dimarts, de març 31, 2009

fins aquí hem arribat

avui torna a ésser un dia llarg al laboratori... m'hauré de plantejar tenir un matalàs aquí?

potser cap allà les deu o potser una micona més marxarem... aquest matí molt de manteniment de les línies cel·lualrs; aquesta tarda problemes amb el western blotting; i per si era poc, tractant d'acabar el maleït últim treball d'estadística... i això, que sigui el que sigui, m'he cansat de l'Estadística i he decidit que ja n'hi havia prou, que el meu cervellet avui no podia treballar més per això... enviat!




demà més Western blotting.

dilluns, de març 30, 2009

aaaaaarrrrrrgggggghhhhhh!!!!!!



així em sento ara... enfurismat per la pèrdua de temps que suposen molts dels treballs que cal entregar del màster (benviguda Srta. Bologna!)...

l'estadística m'està donant pel cul, i no m'agrada gens el seu estil... ja podria furgar-li les entranyes, amb les seves odioses habilitats, a qualcú altre que no tingués mancances temporals... sigui com sigui, demà cal entergar-ho i bye-bye...




per molt que les hordes hostils ens vulguen fer travessar l'abisme cap a la llacuna estigia; amarats a més de mil milions de petons de profunditat tornarem a vèncer...

primera imatge: Es esbelta la sombra, es inmenso el abismo; Mon Montoya.
segona imatge: L'abisme; Alphonse Mucha; Musée d'Orsay. Paris; France.
imatges procedents de Pinacoteca

diumenge, de març 29, 2009

29/III/2009 22:23




gràcies a aquest quadre, jo diria obra mestra, de l'època suprematista de Malèvitx em començà a agradar l'art "abstracte", o en general l'art contemporani... com tot en aquesta vida el fet que t'agradi o que el puguis considerar quelcom que pot ésser expossat en un museu depèn dels diferents primes des del que un s'ho mira [recordeu aquella gran màxima meva: jo accepto que algú pensi diferent a mi, però que sàpiga que s'equivoca]. Crec emperò que el relativisme, ho sento grandíssim senyor Einstein -o les (per)versions que de les seves idees arriben a l'ulterior- té límits (i a les fronteres és on floreix la vida; J.L. Sanpedro dixit). I allò que no és relatiu és que l'important en aquesta VIDA és poder gaudir dels instants importants -cadascú que se'ls seleccioni- amb les idem persones.

i aquest cap de setmana ho he pogut fer...

gràcies!!!


imatge: Red Square: Painterly Realism of a Peasant Woman in Two Dimensions; Kazimir Malevich; Museo de Rusia. San Petersburgo. Rusia.

dissabte, de març 28, 2009

festa diablenca al BeGood


Un cop més, com cada any, ja mítica per aquestes dates...

ARRIBA LA FESTASSA DELS DIABLES DE LES CORTS AL BEGOOD! OUH YEAH!!!!

Cada any la colla (com totes les colles de diables de Catalunya), ha de pagar un seguro que ens cubreixi els possibles riscos que suposa organitzar i participar en correfocs (picar vidres de botigues, explotar cotxes aparcats, incendiar persones...) Es a dir... molt car.

I nosaltres, com ens va la fiestuki, dons organitzem una festa a la que tots esteu convidats per recaptar diners i així com a mínim t'en vas de festa i els diners que et gastes van a parar a una bona causa!

La festa serà el pròxim DISSABTE 28 de MARÇ, a partir de les 00:00. La taquilla estarà oberta de 00:00 a 02:00, i la entrada costarà 8€ amb un cubata o 2 birres (crec).

A partir de les 02:00, el BeGood diria que pasa a ser gratuit (com el BeGood ha sigut sempre). Per si no teniu gaire pasta o si no voleu colaborar en la causa. Tot i que per gastar-s'ho a la barra, et compres la entrada i ja tens les consumicions per adelantat! :D

SI VOLEU COMPRAR LA ENTRADA ANTICIPADAMENT:

A) busqueu al vostre amic de l'ànima membre de la colla de Diables, i avançeu-li la pasta. Ell us comprarà la entrada aquest dimencres durant l'assaig de tabalers i el mateix dia de la festa quan vingueu us la donarà a canvi de favors sexuals.

