Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris concerts. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris concerts. Mostrar tots els missatges

dimarts, de maig 27, 2014

Wishlist de setlist per a The Beast al the Palau (Iron Maiden @ Barcelona)


Ja que aquesta nit els Iron Maiden inicien la seva nova gira, versió de Maiden England, en el Palau Sant Jordi de Barcelona i la premissa és “temes dels vuitanta (alguns que no es tornaran a tocar mai més) i afegint Fear of the dark” aquí us llanço un wishlist com a impossible setlist per aquesta nit: (que difícil és fer un setlist d'aquests discs només a 2h15, i ja és massa llarg!!!)

UP THE IRONS!!!

  • Intro Churchill's Speech + Aces High
  • Where Eagles Dare
  • Killers
  • Alexander The Great
  • The Trooper
  • Remember Tomorrow
  • Invaders
  • Seventh Son of a Seventh Son
  • Strange World
  • The number of the Beast
  • Powerslave
  • Infinte Dreams
  • Rime of the Ancient Mariner
  • Prodigal Son
  • Only the Good Die Young
  • Losfer Words (Big 'Orra)
  • Phantom of the Opera
  • To Tame a Land
  • Fear of The Dark
  • Caught Somewhere In Time
  • Iron Maiden
  • Hallowed Be Thy Name
p.s.: si volguéssiu afegir del No prayer...: Tailgunner i Mother Russia (sense comptar Afraid To Shoot Strangers o Wasting Love del Fear!)

dissabte, de gener 14, 2012

Mala Digestión #boloGarcilaso

Després de quasi un any de silenci Mala Digestión va tornar ahir als escenaris, ho féu al Centre Cívic Garcilaso. I, com sempre, tornaren a oferir un concert genial, mantingueren la seva línia de millora constant.

La d'ahir era una data molt important, significava la presentació de Marshall com a nou bateria en substitució de Míguel; motiu que havia provocat, entre d'altres, aquest silenci d'escenaris. Val a dir que superà la prova amb nota. Tot i els nervis lògics, l'actuació fou molt bona.

Puc afegir, perquè vaig gaudir a primera fila amb ell, que Míguel, a més a més m'ho confessà al final del concert, que tot i haver sentit certa malenconia per no ésser a l'escenari havia gaudit moltíssim amb l'espectacle de Mala Digestión des de la vessant de públic. Ningú pot obviar que el seu rostre durant el concert era de fruïció, i estava absolutament entregat amb la causa.

Aquests mesos de reclusió al local d'assaig ha permès una evolució vers un so que podríem definir com més metronòmic, tot i no haver perdut ni un àpex de naturalitat; se'ls veié molt còmodes i cada vegada més ferms dalt d'un escenari. Els temes sonaren millor que les anteriors ocasions, es continua demostrant que es cerca el definir els detalls i fer de cada tema una peça el més rodona possible. Aquesta vegada no hi hagué cap cançó nova, però els quinze temes sonaren molt i molt bé, contundents i essent cadascun una ràfega de bona música directe vers les nostres ànimes. Cada vegada més el públic es fa seves unes cançons que a cada interpretació creixen i esdevenen millors.


Em continua agradant molt, tot i les modificacions, el set-list presentat, mantenint Ángel sin alas com a tema inicial, i fent el final amb Insomnio i Salve/Txus. Crec que l'ordre de les cançons continua essent quelcom molt pensat i que dóna més eficàcia al directe. Encara, emperò, estic decidint si la nova ubicació de Poeta frustrado em sembla la més adequada. Tot i això, amb les grans cançons que presenta Mala Digestión és fàcil gaudir d'el concert. Un conjunt de peces que tot i la seva varietat de sonoritats, presenten una signatura pròpia com a grup que els confereix aquest savoir faire de les grans bandes; dada que es pot apreciar seguint la senda que les seves composicions han marcat.


El públic, entregat com sempre, gaudí veient novament el grup actuant en directe; i ens alegra molt poder afirmar que el proper 25 de febrer, dissabte, es compartirà escenari a Hijos de Caín amb Nada que ver.



Afortunadament, les bones noves no acabaren aquí i es pogué informar que a mitjans o finals de febrer Mala Digestión entrarà a la Salamandra per gravar el seu primer EP oficial, superada l'època de la maqueta que es gravà a Sonoestil.

