és arribat el moment de dignificar les coses!) Igualment que es creia absolutament necessari marxar. Pot ésser molt positiu, tothom serà d'acord, però cal que sigui "obligatori". En aquest punt, com en la majoria es tornava a veure un fet important, la majoria de convidats eren caps, i no representants de la munió de persones que amb el seu esforç diari fan avançar el sistema.
És cert que es tractaren molts aspectes, però gairebé tot foren pinzellades. Poca oferta de feina (dedicar-se des de la vessant comercial no és fer ciència), es podria haver dit que el sistema no és el més indicat, poca inversió privada (sí que s'ha dit al final que cal reclamar als governants que inverteixin i que n'informin), sous i condicions, reconeixement, vocació, transmissió de la informació, etc.
Crec que és interessant fer sortir la Ciència de les seves torres d'ivori, però cal fer-ho de forma que permeti una visió realista de la mateixa i de la seva situació real.
Qui més qui menys ha tingut, o té encara, herois. El concepte d'heroi és força subjectiu. De fet el DLC diu:
heroi heroïna
1 m. i f. [LC] [AN] Semidéu, semideessa. 2 1 m. i f. [LC] [CO] Persona que es distingeix pel seu alt coratge, per la seva fortitud en el sofriment. Els herois de la guerra. 2 2 m. i f. [LC] [CO] [FLL] Personatge principal d’una llegenda, d’una narració, etc. Els herois de la faula. L’heroïna d’una novel·la. 2 3 m. i f. [LC] [CO] Persona prominent d’un acte, d’un esdeveniment, etc. Ha estat l’heroi de la festa.
Fins a un cert punt, crec que l'heroi/heroïna és aquella persona les accions de la qual ens semblen més enllà de les nostres, i de les de qualsevol, capacitats i, fins a un cert punt, ens agradaria haver set ella per haver-ho pogut fer.
Però, això, com tot, depén del punt de vista de cadascú.
N'he tingut, i encara en tinc, molts d'herois dels que admiro accions, conveciments o coratge. Però avui us en parlaré en concret dels que podríem anomenar Herois de l'Antàrtida.
L'Antàrtida és possiblement l'últim gran repte de la humanitat, de fet hi ha zones menys fotografiades que la lluna. Però la història de Terra Australis Incognita té tres noms, bé de fet, quatre, sense els quals no es pot explicar. Amundsen, Scott i Shackleton i Hurley: el noruec que Mai he conegut a ningú que s'hagi vist tant diametralment oposat als seus desigs. Des de petit he somniat arribar al Pol Nord i heus-me aquí en el Pol Sud. El britànic que liderà El pitjor viatge del món i la parella que capitanejà i fotografià l'odissea de l'Endurance. Òbviament les vides de l'Ant-Arktos són moltes més; però aquestes poden ésser les més representatives.
Mentre la controvèrsia si Peary (més encara la de Cook) arribaren, essent els primers, al Pol Nord encara existeix, tothom sap que la primera expedició que arribà a l'altre extrem del planeta fou l'enpaçalada per Roald Amundsen el 14 de desembre de 1911.
Trenta-quatre dies després, cinc homes britànics, comandats per Robert Falcon Scott, arribaren també al Pol Sud com a part de les finalitats de l'Expedició Britànica Antàrtica 1910. Aquesta no tenia sols com a objectiu concedir l'honor a l'Imperi Brtiànic d'haver set el primer en trepitjar el Pol Sud, també havia de servir com a recerca científica i exploració geogràfica. Però la cursa per ésser els primers es precipità quan l'expedició noruega trepitjà les blaques banquises antàrtiques. Bé, de fet quan reberen des de Madeira el següent telegrama: BEG TO INFORM YOU FRAM PROCEEDING ANTARCTIC -- AMUNDSEN
L'honor i la glòria de Roald Amundsen es veieren enfosquits i emmudits per la desgràcia de l'equip britànic. Al Pol Sud Amundsen amb el seus homes havien aixecat la Polheim (“casa del pol”) on deixaren dues cartes: una per al rein Hakon VII i una altra per a Scott, per si no aconseguien tornar a Framheim, el campament aixecat al arribar amb el navili Fram. A les tres de la tarda del 14 de desembre de 1911 l'expedició d'Scott es trobava a uns 572 km de distància. Els noruecs arribaren a Framheim el 25 de gener de 1912 després de recòrrer 2824km en 94 jornades -56 d'anada i 38 de tornada-. L'organització de l'expedició havia set excel·lent. Els herois foren Roald Amundsen, Olav Bjaaland, Helmer Hanssen, Sverre Hassel i Oscar Wisting. Jorgen Stubberud, Hjalmar Johansen i Kristian Prestrud eren membres de l'expedició original però hagueren de fer altres tasques. Havien partit el 19 d'octubre amb quatre trineus i cinquanta-dos gossos de raça groenlandesa liderats per la femella de samoied Etah. L'alimentació es basava en racions personals diàries de 380g de galetes, 350g de pemmican, 40g de xocolata i 60g de llet en pols; els goosos eran alimentats amb 500g de pemmican diaris. La utilització d'un millor pimmecan, així com dels gossos -alguns sacrificats per garantir la seva, dels gossos, alimentació a la tornada- enfront dels cavalls mongols de l'equip d'Scott fou imprescindible per l'èxit de la missió.