B) Passeu-vos aquest dimecres, a partir de les 20:30 pel CASAL DE JOVES MAS FERRER (C/Dolors i MasFerrer 33-35, Les Corts, L3 Les Corts/Maria Cristina). Els tabalers estarem fent la birreta previa fins les 21h al bar del costat, i de 21h a 22:30 aprox estarem al casal assajant. Veniu, ens demaneu la entrada, ens ensenyeu la cuixa i 8€ i ja teniu assegurada la festa.

C)Veniu a fer la prèvia el mateix dissabte a la nit una miqueta més dora (les 22h? les 23h?) que farem a algun bar determinat per marina que anunciarem per aquí en breus, i ens convideu a una birreta de pas i compreu la entrada :P

D) Veniu directament al BeGood desde les 00:00 fins les 02:00 i ens compreu la entrada a taquilla.

NO US HO PERDEU!!! Els que hi han asistit alguna vegada, tornen! i sempre surten grans nits mítiques d'aquestes festes! Ouh Yeah! :D

per _puppetz_

divendres, de març 27, 2009

en un dia com avui...

doncs sí...

m'hagués agradat ésser director de teatre; o també, potser, ésser pallaso i treballar de nit enmig de la foscor; o, tal vegada, ésser mariner,però d'aquells que solcaven les mars oceàniques enfront-se amb el perill, això significa ésser pirata?; una altra opció hagués sigut un contador d'històries -o millor! un cercador d'històries- per la ruta de la seda, o per qualsevulla altra senda mig amagada o on la humanitat tractés de fer coses que no sempre agradaven d'ésser vistes...

potser simplement m'hagués agradat dedicar-me a mirar els estels i escriure poemes des d'una platja ignota... mentrestant, em dedicaré a passar més de dotze hores al laboratori de cultius...

però avui sé que vull gaudir tota la resta de la meva vida amb la meva gent...

per això vull agraïr-vos a totes aquelles persones que d'una o altra manera us heu enrecordat de mi en el dia d'avui que moltes mercès... sou els motius per continuar endavant...

dijous, de març 26, 2009

encara hi ha gent bona



ahir a la tarda vai' perdre la meva carpeta; fet que implicava perdre la meva llibreta de laboratori -si ho perdia tota la feina se n'ava en orris-, els papers pels treballs del màster, info de coordinadora, etc...

algú se la va trobar i en veure un telèfon, en una factura va trucar per dir el que s'havia trobat (quan jo corria per arribar a agafar una altra vegada el mateix ferrocata i comprovar que ja no hi era la meva llibreta). aquesta tarda la recuperaré.

això demostra que tot i lo molt que es digui de la gent i la vida urbana; encara resta molta bona gent.

P.S.: què bé senta fer un dinaret amb la resta de companyes i companys de "precaris" del laboratori al parc...

imatge: Lliris; Vincent Van Gogh; Paul Getty Museum. Malibu. USA.

dimarts, de març 24, 2009

entrevista



avui, després d'una llarga jornada a cultius, Suzanne Wales de la revista Barcelona Metropolitan ens farà una entrevista com a president de la Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona. Òbviament, versarà al respecte del correfoc i de la "famosa" normativa europea i les seves implicacions.

revista aquí

diumenge, de març 22, 2009

61 anys després...



61 són els anys que els irlandesos -els de tota l'illa- han esperat per tornar a gaudir de la glòria de guanyar el Grand Slam del, ara, 6 Nations.




tot succeí en un al·lucinant final de partit enfront dels campions de l'edició anterior, País de Gal·les, que no vai' poder veure per estar complint amb les obligacions com a presi de Coordinadora.


l'últim any que algú repetí un grand slam fou el 1998, França; però Gal·les, segon màxim guanaydor amb 9, no ho fem des de 1908. No oblidem que l'inici de la competició es remunta al 1883. aquest ha sigut el segon grand slam del quinze del trèbol.




