dijous, de març 27, 2008

Dia Internacional del Teatre (havia d'ésser tal dia com avui)



PURO TEATRO
(La Lupe)

Igual que en un escenario
finges tu dolor barato
tu drama no es necesario
ya conozco ese teatro
fingiendo qué bien te queda el papel
después de todo parece
que ésa es tu forma de ser.
Yo confiaba ciegamente
en la fiebre de tus besos,
mentiste serenamente
y el telón cayó por eso.

Teatro, lo tuyo es puro teatro,
falsedad bien ensayada
estudiado simulacro,
fue tu mejor actuación
destrozar mi corazón.

Y hoy que me lloras deveras
recuerdo tu simulacro
perdona que no te crea
me parece que es teatro.

divendres, de març 21, 2008

Jueves Santo

los que me conocéis desde hace tiempo sabéis que pese a mi ateísmo (recalcitrante) siento una extraña "pasión" por la figura histórica, y lo que devino, de Jesús de Nazaret; así como por ciertos aspectos de la antropología.

gracias a las restrasmisiones de Localia ayer pude volver las hermandades que hacían estación de penitencia en la Madrugá sevillana. Sí, lo reconozco: me gustaría vivirla en vivo y en directo; como el resto de la Semana Santa de Sevilla, Las Cabezas de San Juan y Jerez de la Frontera. ¿por qué? varios motivos pero quizá lo siguiente os lo haga entender:



La saeta
Poema de Antonio Machado
Música de J.M. Serrat


Dijo una voz popular:
¿Quién me presta una escalera
para subir al madero
para quitarle los clavos
a Jesús el Nazareno?

Oh, la saeta, el cantar
al Cristo de los gitanos
siempre con sangre en las manos,
siempre por desenclavar.

Cantar del pueblo andaluz
que todas las primaveras
anda pidiendo escaleras
para subir a la cruz.

Cantar de la tierra mía
que echa flores
al Jesús de la agonía
y es la fe de mis mayores.

¡Oh, no eres tú mi cantar
no puedo cantar, ni quiero
a este Jesús del madero
sino al que anduvo en la mar!

dimarts, de març 18, 2008

CYMRU WINS THE 6 NATIONS' GRAND SLAM


L'alegria i la joia han tornat a les artúriques terres del País de Gal·les. Els nostres herois aconseguiren dissabte passat, al Milleium Stadium, Cardiff, vèncer França, com amb les altres quatre seleccions, i proclamar-se novament guanyadors del Grand Slam del Sis Nacions, just 100 anys -el mateix dia- del nostre primer Grand Slam.

Tots els fills i filles de la Terra de Sant David ens sentim orgullosos d'haver demostrat, novament, a tot el món, la grandesa d'aquesta terra.

dilluns, de març 10, 2008

(Elecciones Generales 2008) No, no y no!

Podría habetr sido peor... Casi siempre puede ser peor; pero eso no endulza el lamentable resultado de los comicios electorales ayer celebrados.

Cierto que una victoria de la derecha hubiese sido muna debacle mayor; pero este desmesurado crecimiento del bipartidismo es lo peor que podría ocurrirle a la política de este país. En doce años, cuatro convocatorias a cortes generales -ya hemos olvidado, parece, que no celebramos presidenciales-, hemos disminuido de 53 a 27 los escaños ocupados en la Cámara Baja por representantes no de los dos partidos mayoritarios. Hemos pasado de un 15% a un 7,7%. ¿Alguien duda que quieren volver "a las dos Españas"? Ya sí somos como el resto del muyndo "occidentalizado"; sólo dos opciones: desde el centroizquierda -cuando quieren ponerse sociales- hasta la derecha pura y dura -para que no olvidemos que manda el capital (la empresa privada)-.

Hay que felicitar al PSOE -escribir el significado de sus siglas (casi) me avergüenza- por haber logrado convencer a tantísima gente de la "necesidad del voto útil". Su mayor y mejor arma electoral ha sido el miedo a la derecha. Pese a la gran mentira del voto útil, la derecha rancia también ha crecido en votos y escaños.