El 7 de març de 1912 a Hobart, Austràlia, s'informava de l'èxit aconseguit només arribar. Tota la seva història es troba narrada en el llibre El Pol Sud: un informe de l'expedició antàrtica noruega en el "Fram", 1910-1912.
Mentrestant, el 17 de gener de 1912 Scott, Bowers,Evans, Oats i Wilson arriben al Pol Sud, descobrint al trobar el Polheim com l'expedició noruega ho havia aconseguit abans.
En el diari d'Scott del dia abans, quan divisaren la bandera amb la creu nòrdica podem llegir El pitjor ha succeït. Una simple ullada ens ho revela tot. Els noruecs ens han avançat... Demà anirem fins el pol, i després tornarem a la base el més ràpidament possible. El seu intent d'ésser els primers no havia reeixit. A posteriori moltes serien els motius trobats, alguns atacarien directament la persona d'Scott, d'altres tractarien de recuperar-li el prestigi. Des d'un pemmican no tan adequat, a la major experiència d'Amundsen, fins els animals triats i qui féu la tria... Fos com fos calia tornar al campament. I sabien que no seria un recorregut fàcil.
La temperatura descendiria cada dia més, el gel es faria més dur i més difícil de solcar amb els esquís; a més encara feren alguna tasca de recollida de mostres. Condicions extremes, la dificultat de trobar els dipòsits, l'escorbut, ferides antigues, la malnutrició... tot anava segellant la seva sort en el negre llibre del destí.
El 17 de març, Lawrence Oates, amb una antiga ferida al peu gangrenda, coneixedor que els seus companys mai l'abandonarien, prengué una decisió «I am just going outside and may be some time» (Surto, i potser estaré una bona estona). Es sacrificà pel bé de l'equip. Un noi heroi britànic acabava de nàixer amb la seva mort. No seria l'últim. No fou suficient per la salvació de la resta. Tres dies després quedaren aturats. Una gran nevada els impedia l'avenç a 18 kilòmetres del One Ton Depot. Com diu el diari Impossible avançar. El dia 29 de març, en la última entrada del diari de Capità de la Royal Navy Robert Falcon Scott es pot llegir al final:
"Every day we have been ready to start for our depot eleven miles away, but outside the door of the tent it remains a scene of whirling drift. We shall stick it out to the end, but we are getting weaker, of course, and the end cannot be far. It seems a pity, but I do not think I can write more. R. SCOTT. Last entry. For God's sake look after our People.
Tot i ésser mig mort per la innanició i el seu cos tres quartes parts congelats, encara tingué la força física i espiritual per escriure dotze llegibles cartes. Vuit mesos després trobarien els seus cossos dins la tenda. Per les possicions, possiblement Scott fou l'últim en morir. En el seu diari havia deixat escrit darrera la última entrada “Envieu aquest diari a la meva vídua”. En una carta pública demanava que els ajuts que no els havien arribat ho fessin ara a les seves esposes. Guixà la última paraula i la canvià per “vídues”.
L'equip que els trobà féu un montícul i deixà una basta creu per indicar el lloc. Temps més tard es col·locà una gran creu amb els cinc noms i el vers de Tennysson: To strive, to seek, to find, and not to yield al Orservation Hill, el pujol que domina el Hut Point on tingueren el seu quarter genaral a cap Evans. Sir Peter Scott, el seu fill, ho visità a la dècada dels setanta. Mesos més tard els cossos de Scott i els seus companys foren llençats a la mar.
Per tancar aquest post us deixo una cançó al respecte. S'intitula Héroes de la Antártida. Es de Mecano. Us proposo un joc: a veure si trobeu les dues errades que hi ha a al lletra:
També us deixo la cançó, versió en directe, Capitán Lawrence dels asturians WarCry, que parla del Captain Lawrence Oates
Ara que el nou blog de Ciència sembla que comença a caminar aprofito per penjar aquí una imatge per reflexionar al respecte d'una eterna (?) disjuntiva:
Fa uns dies vai' refugiar-me dins una biblioteca; i mentre feia temps vai' gaudir del plaer de remenar llibres. Vaig ensopegar amb un llibre de receptes afrodisíaques, Cocina afrodisíaca para dioses y diosas de Guillermo Ferrara. També em vaig trobar el llibre Per què mengem el que mengem de Jaume Castell. Dins del receptari, mirat una miqueta per sobre, he trobat receptes molt interessants; moltes a més a més són força senzilles.
Però la pregunta és: realment, existeixen menges afrodisíaques?
Podem saber les propietats nutritives dels diferents aliments, i com aquestes afecten a la nostra homeòstasi; però creiem que hi ha aliments que per se poden despertar o augmentar la líbido?
imatge: Esmorzar a l'herba d'Edourd Manet, Musée Orsay, Paris.