ens quedarem amb el rugbi perquè portem un any a nivell esportiu absolutament lamentable...


dissabte, de març 21, 2009

acte a Sant Andreu per la Cultura del Foc


ACTE EN SUPORT DE LA CULTURA POPULAR I TRADICIONAL AMB L’ÚS DE MATERIALS PIROTÈCNICS. ( COLLES DE DIABLES GRANS DE SANT ANDREU, INFANTILS DE SANT ANDREU, BÈSTIES DE FOC DE SANT ANDREU I COLLES INFANTILS DE LA COORDINADORA DE BARCELONA,.... ) TOTS EN CONTRA DE LA LLEY EUROPEA 23/2007 DIRECTIVA EUROPEA


LLOC: Sant Andreu de Palomar ( Barcelona )
DATA: 21 de març de 2009.
17:00h
Plaça Orfila ( Punt de trobada de colles i entitats )
17:45h INICI CERCAVILA

RECORREGUT
Plaça Orfila, Carrer Ajuntament, Plaça Comerç, Carrer Gran de Sant Andreu, Carrer Sant Adria, Plaça de Can Fabra.

Inici de la cercavila ( diables, tabalers, bèsties i grups participants ) ELS GRUPS DE MUSICS TOQUEN AMB LES SEVES RESPECTIVES COLLES
19:00h. ENTRADA A LA PLAÇA DE CAN FABRA
19:30h INICI DELS ACTES
COM ARRIBAR-HI PLAÇA ORFILA

Metre: LÍNIA 1 ( vermella ) Estació Sant Andreu, sortida pl. Orfila.
Autobús: LÍNIES: 35, 40, 62,73, 96,97, B16, B19, B20,104,126,127.
Renfe: Estació Sant Andreu Comtal línea 2 de Rodalies Renfe

ACTE EN SUPORT DE LA CULTURA POPULAR I TRADICIONAL AMB L’ÚS DE MATERIALS PIROTÈCNICS.
El proper dia 21 de març al barri de Sant Andreu del Palomar les colles de diables grans i petits juntament bèsties de foc de Sant Andreu més les colles de la Coordinadora de diables i bestiari de foc de Barcelona, es reuniran per reivindicar la cultura popular i tradicional amb l’ús de material pirotècnics.
L’acte vol donar a conèixer als ciutadans/nes de Barcelona la problemàtica que ha provocat la normativa europea 23/2007 per regular els material pirotècnics i que afecta directament a les nostres festes populars. Directament a les colles infantils que poden desaparèixer i elles son a la fi on s’arrela la nostra cultura. Amb aquest acte lúdic i festiu a Sant Andreu volem demanar, amb la vostra presència, que tothom doni suport a una part de la cultura popular: la cultura del foc.
FEM UNA MICA D’HISTÒRIA
. Any 1150, primers escrits on es parla dels diables, per el casament del Comte Ramon Berenguer IV amb Peronel.la d’Aragó a Barcelona.
. Any 1380, Coronació de la reina Sibil·la de Fortià, com els actes del diables es feien entre plat i plat els anomenen entremesos.
Any 1423, amb motiu de l’arribada d’Alfons V a Barcelona apareixen a la processó per corpus el 8 de desembre.
Any 1427, aparició a totes les processons per corpus (Cervera, Tarragona, Barcelona)
Any 1437, es la 1ª referència amb l’ús de la pirotècnia a Tarragona i al Corpus d’Igualada es on sembla que per 1er cop es cobren 2 lliures barcelonines.
Any 1602, 1ª referència Vilafranca del Penedès.
Entre els segles XV i XVI els diables fan representacions de lluita entre el be i el mal, mantenen l’ordre i obren el pas de la processó i utilitzen banyes, picarols i elements de la natura.
A partir del segle XVIII es on comencen a semblar-ne a l’actualitat.
Balls tradicionals que es conserven: Arboç, Sant Quinti de Mediona, Sitges, Tarragona, Valls, Reus, El Vendrell, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú. La mes antiga i amb mes continuïtat es de Les Borges del Camp.
Festes típiques de diables: Sant Antoni, Carnestoltes, Sant Joan, Corpus (La Patum de Berga), Akelarre i la festa major de cada vila.
De la “època moderna” la 1ª referència de diables a Barcelona es al 1862 a Hostafrancs. Les actuals van començar a finals de la dècada dels setanta.
COM DONAR SUPORT
Només em de recordar la nostra història i acudir el proper dissabte a la tarda dia 21 de març a la Plaça Orfila de Sant Andreu del Palomar a les 17:00 hores.
El futur de les nostres tradicions està en joc. Veniu, gaudiu i doneu suport a la vostra cultura.
Vocalia de Comuncació de Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona

divendres, de març 20, 2009

victòria en el Consell de Cultura


Ahir el següent text fou presentat en el Consell de Cultura de Barcelona per a que s'adderís al Manifest per a la Defensa de la cultura del Foc de la nostra terra.
S'aconseguí i ara serà el Manifest, pujat al plenari de la ciutat per a que l'Ajuntament el subscrigui.
Gràcies senyor president i bona tarda a tots/es els presents.
Tal i com han pogut llegir al Manifest que els ha adjuntat la secretaria del Consell, aquest punt de l’ordre del dia ha estat demanat per la Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona, entitat a la que tinc l’honor de representar i que agrupa a les colles de diables i el món del foc de la ciutat de Barcelona. I ha estat demanat per un motiu al nostre parer molt greu, com ho és el perill actual i real en el que es troba la tradició catalana del món del foc, una tradició que com també han pogut veure, data del segle XIV però, que té la seva primera referència escrita al llibre dels fets de Barcelona, on durant el segle XII ja va haver una representació de diables durant els entremesos celebrats per a la boda d’en Ramon Berenguer IV amb Na Peronella d’Aragó, o quan uns homes nus i amb el cos cobert de fang, encapçalaven les processons de Corpus amb teies tot saltant i ballant per obrir pas a la comitiva.
La Coordinadora de Diables de Barcelona porta treballant des de l’any 2004, per a la normalització dels diables i dels usos dels materials que utilitzen. A l’any 2005 es va afegir la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya i ja al 2006 l’Agrupació de Bestiari festiu i de Foc de Catalunya. Durant aquest temps de treball, s’han mantingut reunions amb els grups parlamentaris de tots els grups polítics que ens van voler rebre, aconseguint d’ells el compromís de que el tema es solucionaria i tot quedaria arreglat. En aquells moments no es coneixia encara públicament la directiva europea que ara ens ocupa, ni tampoc cap dels partits en va fer esment.
Com sol passar en el joc de la política, aquelles paraules i compromisos el vent sels endugué. Ni van arreglar la situació d’aleshores, ni ens van prevenir del que ens venia al damunt.
Ara, quan la directiva europea acaba la seva etapa de moratòria i tots els països de la Unió Europea han de realitzar les seves transposicions (adaptar la norma a la llei i especifitat de cada país), les entitats de foc ens trobat que, gràcies als actes realitzats com l’acte reivindicatiu del 7 de febrer a Berga i el ressò de la normativa que han fet els mitjans de comunicació, els partits polítics han tornat a respondre. Però ho han fet com ho fan sempre, sense parlar amb el col·lectiu afectat, ni tampoc mullant-se fent propostes, tots demanen a mocions, requeriments parlamentaris, proposicions no de llei, etc, que s’arregli el problema però, sense fer propostes. El mateix Ajuntament de Barcelona va aprovar una moció que, si bé anava en favor del món del foc, ni la Coordinadora de Barcelona, ni la Federació de Catalunya ni l’Agrupació va tenir cap contacte amb ningú del grup que va presentar la proposta de moció. Els problemes només es poden arreglar parlant, amb qui està afectat a poder ser, i no només amb paraules buides de contingut real.
A d’altres territoris espanyols igualment afectats en les seves festes com ho pot ser València per les seves falles, ja ha sortit en diverses ocasions l’Alcaldessa de la ciutat defensant que a Europa i Madrid poden dir missa però, que a València les falles es continuaran celebrant com s’ha fet sempre i marca la tradició. Aquí per contra, ja es parla de dificultat per crear normes i fins i tot s’ha arribat a crear la proposta de crear un calendari festiu, on determinades festes serien salvades. Senyors, la cultura popular no es això, no està tancada en un calendari festiu i no pot quedar encorsetada per normes restrictives com les que estant sent proposades des del departament de Cultura de la Generalitat.
Es per això, que des de la Coordinadora de Colles de diables i bestiari de foc de Barcelona però, en nom també de l’Agrupació de Bestiari Festiu i de Foc de Catalunya territorial Barcelonès, demanem a aquest consell, que aprovi adherir-se al manifest creat i sorgit des de les entitats de cultura popular i que, sol·liciti l’elevació del mateix al consell de la ciutat per a que s’aprovi també una moció al seu favor. Tanmateix, des de la Coordinadora, sol·licitem conèixer la postura del nostre alcalde envers aquest tema i el nivell de compromís a que l’Ajuntament està disposat a arribar envers el món del foc a la seva ciutat.
Com a president de la Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona, i, consegüentment en nom de totes les persones que represento vull agraïr públicament la tasca feta per totes les persones que us esteu implicant per la defensa de la nostra cultura; i , en aquest cas a Toni Lucena i Jordi Ullate per la seva representació en el Consell de Cultura de Barcelona.
No s'apagarà la nostra flama!!!