Totes aquestes notícies ens fan esperar que aquest 2012 sigui un gran any per una grandíssima banda com és Mala Digestión.


Corol·lari final, confessat al acabar la nit via twitter: la propera vegada farà headbanging Rita la cantaora, #mehagomayor.




Les dues imatges que il·lustren el cometari són de Dani Viñuales, una de les dues persones que sempre hi són per fer el reportatge gràfic dels concerts de Mala Digestión.

P.S.: Espero fer un comentari de les cançons de Mala Digestión abans que el grup entri a l'estudi per gravar l'EP.


divendres, de gener 13, 2012

Nova etapa a Las Migas

Ahir vaig poder assistir al concert exclusiu del TR3C a la sala Luz de Gas de Las Migas.

He de reconèixer que tenia moltes ganes per sentir l'Alba Carmona, la nova veu, en substitució de la Sílvia Pérez Cruz i com evolucionava, en conseqüència, el grup.


El cert és que em va agradar molt el concert. Un concert breu, quelcom que ja era d'esperar. Potser el canvi més significatiu és que Las Migas, aquest grup barceloní (de formació que no de naixences) de flamenc fusió té ara una veu molt més flamenca. La seva sonortiat, els seus dejes són més flamencs, però la l'essència és la mateixa i això fa que la proposta continui essent molt i molt interessant, un encreuament de sensacions fetes des de l'ànima amb l'escalfor del flamenc per cuinar un menú de flaires diversificades. Una de les bandes més interessants, no només del panorama flamenc, que ha sorgit últimament.

Val a dir que les cançons del proper disc que varen presentar sonaren molt bé i que ens feren vener moltes ganes de poder escoltar-lo i de poder assistir al concert del Palau de la Música.





dissabte, de maig 01, 2010

MALA DIGESTIÓN en Hijos de Caín

El passat dissabte 24 d'abril els MALA DIGESTIÓN varen actuar a la sala Hijos de Caín. Aquí us deixo la meva crònica del concert, potser una mica "fanàtica", però no puc evitar-ho davant del que ens varen oferir:


Se afirma comúnmente que las segundas veces suelen ser más complicadas; con la primera se crean unas expectativas y a partir de entonces el deseo, de todas las partes, es seguir mejorando. Por ese motivo la actuación en Hijos de Caín era un concierto al que se tenía, con mucho respeto, muchas ganas.
Desde la actuación en Salamandra el 10 de septiembre del 2009, fecha en la que Mala Digestión abrió su particular tarro de las esencias o caja de Pandora, la banda había estado centrada en el perfeccionamiento en el local de ensayo, la creación de nuevos temas y en la grabación de la maqueta; pero se anhelaba ya un nuevo concierto. Los tres miembros querían ponerse delante del público y sentir su calor ofreciendo lo mejor que tienen: su música y entrega.
Además que no podía obviarse el hecho de las ganas que los seguidores de Mala Digestión habían manifestado con las escuchas de los temas de la maqueta en el myspace así como los comentarios en facebook.
Todos estos elementos nos sitúan ante la noche del 24 de abril de 2010 en la que Mala Digestión iba a perpetrar su concierto en esta ocasión en Hijos de Caín.
El ambiente era bueno a las puertas de Hijos de Caín a la hora en que teóricamente debía iniciarse el concierto (por motivos ajenos a la banda debió retrasarse). Lo que toda esa gente no sabía, todavía, pero estaba a punto de descubrir era el ingente trabajo que el Sr. Ramón había estado haciendo durante el ensayo para la sonorización del local, que como pudo comprobarse fue mejor que excelente.
Aproximadamente hacia las 23 horas daba inicio el concierto. Convirtiéndose en perfecto himno de entrada, Ángel sin alas nos llegaba con la contundencia y maestría que la banda había ofrecido anteriormente.
A continuación sonaría Traidor, uno de los temas más contundentes del trío y que sirvió para presentar al invitado especial: Robert “Tito” Juez batería de Nada que ver (ex deja-vu) que colaboraría haciendo los coros (y participando con el público en los fragmentos en que su voz no era requerida en el escenario). Su actuación fue solvente y una ayuda necesaria prestada con mucha calidad digna de ovación.
Hasta ese momento el concierto estaba colmando con creces las expectativas de todo el mundo. La banda demostraba, con un perfecto sonido, que aquella mítica actuación no fue un espejismo y que las tablas y la sobriedad profesional no se le pueden poner en tela de juicio al trío. Y llegó uno de los momentos más deseados: la presentación de un tema nuevo: Nunca sabrás quién soy.
Podríamos afirmar sin miedo a equivocarnos que las expectativas era altas, que había ganas de escuchar material nuevo y comprobar como Mala Digestión podía regalarnos nuevas canciones, como mínimo, de la misma elevada calidad musical. Y el tema Nunca sabrás quién soy no sólo no defraudó las expectativas sino que las colmó y superó con creces. Un tema total y absolutamente como lo que podríamos denominar “maladigestionero”. La cerrada ovación demostraba al combo que su entrega y esforzado trabajo obtenía la respuesta deseada, ya que el tema es otra composición redonda de la banda.
Tras el nuevo éxito, la banda nos presentó uno de los regalos que nos ofrece en directo y con el que el público, hasta entonces muy receptivo, empezó a desmelenarse un poco. Se trataba de Navegando del gran Rosendo Mercado, ejecutada, como todo el concierto, con soberbia, maestría y frescura.
Antes acuñábamos el término maladigestionero, concepto que surge, especialmente, de temas como el que siguió: No hay problema; a la que siguió Sin señal, dedicado a los compañeros de trabajo y currantes en general. Ambas sonaron en la misma línea de contundencia y expresividad con que perpetraron todo el concierto; aunque habría que destacar la inusual velocidad de Sin señal.
A continuación nos deleitaron con esa pequeña delicia en forma de joya que es Alza tu mirada, que vino precedida por uno de los momentos jocosos del bolo al tener que reiniciarla. Una de las más coreadas, el público conocía perfectamente las letras de los temas de la maquesta, y ovacionadas.
Tras este, como todos, muy aplaudido tema llegaba otra de las sorpresas de la noche: el tema instrumental de Mala Digestión. Si Nunca sabrás quién soy nos había sorprendido, este nuevo tema nos dejó patidifusamente boquiabiertos. Todavía más maladigestionero que cualquier otro tema de Mala Digestión, en un continuum de savoir faire metálico convirtiéndose en una canción perfecta. Su muy entregada interpretación nos permitió gozar, bañados en sorpresa, de esta grandísima canción, acabada en un nuevo baño ovacional.
Cuando todavía tratábamos de digerir y recuperarnos de tamaña descarga, nos regalaron una versión correctísima del mítico Paranoid de los Black Sabbath; seguida por la genial Mundo perdido, pese al jarro de agua fría que regaló Míguel al final, uno de estos temas puramente Mala Digestión, una compasición perfectamente hilvada y mejor interpretada.
Siguieron con el tema llamado a convertirse en su primer single: Insomnio; y, posiblemente, fue la canción más coreada por un público cada vez más entregado con la banda debido a la calidad, compositiva e interpretativa, que se mostraba desde el escenario.
Para acabar el concierto sólo podía hacerse, como dijo Luis animando al desmadre, con su versión de Salve y Chus, ese perfecto final rockandrolleramente macarra; y muy acertada para una sala como Hijos de Caín.
Y nos regalaron como bis el tema Poeta Frustrado. Poco puedo decir del tema: perfectamente perfecto. Personalmente creo, quizá no soy muy objetivo siendo mi tema preferido, que es la canción que muestra a la perfección el ideario musical de Mala Digestión. Es de esos hitos metálicos que transportan al Heavy hasta las cimas de la excelencia musical. Y así sonó para cerrar el concierto dejando la sensación de haber disfrutado de una grandísima actuación.
Aunque pueda parecer mentira, el concierto en Hijos de Caín sólo era la segunda actuación en vivo de Mala Digestión; pero volvieron a demostrarnos la enorme calidad que atesoran y el maravilloso directo que son capaces de ofrecer.

Salud y Mala Digestión

P.S.: nos vemos el viernes 21 de mayo en la sal Thruman.