Durant la setmana en curs he estat, i encara ho continuaré, envaït per la pols. Dades les meves circumstàncies professionals actuals, cercant feina, he considerat que era un bon moment per endreçar una mica el meu espai. Això provoca una allau de coses que sorgeixen d'on menys ens ho esperem. I d'aquestes muntanyes d'informació acumulada és difícil destriar allò que, realment, volem conservar i allò que mereix arribar al contenidor adequat.
Hom troba de tot: des d'antics apunts, a escrits que féu quan era molt jove, fotografies encara per classificar, un bon grapat de cintes de K7 -i ara sense res on reproduir-les, roba que fa anys que no vestim (algun motiu?), i moltes i moltes coses... Tant és així que abans de començar vaig demanar al meu drac i els seus amics si podien agafar-se uns dies de vacances...
A més, considerant la meva alèrgia a la pols, diem a la pols, però en realitat és als àcars i d'altres elements (aquí us deixo una ressenya fàcil), és una batalla dura la que es lliura contra el nostre esperit de conservació. Ara que també permet estones per a la reflexió, per escoltar música -pots recuperar aquella que feia temps que no escoltaves-, i permetre't tenir idees estrambòtiques (bè, això ho fai' a cada instant, crec); fins i tot m'han vingut idees per obrir nous blogs...
Si més no, demà a la tarda podré fer un descans; tot i que no podré ésser a l'assaig del grup dels meus amics, sí que podré veure el derbi ciutadà a casa d'un d'ells [considerant que l'any passat ja vàrem fer el que somiava, aquest any podem anar encara més conscients que tocarà patir i molt, que els ànims de revenja seran molt elevats].
Potser l'únic problema és el poc que estic llegint aquests dies...
Bé, esperem acabar amb tot això aviadet; a més en breu tocarà el canvi d'ubicació de la Raquel...
Bon cap de setmana a tothom.
imatge: una tempesta de pols a Kansas (imatge del National Weather Service Weather Forecast Office aquí)
P.S.: (addenda ulterior a la publicació) per sort, teledeporte ens oferirà aquest cap de setmana 3 partits de la Heienken Cup divendres 23:45 MUNSTER – PERPINYÀ dissabte 20:15 SCARLETS – LEINSTER (aquest segur que no el podem veure) diumenge 21:00 BATH – EDINBURGH
L'1 de desembre de 1959 es signava el Tractat Antàrtic. Allò era un gran avenç per a la humanitat, però molt més encara per Gaia.
Argentina, Australia, Bèlgica, Estats Units, França, Japó, Nova Zelanda, Noruega, Sudàfrica, URSS -després Rússia-, Regne Unit, Xile foren els països signants; seixant, emperò la porta oberta perquè qualssevol dels països membres de l'ONU pogués afegir-se, o qualsevol estat convidat per la totalitat dels signataris. Els 12 signataris eren els països que havien realitzat activitats científiques a l'Antàrtida i els seus voltants durant l'any geofísic ingternacional (1957-1958). El tractat es signà Washington i entrava en vigor el 23 de juny de 1961.
Des de llavors 35 països s'ha afegit; podeu consultar-los aquí.
Quan hom és preguntat al respecte del que significa el Tractat Antàrtic el que creu saber és que nega les aspiracions territorials (de fet les congela, sense menoscau de les territorialitats prèvies), impedeix les activitats militars en el seu sòl i sols permet l'investigació científica en el terreny antàrtic. (Al final del fil podeu llegir en versió castellana el text del tractat).
Considerant, per exemple, les reclamacions territorials russes del territori polar àrtic, tot i que el protocol antàrtic se suposa que és aprovat "sine die", ens fa pensar en la importància de regular a nivell internacional (després cal cumplir-les, que ja sabem què succeix amb "certes" resolucions de la ONU) la protecció de determints espais.
L'Antàrtida és un bé del planeta i consegüentment entre tots l'hem de protegir; i ens ha de servir com a espill per entendre que tot el planeta hauria d'ésser preservat de la mateixa manera. Des del moment que ens hem otorgat el títol de "espècie superior" cal demostrar-ho i defensar el planeta i la seva vida per damunt de qualsevulla estupidesa humana.
P.S.: Recordeu que podeu visitar la pàgina del Secratariat del Tractat Antàrtic aquí i la del Scientific Comitee on Antectic Reseach aquí
P.S.II: la pàgina del Comité Polar Espanyol és aquesta.