dijous, de març 19, 2009

...atrapats en blau...

tal vegada és cert que l'edat atempera els ànims; fins i tot que hom abava viatjant del marxisme fins la socialdemocràcia; que els anys fan que la rebel·lió sigui quelcom que no vares aconseguir en el passat i que ara entenguis com funciona el món...

tal vegada... però no avui! avui sant pep del 2009 és el dia després d'una nova humiliació de tota l'espècie humana... veient les denigrants imatges d'ahir on els mossos d'esquadra es dedicaven a ATEMPTAR contra tota la ciutadania en colpejar a tort i a dret sense cap mena de raó contra primer un col·lectiu d'estudiants tancats en un recinte universitari i ulteriorment contra una manifestació pel simple fet d'ésser una manisfestació; ahir a un li venia un record, o si més no un concepte al cap: "La calle es mía", la frase que digué (si quelcom con allò pot parlar) el franquista ministre Fraga digué en els intents de manifestacions del primer de maig del 1976 -no oblidem que és el mateix assassí dels "succesos de Vitoria (Gasteiz)"-.

el que vàrem veure ahir era la demostració de com actuen les "forces d'ordre" en una dictadura (on, com deia Jardiel Poncela "lo que no está prohibido es oblligatorio"). Ja posats a recordar frases; dues més:

En política com en matemàtiques: allò que no és totalment correcte està malament. (E. Kennedy)
El gran enemic de la democràcia és la militarització del pensament polític. (F. Morán).

és indignant! poques paraules més es poden expressar... sols la ràbia es manifesta en les marques que deixen les ungles al clavar-se en els punys closos. Jo no hi vai' ser-hi; els meus horaris no m'ho permeteren. Tot i la humiliació personal que és ésser un "estudiant bolonya" havent estat lluitant contra això des de fa molts anys, un el que sent és que ens han colpejat a totes i cadascuna de les persones que tenim un esperit crític. No em serveixen excuses com les del suposat fet de la transgressió de la línia vermella (adduïa pel rector de la UB); si el que es volia era diàleg no es pot trencar amb actituts de militarisme feixista a la primera de canvi. No em serveix l'excusa que a la mani de la tarda hi hagueren "persones de col·lectius antisistema no vinculades al rerafons de la pròpia mani amb l'únic interés de cercar brega". Aquesta continua essent una actitud militarment feixista; el següent és declarar l'estat d'emergència amb toc de queda i iniciar la creació de ghettos.

els pitjors moments de la història del segle XX es tornaren a viure ahir a la ciutat de Barcelona... i un es continua preguntant qui ens protegirà d'aqeusts assassins en potència amb butlla política?



cada vegada més els moviments socials són criminalitzats i perseguits... cada vegada més el feixisme no sols derrota al fantasma europeu sinó que acaba amb tota la cultura i esperit crític...

dimecres, de març 18, 2009

de "l'ofici" d'estudiant



per molt que passin els anys i, teòricament, un es dediqui cada vegada més a allò que li agrada, o se li suposa, el moment d'aplciar-se i dedicar-li hores per afrontar un examen és sempre tediós i avorrit... què hi farem! és el que toca...