Us deixo unes fotografies realitzades per Daniel Viñuales Diez

I recordeu:

myspace aquí
grup de facebook aquí
contractació: maladigestion@gmail.com














dijous, d’octubre 01, 2009

Henry Dark en acústic a Les Corts



Avui dijous dins del programa Accions de Nit del Casal de Joves de Les Corts actua Henry Dark.

Òbviament passarem per fer companyia a un grup de col·legues, i que ens agrada la seva música.

I dono la meva paraula que si puc aconseguir la segona maqueta, en breu faré el seu comentari així com de la primera, de la que encara no ho he fet. A més d'aquesta primera serviria per poder parlar de la història musical del meu estimat amic Oriol _puppetz_ Corroto; qui em gravà una Edició de Luxe de la mateixa.

Simplement dir-vos que passeu avui per Les Corts, que escolteu i veieu els Henry Dark en viu i en directe "endollat"; i que no podem oblidar mai que tota "gran" banda de música ha començat des de sota.


divendres, de setembre 11, 2009

GRANDÍSSIM BOLO!!!



no existeixen, gairebé, paraules per definir el que ahir succeí a la Salamandra 2. El primer concert de MALA DIGESTIÓN fou absolutament brutal. Els temes sonaren perfectes, perquè són grandíssims temes, però foren interpretats a la perfecció i la sonorització fou collonuda.

tocaren millor del que esperàvem... TOTÈMIC.

eren una cinquentena de persones vestides amb les samarretes del grup entregades per gaudir del que ens havien d'oferir; i que, a mesura, que tocaven, cada tema nou es guanyava el públic.

gràcies a totes les persones que vingueren per donar suport a la banda en la seva primera gran nit!

gràcies a la banda per oferir un espectacle tan absolut!

gràcies al SrRamon per creure en Mala Digestión i oferir-nos la possibilitat d'actuar.

gràcies Isaac, Miguel i Luis per permetre'm estar amb vosaltres en aquest somni.

I a més a més, sembla que la Raquel aconseguí algunes fotos bones!

gràcies per una primera de, esperem, moltes nits exitoses.

ara a treballar en els quatre temes nous!!!

P.S.: el detall Paranoid fou genial...

dijous, de setembre 10, 2009

MALA DIGESTIÓN



aquesta nit, finalment!, MALA DIGESTIÓN debuta actuant a Salamandra 2. (info)

és el festival sonoestil -la sala on assagen- i servirà per poder presentar els temes propis de la banda.

no sóc gaire objectiu, són els meus amics i "sóc el mànager": són collunuts: Rock Dur i Metal del bo. Amb decibels i quirats!

Així que ja ho sabeu si voleu passar una bona vetllada en bona companyia i amb bona música, veniu aquesta nit a la sala Salamandra 2, us hi esperem. I a més a més, l'entrada és gratuïta.

per contactar amb la banda: maladigestion@gmail.com (o cerqueu-nos pel facebook).



*

dimecres, de setembre 09, 2009

propostes per a demà dijous

el gran esdeveniment demà és l'estrena de MALA DIGESTIÓN a Salamandra 2 (link); però d'això ja en parlarem demà...

un altre gran esdeveniment és el pas per Barcelona de la Istanbul Europa Race. (web) És una competició IMOCA com ho són la Barcelona World Race o la Vendée Globe, per exemple.



així que demà els 6 IMOCA 60 peus que participen arribaran a la nostra ciutat i seran fins a la sortida el dillus 14 camí de Brest de la última etapa de la regata, amb el torneig Barcelona el dia 12.

per saber més d'aquests dies de vela a BCN: aquí

curiositat del dia:
aquí

*

dissabte, d’agost 29, 2009

concerts a l'aire lliure a l'estiu

aprofitant que l'estiu és època de festes majors i a les nostres contrades ens permet gaudir de les nits a la "fresca" és un moment perfecte per deixar-se caure per concerts; especialment si a més a més són gratuïts.