El tractat antàrtic diu:
PREAMBULO
Los Gobiernos de Argentina, Australia, Bélgica, Chile, la República Francesa, Japón, Nueva Zelandia, Noruega, la Unión del Africa del Sur, la Unión de Repúblicas Socialistas Soviéticas, el Reino Unido de Gran Bretaña e Irlanda del Norte y los Estados Unidos de América. Reconociendo que es en interés de toda la humanidad que la Antártida continúe utilizándose siempre exclusivamente para fines pacíficos y que no llegue a ser escenario u objeto de discordia internacional; Reconociendo la importancia de las contribuciones aportadas al conocimiento científico como resultado de la cooperación internacional en la investigación científica en la Antártida; Convencidos de que el establecimiento de una base sólida para la continuación y el desarrollo de dicha cooperación, fundada en la libertad de investigación científica en la Antártida, como fuera aplicada durante el Año Geofísico Internacional, concuerda con los intereses de la ciencia y el progreso de toda la humanidad. Convencidos, también, de que un Tratado que asegure el uso de la Antártida exclusivamente para fines pacíficos y la continuación de la armonía internacional en la Antártida promoverá los propósitos y principios enunciados en la Carta de las Naciones Unidas,
Han acordado lo siguiente:
ARTICULO I La Antártida se utilizará exclusivamente para fines pacíficos. Se prohibe entre otras, toda medida de carácter militar, tal como el establecimiento de bases y fortificaciones militares, la realización de maniobras militares, así como los ensayos de toda clase de armas. El presente Tratado no impedirá en empleo de personal o equipo militares, para investigaciones científicas o para cualquier otro fin pacífico.
ARTICULO II La libertad de investigación científica en la Antártida y la cooperación hacia ese fin, como fueran aplicadas durante el Año Geofísico Internacional, continuarán, sujetas a las disposiciones del presente Tratado.
ARTICULO III 1.Con el fin de promover la cooperación internacional en la investigación científica en la Antártida, prevista en el Artículo II del presente Tratado, las Partes Contratantes acuerdan proceder, en la medida más amplia posible: (a) al intercambio de información sobre los proyectos de programas científicos en la Antártida, a fin de permitir el máximo de economía y eficiencia en las operaciones; (b) al intercambio de personal científico entre las expediciones y estaciones en la Antártida; (c) al intercambio de observaciones y resultados científicos sobre la Antártida, los cuales estarán disponibles libremente; Al aplicarse este artículo se dará el mayor estímulo a establecimiento de relaciones cooperativas de trabajo con aquellos Organismos Especializados de las Naciones Unidas y con otras organizaciones internacionales que tengan interés científico o técnico en la Antártida.
ARTICULO IV 1.Ninguna disposición del presente Tratado se interpretará:
(a) como una renuncia, por cualquiera de las Partes contratantes, a sus derechos de soberanía territorial o a las reclamaciones territoriales en la Antártida, que hubiere hecho valer precedentemente; (b) como una renuncia o menoscabo, por cualquiera de las Partes Contratantes, a cualquier fundamento de reclamación de soberanía territorial en la Antártida que pudiera tener, ya sea como resultado de sus actividades o de las de sus nacionales en la Antártida, o por cualquier otro motivo; (c) como perjudicial a cualquiera de las Partes Contratantes, en lo concerniente a su reconocimiento o no reconocimiento del derecho de soberanía territorial, de una reclamación o de un fundamento de reclamación de soberanía territorial de cualquier Estado en la Antártida.
2.Ningún acto o actividad que se lleve a cabo mientras el presente Tratado se halle en vigencia constituirá fundamento para hacer valer, apoyar o negar una reclamación de soberanía territorial en la Antártida, ni para crear derechos de soberanía en esta región. No se harán nuevas reclamaciones anteriormente hechas valer, mientras el presente Tratado se halle en vigencia.
ARTICULO V 1.Toda explosión nuclear en la Antártida y la eliminación de desechos radioactivos en dicha región quedan prohibidas. 2.En caso de que se concluyan acuerdos internacionales relativos al uso de la energía nuclear, comprendidas las explosiones nucleares y la eliminación de desechos radioactivos, en los que sean Partes todas las Partes Contratantes cuyos representantes estén facultados a participar en las reuniones previstas en el Artículo IX, las normas establecidas en tales acuerdos se aplicarán en la Antártida.
ARTICULO VI Las disposiciones del presente Tratado se aplicarán a la región situada al sur de los 60º de latitud sur, incluidas todas las barreras de hielo; pero nada en el presente Tratado perjudicará o afectará en modo alguno los derechos o el ejercicio de los derechos de cualquier Estado conforme al Derecho Internacional en lo relativo a la alta mar dentro de esa región.
ARTICULO VII 1.Con el fin de promover los objetivos y asegurar la aplicación de las disposiciones del presente Tratado, cada una de las Partes Contratantes, cuyos representantes estén facultados a participar en las reuniones a que se refiere el Artículo IX de este Tratado, tendrá derecho a designar observadores para llevar a cabo las inspecciones previstas en el presente Artículo. Los observadores serán nacionales de la Parte Contratante que los designa. Sus nombres se comunicarán a cada una de las demás Partes Contratantes que tienen derecho a designar observadores, y se les dará igual aviso cuando cesen en sus funciones. 2.Todos los observadores designados de conformidad con las disposiciones del párrafo 1 de este Artículo gozarán de entera libertad de acceso, en cualquier momento, a cada una y a todas las regiones de la Antártida. 3.Todas las regiones de la Antártida, y todas las estaciones, instalaciones y equipos que allí se encuentren, así como todos los navíos y aeronaves, en los puntos de embarque y desembarque de personal o de carga en la Antártida, estarán abiertos en todo momento a la inspección por parte de cualquier observador designado de conformidad con el párrafo 1 de este artículo. 4.La observación aérea podrá efectuarse, en cualquier momento, sobre cada una y todas las regiones de la Antártida por cualquiera de las Partes Contratantes que estén facultadas a designar observadores. 5.Cada una de las Partes Contratantes, al entrar en vigencia respecto de ella el presente Tratado, informará a las otras Partes Contratantes y, en lo sucesivo, les informará por adelantado sobre: (a) toda expedición a la Antártida y dentro de la Antártida en la que participen sus navíos o nacionales, y sobre todas las expediciones a la Antártida que se organicen o partan de su territorio; (b) todas las estaciones en la Antártida ocupadas por sus nacionales, y (c) Todo personal o equipo militares que se proyecte introducir en la Antártida, con sujeción a las disposiciones del párrafo 2 del Artículo 1 del presente Tratado.