A més, avui ha sigut un dia nefast, augmentant la línia de la setmana... tranquils que el relax arribarà (esperem!) respirem...

imatge: Los estudiantes; Nicanor Piñole; Colección particular. Madrid.

dimarts, de març 17, 2009

a la terra de Saint Patrick

avui és 17 de març, festivitat de Sant Patrici, patró de l'Irlanda. Diuen que només hi ha dues coses per les que realment el nord i el sud de l'illa de Tara siguin realment unides: la Guinness i el rugbi (respecte a aquest últim tema reconec que espero que perdin aqueste dissabte, de no fer-ho s'emporten el Grand Slam del Six Nations; però si són derrotats la victòria del torneig és per Gal·les).



Al respecte de Sant Patrici, a qui la llegenda atribueix l'eradicació de les seps de l'illa, entre altres miracles; val a dir que cal relacionar-lo amb Sant David (patró del País de Gal·les), Taliesin, i molts d'altres personatges importants de la història de les illes britàniques...



però avui no voldria parlar de la seva figura, vida o miracles... sinó de la imatge de la seva terra des de la distància.



desgraciadament, ara fa pocs dies vàrem tornar a ésser consternats per un parell d'atemptats per alguna escissió de grups paramilitars que tracten de mantenir viva la lluita armada com a via per aconseguir els objectius polítics. i ara ja no hi crec en aquests mètodes. Possiblement, no n'he cregut mai; però cada vegada ho tinc més clar. Potser quan era més jove, i la sang sembla que bull encara més, el romanticisme pannacionalista em feia sentir-me relativament proper a certs moviments político-militars ja que hi creia en els seus objectius. Emperò, fa temps que vai' veure que no era la via. Per sort, els mítics acords del Divendres Sant de 1998. Si algún polític, cosa molt rara avui en dia, em féu obrir els ulls fou John Hume (galardonat amb el Premi Nobel de la Pau 1998; Premi Gandhi per la Pau 2001; Premi Martin Luther King), qui considerà que calia fer els esforços necessaris per aconseguir la pau; parlant amb qui posseïa les armes. No fou l'únic, però fou una peça imprescindible.
la relació amb la illa d'Irlanda -em té enamorat sense encara haver-hi set des de fa molts anys-; recorde un llibre que em regalaren de petit: Pájaro rojo de Irlanda; feia que un entengués moltes coses al respecte d'un poble orpimit i maltractat.
un altre record terrible fou el de l'atemptat d'Omagh -quan eren els acords signats i semblava que la llum brillava al final del túnel i que no era gaire lluny...-.
amb molts alts i baixos, sempre hi ha hagut qui creia en el fet que els troubles serien sol·lucionats; per desgràcia queden uns pocs reductes que volen acabar amb aquestes esperances.

continuarem desitjant la pacificació total i efectiva de la illa d'Irlanda; on puguin prendre's les decisions polítiques que s'esdevinguin en pau. on fer un llibre de fotografies dels murals d'ambdós bàndols no sigui remoure el passat...

brindarem per la llibertat i la vida!!!

dilluns, de març 16, 2009

Laia Godia Capdevila



Aquest cap de setmana hem rebut la meravellosa notícia que després d'un part natural ha arribat al món la filla -ha sigut nena! (com han acabat les apostes?)- de la Peque i el Sergi.