Dijous, la Raquel i jo vàrem fer camí cap a les Alterantives de Sants on Dr.Calypso actuava. A diferència d'ella, gran fan del reggae i de l'Ska antic i aquests estils musicals, jo sóc un "seguidor ocasional"; no em desagrada, i puc arribar a gaudir força, però potser no és la primera opció. Tot i que mai podré oblidar el concert de Calypso y Skatalà la Plç Catalunya amb Gorka per una Mercè... Bé, doncs després d'un llarg dia de reunions encara més llargues, poguerem arribar a la part final del concert de DrCalypso. Com a mínim vàrem poder balar Aquesta Nit -com aquella mítica nit de Banyoles de l'estiu passat-.

Emperò ens vàrem quedar perquè després actuaven Soweto -i per el que havia sentit la Raquel semblava que serien dels que a ella li agraden. I la veritat és que sonaren molt bé. M'ho vaig passar força bé.

(la seva pàgina web: aquí)



Ahir divendres vàrem fer camí amb Luisito i alguns col·legues fins el Ripollet Rock.



La intenció era veure i gaudir, novament, amb els grans EPICA (http://www.epica.nl/) tot i que també estaven Amedeüs, Dulcamara i BadWay. D'Amedeüs sols dir que sonaven a quelcom molt escoltat dins del power nacional. Els Dulcamara, tot i que el metal extrem no és el meu fort, sonaven interessants. Als últims no ens vàrem quedar. I d'Epica? doncs que molt bé tot, menys la durada... Sols 1 hora i quart. També era de preveure, gratuït i venint d'aquí dos mesos a BCN (Salamandra el dia 29/X -que per cert, coinciddeix amb Over the Rainbow)) per presentar el nou disc. La veritat és que fou un grandíssim concert per tornar a gaudir del seu brutal directe. Genials.



A més després aprofitàrem per tornar a fer nit de birres a Macondo i xerrameca al parc.

dissabte, de juliol 11, 2009

The Wailers



ahir nit vai' 'nar amb la Raquel al festival Cruïlla de Cultures a Mataró -el cartell de BCN promet molt!- per a escoltar a una de les bandes més mítiques de la història: THE WAILERS. (o el que ara és la banda).

mai he set un seguidor declarat del reggae; però qui no ha gaudit d'algunes de les grans cançons d'aquest gènere? I la veritat, és que vai' gaudir molt deixant-me seduïr per les cançons que anaven tocant. Òbviament amb els grans hits coneguts era molt més fàcil.

Em va agradar molt el fet de començar el concert amb un gran i llarg tema instrumental. La veritat és que m'ho vaig passar molt bé; clar que en bona companyia, tot es gaudeix.

és maco deixar-se fluir al ritme de la música, sentint com la terra, l'aigua, el foc i l'aire es fan un en la carícia de dos cossos ballant...

podeu llegir això i això

per saber-ne més aquí

el 16 de juliol els teniu al pireneus festival a Sallent de Gállego, Osca.

divendres, de juliol 10, 2009

départ Barcelone



aquest matí, després d'una visita mèdica, he pogut arribar a les "torres Venecianes" tot just quan faltaven minutets per iniciar-se l'etapa del Tour. Ha sigut maco ésser partícip, com a ciutat, d'aquest magne esdeveniment.

hem continuat amb la feina al lab -es fa llarg aquest final de part de màster (tal vegada perquè ja sabem que no podrem continuar en el grup de Sarcomes d'IDIBELL), i el que ens resta de feina encara fins el dia 22.

emperò, aquesta nit, anirem amb la Raquel fins a Mataró al Festival Cruïlla de Cultures, a gaudir d'una deliciosa nit amb The Wailers. Segur que aconseguirm oblidar durant dues hores totes les desgràcies del món i podem ballar en el nostre oceà propi...


dimecres, de juliol 01, 2009

360º Tour (walkaway, walkaway I will follow...)




hi ha experiències a la vida que no poden ésser descrites, ni dibuixades, ni tan sols enregistrades en cap suport perquè no poden transmetre la meravellosa màgia infinita que són... Ahir, l'inici de la nova gira dels U2 serví per demostrar que, com ja feren des de l'Achtung Baby, una vegada ja han demostrat que són la millor banda de Rock del planeta, sols els queda continuar demostrant-ho i fer-ho amb un espectacle cada vegada millor; aquest és el seu ofici, i això feren, de nou, ahir...

sense paraules... BRUTAL!!! INGENT!!!

hi hagué qui el qualificà d'exorcisme...



extret de la seva pàgina (aquí):


Barcelona, it's the first night of the new tour and here's what they played. Was it what you expected?