ARTICULO VIII 1.Con el fin de facilitarles el ejercicio de las funciones que les otorga el presente Tratado, y sin perjuicio de las respectivas posiciones de las Partes Contratantes, en lo que concierne a la jurisdicción sobre todas las demás personas en la Antártida, los observadores designados de acuerdo con el párrafo 1 del Artículo VII y el personal científico intercambiado de acuerdo con el subpárrafo 1 b) del Artículo III del Tratado, así como los miembros del personal acompañante de dichas personas, estarán sometidos sólo a la jurisdicción de la Parte Contratante de la cual sean nacionales, en lo referente a las acciones u omisiones que tengan lugar mientras se encuentren en la Antártida con el fin de ejercer sus funciones. 2.Sin perjuicio de las disposiciones del párrafo 1 de este Artículo, y en espera de la Adopción de medidas expresadas en el subpárrafo 1 e) del Artículo IX, las Partes Contratantes, implicadas en cualquier controversia con respecto al ejercicio de la jurisdicción en la Antártida, se consultarán inmediatamente con el ánimo de alcanzar una solución mutuamente aceptable.
ARTICULO IX 1.Los representantes de las Partes Contratantes, nombradas en el preámbulo del presente Tratado se reunirán en la ciudad de Canberra dentro de los dos meses después de la entrada en vigencia del presente Tratado y, en adelante, a intervalos y en lugares apropiados, con el fin de intercambiar informaciones, consultarse mutuamente sobre asuntos de interés común relacionados con la Antártida, y formular, considerar y recomendar a sus Gobiernos medidas para promover los principios y objetivos del presente Tratado, inclusive medidas relacionadas con: a) uso de la Antártida para fines exclusivamente pacíficos; b) facilidades para la investigación científica en la Antártida; c) facilidades para la cooperación científica internacional en la Antártida; d) facilidades para el ejercicio de los derechos de inspección previstos en el Artículo VII del presente Tratado; e) cuestiones relacionadas con el ejercicio de la jurisdicción en la Antártida; f) protección y conservación de los recursos vivos de la Antártida. 2.Cada una de las Partes Contratantes que haya llegado a ser Parte del presente Tratado por adhesión, conforme al Artículo XIII, tendrá derecho a nombrar representantes que participarán en las reuniones mencionadas en el párrafo 1 del presente Artículo, mientras dicha Parte Contratante demuestre su interés en la Antártida mediante la realización en ella de investigaciones científicas importantes, como el establecimiento de una estación científica o el envío de una expedición científica. 3.Los informes de los observadores mencionados en el Artículo VII del presente Tratado serán transmitidos a los representantes de las Partes Contratantes, que participen en las reuniones a que se refiere el párrafo 1 del presente artículo. 4.Las medidas contempladas en el párrafo 1 de este artículo entrarán en vigencia cuando las aprueben todas las Partes Contratantes, cuyos representantes estuvieron facultados a participar en las reuniones que se celebraron para considerar esas medidas. 5.Cualquiera o todos los derechos establecidos en el presente Tratado podrán ser ejercidos desde la fecha de sus entrada en vigencia, ya sea que las medidas para facilitar el ejercicio de tales derechos hayan sido o no propuestas, consideradas o aprobadas conforme a las disposiciones de este artículo.
ARTICULO X Cada una de las Partes Contratantes se compromete a hacer los esfuerzos apropiados, compatible con la carta de las Naciones Unidas, con el fin de que nadie lleve a cabo en la Antártida ninguna actividad contraria a los propósitos y principios del presente Tratado.
ARTICULO XI 1.En caso de surgir una controversia entre dos o más de las Partes Contratantes, concerniente a la interpretación o a la aplicación del presente Tratado, dichas Partes Contratantes se consultarán entre sí con el propósito de resolver la controversia por negociación, investigación, mediación, conciliación, arbitraje, decisión judicial u otros medios pacíficos, a su elección. 2.Toda controversia de esa naturaleza, no resuelta por tales medios, será referida a la Corte Internacional de Justicia, con el consentimiento, en cada caso, de todas las partes en controversia para su resolución; pero la falta de acuerdo para referirla a la Corte Internacional de Justicia no dispensará a las partes en controversia de la responsabilidad de seguir buscando una solución por cualquiera de los diversos medios pacíficos contemplados en el párrafo 1 de este Artículo.