Han decidit posar-li el preciós nom de Laia: així que BENVINGUDA!!!

quina millor excusa per fer una visita a s'illa amb forma de cap de cabra?

dues versions d'un gran poema com a cançó dedicada a les criaturetes que fan que la família de les amistats cada vegada sigui més àmplia; i la felicitat creixi exponencialment:



diumenge, de març 15, 2009

hi ha massa estupidesa...

quan un treballa, desinterassadament, per allò en que creu fa molt de mal adonar-se que hi ha massa gent que sols pensa en els seus propis interessos. fa mal veure que la gent sols vol defensar els seus interessos i, que, tot i que digui que treballa pel col·lectiu només veu el seu objectiu i les possibles medalles.

som uns localistes que no sabem afrontar els problemes tal i com pertocaria; i si, ens deixem seduir per els xarlatans buits de continguts acaba passat que, com sempre, som en mans d'inútils i dels seus adlàters.

l'estutícia i la niciesa ens envolten i som incapaços de treure'ns la bena dels ulls; és encara més i pitjor, ens la fermem perquè no caigui, i així la història ens cau al costat i no podem fer que segueixi el curs que fóra natural i no les desviacions antinaturals que aquests líders inútils fan que prengui.

amb tant venut als seus propis objectius tractant de guiar el col·lectiu, no pdrem fer que els fantasmes de la veritat recorrin la nostra terra per salvar la nostra cultura...

(si voleu llegir més, en versió text poètic aquí)

us deixo dues versions d'una cançó que serviria com a corol·lari d'aquestes idees i dels sentiments que li queden a un quan s'ha de reunir amb segons qui...



dissabte, de març 14, 2009

CHE guerrilla

Ahir divendres nit, la Raquel i jo ens vàrem fer un cinema.

La pel·lícula escollida fou CHE guerrilla, la part que tanca el díptic que Steven Sodernergh ha dirigit sobre Ernesto Guevara de la Serna.



Potser aquesta segona part es fa més lenta que la primera; però tot i així és un film molt interessant. És cert que et té amb la por al cos, degut al final que tots coneixem, i que no deixa de produir-te una sensació molt desagradable quan arriba; però és una pel·lícula molt recomable.

Redescobrim entre tots la vida i el missatge del CHE.



dijous, de març 12, 2009

són operatius els sistemes operatius?

dilluns i dimarts hem pogut gaudir d'un pofe bastant freak -però molt bo- a les classes de Rabiobiologia. en algun moment ens mostrà això que serveix per plantejar-se moltes coses al respecte de l'evolució de l'espècie humana (sic):

dimecres, de març 11, 2009

22 de juliol!!!

doncs succeix que quan un grup de persones ben organitzat i amb les idees clares -i la raó del seu costat- exposen allò que consideren lògic poden aconseguir allò que desitgen...

ham aconseguit canviar la data d'entrega de la tesina del 26 de juny al 22 de juliol...

guanyem temps per la part experimental i sobretot per poder fer una millor redacció de la mateixa.

més temps d'estrés? potser; però esperem, i així confiem, que els resultats positius arribaran...

dissabte, de març 07, 2009

10 Mil per l'Autodeterminació



pàgina: http://deumil.cat/

PER QUÈ HAURIA D'ÉSSER TANT DIFÍCIL DE DEMANAR QUE CADASCÚ DECIDEIXI EL SEU PROPI FUTUR?

si voleu saber què es demana i per què aquí teniu el dossier de premsa: llegir

DE SALSES A GUARDAMAR,
DE FRAGA A MAÓ;
UNA LLENGUA UNA TERRA UNA NACIÓ:
PAÏSOS CATALANS!!!

dimecres, de març 04, 2009

Sergio Bruna León

Avui a les 5:35 am a l'Hospital Sant Joan de Déu Krol ha donat a llum a Sergio Bruna León. (i la mare és perfectament)

Enhorabona!!!

Benvingut!!!

ara cal que cerqueu una estona lliure perquè els "amigotes" vinguem a casa a gaudir d'ell i estressar-vos una mica més encara...

com encara no tenim fotos de la criatura us deixo la imatge de com el pare "jugava" amb la mare dissabte a la boda del Roger...

I no oblidem la data del 19 de setembre!!!