Breathe
No Line on the Horizon
Get On Your Boots
Magnificent
Beautiful DaY
I Still Haven't Found What I'm Looking For
Angel of Harlem
In A Little While
Unknown Caller
Unforgettable Fire
City of Blinding LIghts
Vertigo
I'll Go Crazy If I Don't Go Crazy Tonight
Sunday Bloody Sunday
Pride (In The Name of Love)
MLK
Walk On
Where The Streets Have No Name
One
-------
Ultraviolet
With Or Without You
Moment of Surrender.

les fotos són aquí



a LaVanguardia aquí

al 3 24 aquí

a El periódico aquí

a VilaWeb aquí

a El País aquí

al Irish Times aquí

a The Times aquí

a The Independent aquí

dimarts, de juny 30, 2009

360



tornarem a veure els U2 a Barcelona... No Line On The Horizon...

serà un plaer... ja varen demostrar allò que com a banda havien de fer: són història, sols unes poques bandes són a la seva alçada... tornem a gaudir del que és un concert convertit en espectacle absolut...

ens tornarem a entregar als 4 irlandesos genials...

si voleu saber més coses: U2 360

diumenge, de juny 14, 2009

ROSENDO + La Banda Trapera del Río



Ahir, a Cornellà del Llobregat i dins les festes de Corpus09, va actuar "mi primo", el gran Rosendo Mercado (-cosí teu? -clar, no ens heu vist de perfil?), amb l'actuació prèvia de La Banda Trapera del Río.

En bona companyia, férem camí devers el concert.

La Banda Trapera del Río, pioners del punk a l'estat, feren un molt bon concert. La veritat és que vai' gaudir molt escoltant-los. Val a dir que érem a la zona tranquil·la, però fent unes birretes vàrem permetre que la història musical del nostre país d'apropés a nosaltres.



Clar que per parlar d'història musical ROSENDO MERCADO. Els seus concerts són genials. Ell i els dos músics que l'acompanyen s'entreguen totalment a un públic fidel i que l'estima, com el grandíssim músic que és. Qui alguna vegada ha escoltat el seu "gracias" ja sap al respecte del que parlo. I, òbviament, ahir no fou diferent. Ens oferí un concert genial. Què gran! Perfecte. És sublim poder gaudir d'un concert de Rosendo a l'aire lliure amb els amics.



De Rosendo podrien dir-se moltes coses, però crec que una de les que millor el defineix és AUTENTICITAT.

[llàstima que el pipa em tirés tan malament el set-list i tot i saltar la valla, se'l quedà un altre; revenja pel de masterplan?]

després una estoneta de camí fins les alternatives i la tornada -amb crepes incloses-.

font de la imatge: aquí

dilluns, de juny 08, 2009

AC/DC Black Ice Tour




les més antigues arrels de Barcelona poden ésser tal vegada les de Laie, i això faria que el seu centre no fos sant jaume sinó la montanya de Montjuïc, i ahir nit, en el seu Estadi Olímpic, com si miréssim el cel de la música, la llum dels estels, de la història (passat, present i futur) ens arribà en forma de descàrrega del millor Rock'n'Roll...

ahir vàrem assistir a la que aquesta vegada sí podria ésser la definitiva, la banda australiana tornava a demostrar què és el Rock: aquesta esséncia del jazz i el blues que s'accelera, es fa obrera i acabarà essent el Heavy Metal. Al mig, i essent el seu cor bategador: AC/DC.

Un gran espectacle: una de les millors bandes de la història de la música -de tota la seva història- i un show digne de les grans stars. AC/DC són la versió contemporània de les peces del que anomenem "música clàssica": un concert és l'expossició d'una obra subdividida aquesta peça en diferents moviments. Gairebé és indiferent quins temes toquin -hi ha himnes, emperò que no poden fallar: això és un concert d'AC/DC!- ni l'ordre, és com una òpera on hi ha un leitmotiv musical central sobre el que es fan petits aderezzos.