ARTICULO XII 1. a) El presente Tratado podrá ser modificado o enmendado, en cualquier momento, con el consentimiento unánime de las Partes Contratantes, cuyos representantes estén facultados a participar en las reuniones previstas en el Artículo IX. Tal modificación o tal enmienda entrará en vigencia cuando el Gobierno depositario haya sido notificado por la totalidad de dichas Partes Contratantes de que las han ratificado. b) subsiguientemente, tal modificación o tal enmienda entrará en vigencia, para cualquier otra Parte Contratante, cuando el Gobierno depositario haya recibido aviso de su ratificación. Si no se recibe aviso de ratificación de dicha Parte Contratante dentro del plazo de dos años, contados desde la fecha de entrada en vigencia de la modificación o enmienda, en conformidad con lo dispuesto en el subpárrafo 1 a) de este Artículo, se la considerará como habiendo dejado de ser Parte del presente Tratado en la fecha de vencimiento de tal plazo. 2. a) Si después de expirados treinta años, contados desde la fecha de entrada en vigencia del presente Tratado, cualquiera de las Partes Contratantes, cuyos representantes estén facultados a participar en las reuniones previstas en el Artículo IX, así lo solicita, mediante una comunicación dirigida al Gobierno depositario, se celebrará, en el menor plazo posible, una Conferencia de todas las Partes Contratantes para revisar el funcionamiento del presente Tratado. b) Toda modificación o enmienda al presente Tratado, aprobada en tal conferencia por la mayoría de las Partes Contratantes en ella representadas, incluyendo la mayoría de aquellas cuyos representantes están facultados a participar en las reuniones previstas en el Artículo IX, se comunicará a todas las Partes Contratantes por el Gobierno depositario, inmediatamente después de finalizar la Conferencia, y entrará en vigencia de conformidad con lo dispuesto en el párrafo 1 del presente Artículo. c) Si tal modificación o tal enmienda no hubiere entrado en vigencia, de conformidad con lo dispuesto en el subpárrafo 1 a) de este Artículo, dentro de un período de dos años, contados desde la fecha de su comunicación a todas las Partes Contratantes, cualquiera de las Partes Contratantes podrá, en cualquier momento, después de la expiración de dicho plazo, informar al Gobierno depositario que ha dejado de ser parte del presente Tratado, y dicho retiro tendrá efecto dos años después que el Gobierno depositario haya recibido esta notificación.
ARTICULO XIII 1.El presente Tratado estará sujeto a la ratificación por parte de los estados signatarios. Quedará abierto a la adhesión de cualquier Estado que sea miembro de las Naciones Unidas, o de cualquier otro Estado que pueda ser invitado a adherirse al Tratado con el consentimiento de todas las Partes Contratantes cuyos representantes estén facultados a participar en las reuniones previstas en el Artículo IX del Tratado. 2.La ratificación del presente Tratado o la adhesión al mismo será efectuada por cada Estado de acuerdo con sus procedimientos constitucionales. 3.Los instrumentos de ratificación y los de adhesión serán depositados ante el Gobierno de los Estados Unidos de América, que será el Gobierno depositario. 4.El Gobierno depositario informará a todos los Estados signatarios y adherentes sobre la fecha de depósito de cada instrumento de ratificación o de adhesión y sobre la fecha de entrada en vigencia del Tratado y de cualquier modificación o enmienda al mismo. 5.Una vez depositados los instrumentos de ratificación por todos los Estados signatarios, el presente Tratado entrará en vigencia para dichos Estados y para los Estados; que hayan depositado sus instrumentos de adhesión. En lo sucesivo, el Tratado entrará en vigencia para cualquier Estado adherente una vez que deposite su instrumento de adhesión. 6.El presente Tratado será registrado por el Gobierno depositario conforme al Artículo 102 de la Carta de las Naciones Unidas.
ARTICULO XIV El presente Tratado, hecho en los idiomas inglés, francés, ruso y español, siendo cada uno de estos textos igualmente auténtico, será depositado en los Archivos del Gobierno de los Estados Unidos de América, el que enviará copias debidamente certificadas del mismo a los Gobiernos de los Estados signatarios y de los adherentes. EN TESTIMONIO DE LO CUAL, los infrascritos Plenipotenciarios, debidamente autorizados, suscriben el presente Tratado. HECHO en Washington, el primero de diciembre de mil novecientos cincuenta y nueve.
Aquest matí al Parc Científic de Barcelona es realitzava la sessió Career progression in science – options beyond the bench.
La sessió consisitia en set petites xerrades al respecte de les vies que havien seguit a nivell professional després del degree; i després la possibilitat de xerrar "indivualment".
"un acte adreçat a estudiants i joves investigadors amb l’objectiu de donar una visió més àmplia de les sortides professionals científiques"
Ha sigut interessant; però tampoc és que haguem vist res nou a l'horitzó.
Bé, nosaltres seguirem en la nostra recerca de feina...
Ahir vai' decidir utilitzar el concepte "librarying". Com podeu deduir és el suposat gerundi de l'inexistent verb "to library"* (perquè no existeix, oi?).