P.S.: "bebita/o" de la Peque i el Sergi quan?



c

dilluns, de març 02, 2009

dels enigmes dels anònims



tractar d'esbrinar qui hi ha darrera d'un anònim pot ésser com tractar de discernir si el dia naix o mor simplement veient la llum en una albada o un capvespre...

fai' aquest comentari perquè recentment hi ha hagut visites que han honorat aquesta humil bitàcola, no ja sols amb la seva presència sinó deixant constància amb els seus comentaris. Amb sinceritat, gràcies; emperò, desitjaria saber quina persona, o persones, ens visita com un diletant entre les brumes vespertines londinenques.

tinc alguna lleugera idea de la vostra possible identitat; fet que encara em fa sentir més orgullós de la vostra presència en aquesta taverna virtual.

la imatge és The Empire of Lights, René François Ghislain Magritte, Colección Peggy Guggenheim. Venezia. Italia. Hom podria preguntar: és la llum qui trenca la foscor o és la foscor qui cau com un mantell damunt la llum? És el so qui trenca el silenci universal o és el silenci qui fa disrupcions en el soroll?

gràcies a tothom que visita els meus blocs...

diumenge, de març 01, 2009

Roger i Marta, dos més que ja són casats




ahir 28 de febrer de 2009 el Roger i la Marta es digueren el sí vull -d'una forma molt llarga- al saló de plens de l'Ajuntament de Badalona.

Òbviament, hi érem allà; no podíem perdre'ns un dia com aquest.

Tot començà relativament d'horeta al matí, a les 8h. Cal preparar-se i vestir-se. L'únic problema fou vore que calia fer-li algun forat més al cinturó; potser sí és veritat que m'havia aprimat una micona més des de la tardor. Ben vestit fer camí cap a casa de la Raquel, perquè em pentinés i comprovar lo preciosa que anava i esperar que arribin Gorka i Muntsa per anar fins la plaçad e la vila. Una vegada allà, i després de comprovar que gairebé ens descuidem al cotxe el confetti i la traca vàrem cormprovar que havíem arribat una hora abans!!! Bé, vai' aprofitar pe`r rebre la visita de la meva neboda i jugant amb ella passarem l'estona. I Muntsa pogué xerrar amb la Peke per saber que encara no ha arribat la criatureta. Tothom aconseguí arribar abans de pujar amb un ple fins dalt saló de plens; on el regidor en sort es dedicà, més enllà de vendre l'actual Baetulo, i donar-li -entre "chascarrillos"- patadas al dlc de l'iec, a oficiar la cerimònia. Quan sortiren i abans de les eternes sessions de fotos, quedarà el dubte de si la iaia hie ra ja quan el Gorka i jo vàrem col·locar la traca -primer "quesito" d'Estalella que no va encendre's gairebé automàticament.

Una vegada al restaruant,c alia acabar de preparar "la primera planta del jardí de l'amor" amb un adob molt ric, metàl·licament parlant. Després, menjar i beure, menjar i beure. Vàrem saber que el dia 19 de setembre ens 'nem de casament a Gavà... al final sembla que tothom acabarà passant pel tràngol...

I després de ballar i continuar amb la festa (tot i la coneixença del suicidi de l'equip de bàsket)vàrem fer cap a badalona per 'nar prendre quelcom i fer un entrepà per sopar per que la gent pogués continuar la festa fins ben entrada la nit. (de camí vai' poder saber com havia anat la reunió de Federació via telefònica) Voldria comentar això, ja que al entrar al bar, estaven retransmetent el partit dels pericos contra els mandriles galácticos. Algú havia dit que no fóra bona idea que jo entrés; i per desgràcia li vai' donar la raó. Voldria demanar perdó si vai' fer que algú es sentís ofés pels meus comentaris o avergonyit perl fet de proferir-los quan no tocaven, ni per moment, lloc ni circumstàncies. Ho sento.

Després d'això la festa va continuar però al cap d'una estona alguns vàrem continuar per la senda que ja molts havien iniciat de retirar-se. GOrka i Munta feren cap a la última nit el Hijos de Caín. Jo vai' decidir quedar-me per acotxar Raquel i poder dormir i descansar alguna nit.

la següent imatge mostra i resumeix què és un gran dia de felicitat:



aquí seran les fotos de la jornada:
fotos