La veritat que tot i l'excessiu preu, foren dues hores de grandíssima música -tot i la no gaire bona sonorització-. Bona companyia i el millor Rock'n'Roll.

fou màgic veure 55000 ànimes entregades a AC/DC; there ain't no cure for Rock 'n' Roll!!!


set list:
Rock n Roll Train
Hell Ain't a Bad Place To be
Back In Black
Big JackDirty deeds done dirt cheap
Shot Down in Flames
Thunderstruck
Black Ice
The Jack
Hells Bells
Shoot to thrill
War Machine
Dog Eat Dog
Anything Goes
You Shook Me all night long
TNT
Whole lotta Rosie
Let There Be Rock

Encore:
Highway To Hell
For Those About To Rock

(info del set-list aconseguida d'aquest bloc)

dissabte, de febrer 21, 2009

mantenint la tradició



quants anys portem ja? potser tres de les quatre últimes visites? cap al febrer o el març Medina Azahara ens fa una visita (crec que l'anterior fou cap al novembre). I, òbviament, Isako, Miguelito, Luisamen i Laurita -ahir desfaroda, gairebé mossegant la valla- i un servidor ens 'nem a gaudir del seu concert. I aquí la paraula GAUDIR és ajustadíssima. Llarga vida al Rock Andalusí...

Com sempre, entregadíssims, genials, donant al públic allò que des de fa trenta anys només ells poden donar-nos (llàstima de TRIANA!!!). Des de començar amb Favorita del Sultán, fins a per-nos posar la pell de gallina amb Todo tiene su fin; i el seu ja tradicional medley final.



Em quedo, més enllà de tot el gaudi que ens anar amb els bons amics a un concert genial; amb els moments de poder gaudir de Córdoba amb Miguel -el fet de tenir més d'una terra-;



de Abra la Puerta (ja vam plorar llavors) amb Isaac;



de poder cantar amb Luís Tierra de la Libertad...



Tot el concert és absolutament meravellòs... birres amb amics sentint com la música passa a formar part de la nostra ànima...

I per a la gravació del directe a Barcelona -per fi!!!-, òbviament, tornarem a ser-hi.

especial poder cantar -gràcies "tete" per ésser allà -Manuel li dedica a la seva mare; jo a la meva eterna llum, el meu pare-:

Siempre estaras en mi
aunque ya nunca mas te vuelva a ver
mi corazon
llora por ti






les fotos seran aquí

i sí, Paco Ventura em va entregar en mà la seva pua i ens vam fer fotos amb tots ells mentre ens signàven les entrades... GRÀCIES SOU COLLUNUTS!!!



divendres, de febrer 13, 2009

divendres de cansament

la vesprada de divendres ja és arribada, i amb ella es palesa tot el cansament al llarg de la setmana; tant és així que no hagués pogut 'nar al concert de demà si hagués sigut, com creia, ara. Per sort, després de l'estrés acumulat durant tota la setmana i, especialment, amb el llarg, molt, matí d'avui; arriba la calma i la tranquil·litat, com si després de fer el cim un s'estirés a embadalir-se contemplant els núvols.

és encoratjador saber que els primers resultats del màster són positius; el fet de veure que la nostra hipòtesi pot ésser encertada dóna forces per continuar endavant tot i els moments de desfalliment -més que res perquè ets a la campana a la sala de cultius i el teu estòmac fa molta estona que necessita menjar...- Esperem que tot es vagi confirmant i obtinguem resultats que puguin ésser útils i aplicables des de la ciència bàsica a la clínica. Com a somni últim, viure d'això.... We will see...

si més no, aquell vell aforisme el respecte del meu insomni es fa real; ara estic aconseguint dormir tota una nit seguida. Dubto que sigui sols el cansament; també hi ha tranquil·litat anímica i espiritual (Gaia vol que compensem; així que mentre augmenta l'estrés també els plaers de la relaxació).

doncs si no sabeu què fer: gaudiu de les festes de la Laia. Per aquells que no tingueu entrades per AC/DC o no us heu plantejat les de Metallica -sabeu que la setmana vinent toca Medina Azahara?- demà hi ha un concert interessant: (crec que aquest últim paràgraf no té cap sentit...) potser ens veiem, o no...

dimecres, de desembre 03, 2008

diada de Sant Francesc Xavier

el dia 3 de desembre és dels poquets dels que en conec el sant (potser perquè és el de mon germà mitjà?).

aquest matí he 'nat a casa de Raquel, i per fi he descobert el seu petit racó de món on s'amaga; així com a la family. Hem vist fotos, hem somiat, hem fet fotos, hem seguit somiant i sabent que tenim un futur per redactar.



tu dius que sóc el teu àngel caigut del cel, jo et dic que ets tu qui em fa pujar devers el paradís...