Avui he tornat a meditar: Per què les paraules que utilitzem són aquestes? Per què les coses es diuen com es diuen? Per què les nostres llengües estan organitzades com ho estan? Sí, d'acord, provenen de llengües anteriors, etc etc... però, ¿com fou el moment en que aquell homínid decidí utilitzar aquell so concret per expressar aquell concepte? Com aconseguiren consensuar les paraules per entendre's entre elles? ¿Com devia ser el moment de trobar-se amb un altre grup i comprovar que no s'entenien?
No és apasionant l'arqueoantropologia?
P.S.: també és interessant veure com evolucionen els idiomes; clar, que quan vols aprendre una llengua molt dialectalitzada o amb molts registres es fa força complicat.
avui 19 d'octubre es celebra el dia internacional de la lluita contra el càncer de mama.
La dada més greu és el desconeixement: un terç de les dones de l'estat espanyol no es realitza les mamografies recomanades. Un càncer no és sinònim de mort; per sort la Ciència la avança (sabem que resta molt camí encara per poder fer) i avui en dia es pot convertir, en molts casos, en una malaltia crònica. Això sí, cal previsió.
El més important és ensenyar a les joves a fer-se les autoexploracions: això és educació.
per les persones malaltres de càncer, així com per les persones que les envolten, els primers moments són molt durs; però cal que mirem de fit a fit la malaltia i dir-li que pensem vèncer aquesta batalla. Cal lluitar cada dia perquè avui sigui un gran dia i demà torni a lluir el sol.
Tornarem a patir, tornarem a lluitar, tornarem a vèncer!!!
avui recopilem tota una sèrie de propostes per gaudir de la ciutat de BCN i fer una micona de cultura al mateix temps:
fins el 27 de setembre tenim al MNAC les exposicions Això és la guerra! Robert Capa en acció i Gerda Taro. Una visita molt interessant per "gaudir" del fotoperiodisme i refelxionar sobre la condició humana mentre es tenen, després, maques vistes de la ciutat.
parlant de fotoperiodisme i de la nostra ciutat, i cito textualment de l'agenda del Sàpiens 83: algunes de les fotografies més famoses d'Agustí Centelles de la Barcelona en guerra seran exposades al lloc exacte des d'on es van fer. (...) Es tracta d'una iniciativa de l'Associació Arqueologia del Punt de Vista i del fotògraf Ricard Martinez. A partir del 21 de setembre. Més info aquí
(aquesta mítica imatge de dos guàrdies d'assalt disparant el 19 de juliol del 1939 rere els cadàvers d'uns cavalls serà expossada al xamfrà dels carrers Diputació i Roger de Llúria.)
també en la línia historicista i de la guerra (in)civil tenim al MHC l'expossició Retallables de la Guerra Civil. (info aquí, aquí i aquí)
per cert, avui s'inaugura una expo a la Biblioteca de Catalunya al respecte de la setmana tràgica del 1909. aquí
i sempre tenim la possibilitat de fer una visita al Refugi 307 (+ info)
A la segona pàgina (full de la dreta) d'aquest link veureu que a l'octubre al Museu de Ciències Naturals de Barcelona hi haurà uns diàlegs que poden ésser molt interessants. Estan sota l'epígraf: L'abans i el després de Darwin. Evolució i societat. A més, l'ambient, al parc de la Ciutadella, permet abans i després fer passejades per profundes reflexions.
i parlant de Ciències, sempre ens quedarà una visita al CosmoCaixa -oi que sí, senyoretes?-
i si el que voleu es un bon soparet sota els estels, fins el dia 20 ho podeu fer a l'Observatori Fabra. Com? així
una altra opció és fer un "Picnic al Cel". Aquí us expliquen com.
i si el que voleu es estar informats, passejeu i observeu la ciutat. (O bé visiteu Canal Cultura BCN -aquí- o l'agenda de la ciutat a la seva plana web)
la Natura no deixarà mai de sorprendre'ns. les seves fronteres són, i seren sempre, difuses. l'enteniment humà -si això és possible que existeixi- serà sempre un pobre infant desvalgut davant les sorpreses que la Vida anirà deixant, com si fos una gimcana de coneixements, a les cantonades de l'esdevenidor.
ara ja fa un temps us vai' penjar una imatge -al final de l'escrit (aquí) sorprenent i amb un significat sorprenedor. [no us posso el text perquè encara és sota pagament -però si podeu tenir accès a un servidor que accedeixi a The Lancet, aquí]. El que s'observa a la imatge és una persona, adulta i amb una vida normal, emperò que presenta un ventricle lateral massiu (això fa que la imatge que dóna sembli que un 75% aprox del que seria la massa encefàlica no aparegui; perquè no hi és!)
doncs bé, a PNAS apareix un article (link) que torna a sorprendre'ns. Es tracta d'una nena, actualment de 10 anys, que nasqué amb un sol hemisferi cerebral. Tot i això els problemes que sembla presentar són: certes convulsions mioclòniques del costat esquerre -fet pel qual es descobrí l'absència de l'hemisferi dret quan ella tenia tres anys-, així com manca de moviments fins de la mà esquerra amb certa debiliat del mateix costat. Tant és així la normalitat de la vida que fa la nena, que ha pot realitzar actes de bilateralitat com patinar i anar en bicicleta; i és perfectament escolaritzada.
Aquest text ens permet observar la gra capacitat plàstica que les estructures encefàliques presenten; així com la seva adaptabilitat durant els procesos generatius.
Gaia continua mostrant-nos el seus misteris increïbles a cada passa...
no és màgica la vida? no és el camí del coneixement un camí sens final? no és tot plegat genial?
avui es compleixen 40 anys de l'arribada a la humanitat a la Lluna...
alló fou un màgic i meravellós...
sí, sé que molta gent ha possat, i possa, en dubte que s'arribés al nostre satèl·lit... però, perquè, aquesta vegada no podem somiar i acceptar -sigui veritat o no- que hem sigut capaços d'aconseguir quelcom científicament sublim i espiritualment agermanador...
m'agrada creure que la humanitat ha arribat a la lluna...
P.S.: m'agrada imaginar-me la Lluna com una observadora tranquil·la del nostre esdevenidor...
dilluns i dimarts hem pogut gaudir d'un pofe bastant freak -però molt bo- a les classes de Rabiobiologia. en algun moment ens mostrà això que serveix per plantejar-se moltes coses al respecte de l'evolució de l'espècie humana (sic):
doncs succeix que quan un grup de persones ben organitzat i amb les idees clares -i la raó del seu costat- exposen allò que consideren lògic poden aconseguir allò que desitgen...
ham aconseguit canviar la data d'entrega de la tesina del 26 de juny al 22 de juliol...
guanyem temps per la part experimental i sobretot per poder fer una millor redacció de la mateixa.
més temps d'estrés? potser; però esperem, i així confiem, que els resultats positius arribaran...
El tabaquismo pasivo eleva hasta un 40% el riesgo de cáncer de pulmón
JANO.es y agencias · 17 Febrero 2009 10:05
Entre el 19 y el 21 de febrero, Córdoba acoge el VIII Congreso Nacional de Prevención y Tratamiento del Tabaquismo
Las personas expuestas al humo del tabaco tienen entre un 25 y un 40% más riesgo de sufrir enfermedades como cáncer de pulmón, enfisema y cardiopatía isquémica, que aquellas que no están expuestas con frecuencia al humo, según un documento elaborado por el VIII Congreso Nacional de Prevención y Tratamiento del Tabaquismo, que se celebrará del 19 al 21 de febrero en Córdoba.
Según explicó la presidenta del Congreso, la Dra. Justa Redondo, el tabaco contiene más de 5.000 sustancias, 400 de las cuales son tóxicas y más de 60 cancerígenas. “Por tanto, puede afectar a todos los que se exponen al humo del tabaco, aunque sea por el simple hecho de estar al lado de un fumador”, apuntó. “Cada vez que alguien enciende un cigarrillo comienzan a liberarse sustancias tan peligrosas como cianuro, amoniaco y monóxido de carbono, lo que significa que no sólo es el fumador el que los inhala, sino también cualquier persona de su entorno”, añadió.
En este sentido, el humo que procede de la combustión espontánea del cigarrillo (corriente secundaria) es más nocivo que el humo exhalado por el fumador (corriente primaria), debido a que en la corriente secundaria hay mayores concentraciones de compuestos dañinos que en el humo inhalado, señala el informe. De hecho, se ha descubierto que el nivel de monóxido de carbono, que tiene la particularidad de apropiarse del oxígeno de la sangre, puede ser de 2 a 15 veces más alto en el humo procedente de la corriente secundaria, que es, por otra parte, el más común en toda habitación o sala en la que se reúnen fumadores y no fumadores, destaca el documento.
Respecto a las consecuencias del humo del tabaco en lactantes y niños, la Dra. Redondo afirmó que “en sus primeros 2 años de vida, los hijos de padres que fuman en casa tienen una tasa de enfermedades pulmonares como asma, bronquitis o neumonía, mucho más alta que los niños cuyos padres no fuman”. Los niños son “particularmente susceptibles” a los efectos del tabaquismo pasivo porque sus bronquios son más pequeños y el sistema inmunitario está inmaduro y menos desarrollado, subrayó. De ahí “que padezcan con mayor facilidad infecciones respiratorias y de oído cuando están expuestos al humo ambiental de tabaco”, explicó. Además, “los niños respiran también más rápidamente que los adultos, lo que les lleva inhalar mayor cantidad de productos químicos peligrosos que los adultos”, comentó la especialista.
Avui fa 200 anys que naixí Sir Charles Darwin. Un heroi. Un home de Ciència; una persona que revolucionà el pensament i la visió del món.
tot i que per desgràcia, encara hi ha qui qüestiona les seves idees; no podem obviar que la Biologia i la Ciència no seria el mateix sense ell -o, millor dit, no encara-.
un dels éssers que demostra que a Gaia hi ha hagut vida intel·ligent.