I per fer que el dia sigui encara més màgic (màgia ets tu) aquesta nit per enèssima vegada (7, 8, qui sap?) veuré en directe -una altra vegada al Palau de la Música Catalana- al meu admirat i estimat Ismael Serrano (web / blog) presentant el nou disc (en directe) UN LUGAR SOÑADO.



Així que continuarem somiant amb els nostres paradisos...

Que amantes y borrachos irán a los infiernos, no puede ser verdad, creerlo es imposible; si van a los infiernos amantes y borrachos, quedará el paraíso desierto y despoblado. Omar Jhayyam

dilluns, de desembre 01, 2008

El Sobrino en directe



Ahir diumenge va succeir que El Sobrino del Diablo va grabr un disc en directe:



Desde hace ya algunos años durante el post bolo en el que aprovecho para poner la libreta de emails a disposición del público y para hacer top manta vendiendo mis discos me ha ocurrido a menudo una escena más o menos similar a la que sigue:
Comprador: Dame un disco de lo que has hecho hoySobrino: Es que hoy he hecho dos o tres canciones de cada uno de mis cedés e incluso alguna nueva que no está grabada.C: Me refiero a lo que sea más parecido a lo que hoy hemos visto en el escenario.S: Intento que cada día mi concierto sea diferente y eso es difícil de plasmar en un disco…P: O sea que los comentarios que haces entre canción y canción y los monólogos no están en tus grabaciones.S: Pues no: mis discos son básicamente música y letra pero los trozos hablados entre canciones, los juegos con el público y todo eso lo dejo para mis directos.P: Pues deberías grabar un disco en directo…
Ha llegado por fin el día: el próximo domingo 30 de noviembre El Sobrino del Diablo graba su primer trabajo en directo. Incluirá canciones nuevas (Enemigo público número dos, El retorno del Rey), viejas (No quiero ser un monje, Menos mal que nos queda el blues), históricas de mis bolos a dúo con Mr Rodríguez (Jipi fumador, El país de Gromenchoc) y alguna que otra versión o perversión. Y monólogos, muchos monólogos. En fin, una docena de canciones mías que toco regularmente pero que era imposible encontrar en CD. Habrá un micro abierto hacia el público, de modo que queden grabadas las risas, incursiones, guiños y gente accediendo a mi humilde y habitual petición de que vociferen estribillos a dos o más voces. Así que ya lo sabéis: si queréis colaborar chillando, cantando, riendo, aplaudiendo o abucheando en el primer disco en directo del sobrino, ahí va la cita:
DOMINGO 30 de noviembre a las 20h en la sala GENIS DE BADALONA (La Rambla nº 11, Ascensor piso -1, a 2 minutos de Renfe) BADALONA Entrada 3 euros. (Se recomienda llegar a la hora, que empezaremos puntuales)

Doncs, amb Isako i Luisamen ens anaren cap allà a gaudir d'una freak nit on vàrem riure molt i escoltar bona música. Ara faria falta que fés un disc en directe dels seus "greatest hits"!!!



divendres, de novembre 14, 2008

masses coses pel cap de setmana

Aquesta tarda acabem els submòduls 4 i 5 del mòdul 1b del màster (sí, és complicada l'estrucutra de les coses aquestes que area es diuen màsters oficials -estil Bologna-). i per remartar-ho, amb les treballs pendents, un examen (i això com es feia)...

Per la nit, gaudirem, per fi, del show, segur que impagable, d'EPICA:


demà i diumenge, deu hores cada dia al Saló Nàutic:






Teníem planejat una visita a un acte molt i molt interessant; però qui sap si arribarem:




i per si algú no ho sap, avui estrenen SAW V...