Pese a todo lo ocurrido con Zapatero, Catalunya se ha volcado con el PSC. Récord histórico -el único partido que ha aumentado votos-. Aquí sí, eterno feudo socialista, el miedo a la derecha más rancia y españolista les ha dado sus mejores frutos. Pese a todo, los populares mejroan en escaños, aunque siguen sin lograr ninguno por Girona; pero han sido segunda fuerza en alguna localidad del cinturón barcelonés. ERC ha pagado muy caro sus errores (y los de otros) y ha regresado a la senda más ortodrómica. Sabia decisión la de adelantar el congreso del partido a junio; ahora falta ver qué se decide en él; pero parece obvia que los cambios son necesarios -y no sé si se están empezando en la buena senda-. CiU ha pescado un escaño más en su navegar entre dos aguas, en su dobles juegos y en su dejarse querer mientras tratan de hacer ver que están más cerca de odiar. Lo de ICV-EUA era de esperar con tanta "estúpida utilidad"; pese a que la debacle grave (todavía mayor debido al sistema electoral) es la de la IU. ¿Hay quien todavía cfirma que éste es un país de izquierdas? La derrota tomada en los últimos años de navegación no ha sido nada afortunada; es necesaria una nueva refundación, el estado lo necesita.

Son sintomáticos también los resultados en Euskal Herria. Por su parte, una de las pocas alegrías de la noche: la previvencia de uno de los más lúcidos cerebros que ha entrado en el Congreso, Uxúe Barkos desde Na-Bai. Por otro lado, triste la desaparición de EA (ni soñar, visto lo visto, con que pudiese aparecer Aralar). Y la "utilidad" ha dado un vuelco y los entre ocho y diez mil votos que separaban a EAJ-PNV y PSE ahora lo son en sentido contrario. Es sorprendente lo logrado por UPyD al conseguir un escaño por Madrid. Quizá sea el principio para soñar, dentro de unos años, con robarle espacio al PP.

Más allá de la desaparición de las ideosincracias plurales; vemos como Catalunya y Andalucía, y Euskadi, son los feudos socialistas y Madrid y País Valencià (donde siguen aumentando) populares.

¿Y ahora? El PP puede dedicarse a más de lo mismo, o a sus propias luchas intestinas. ¿Debe o no debe Rajoy seguir al mando? Probablemente trate de "limpiar" algo de su "cúpula prorrogada" -Zaplana no será más portavoz- y ver como evoluciona la política estatal para organizar el congreso del partido en aproximadamente un año.
Mientras tanto, los vencedores (por suerte no la derecha, y el centroizquierda sin mayoría absoluta) tienen mayoría suficiente para gobernar "en minoría" (sin pacots estables, y buscando acuerdos puntuales para aprobar leyes). Además, sus grandes aliadaos en la última legislatura no le permiten sumar los 176 escaños necesarios. Podría buscar una suma con los nacionalista moderados vascos y canarios -como en situaciones precedentes-; pero la situación de EAJ-PNV, con el prebiscito soberanista planteado por la lehendakaritza para otoño no facilita el entendimiento. Y vistos los resultados catalanes, sería una ofensa y una afrenta para su electorado aceptar los eternos cantos de sirena de CiU -los que no aceptarían ser decisivos en Madrid y no en Barcelona-. Aunque no sería la primera vez que Zapatero olvida que fue gracias al gran apoyo de Maragall y del PSC que llegó a la secretaría feneral del partido. Esperemos que el PSC refuerze su posción en Ferraz y "obligue" a un mayor federalismo (puede ser su mejor opción para tratar de forzar recuperar grupo parlamentario propio, como la Entesa en el Senado -soñar con su reforma sigue siendo una quimera, más que una promesa electoral-).

Pese a lo que parece, puede no ser una legislatura fácil para el gobierno socialista de Rodríguez Zapatero -puede ser ese el gran motivo de felicidad, o no tristeza, en la sede de la calle Génova-. Cuestiones territoriales abiertas, el eterno problema del terrorismo (el PP seguirá haciendo bandera con ello seguro, como con las politicas de la inmigración), "el català emprenyat" le ha dado la confianza para que solucione sus problemas, la recesión económica galopante que se avecina...

Y por último, como hablar del Senado es casi una pérdida de tiempo mientras no decidan ser políticos de estado y reformarlo, un comentario sobre las autonómicas andaluzas. Chávez se mantiene en San Telmo -manteniendo la absoluta casi por los pelos-; pero el PP ha ganado diez escaños: los cinco que "sobraban" al PSOE-A (toca renovarse, quizá ya sea hora de buscar la sustituta) y los cinco que pierden (lástima de luchas internas y de candidato poco conocido) Coalición Andalucista. Será la primera vez que los herederos de Rojas-Marcos no estarán en el Parlamento Andaluz.

+ info: elecciones página ministerio

dimarts, de març 04, 2008

EXPERIÈNCIA I SANG NOVA




CARTA MOTIVACIONAL DE PRESENTACIÓ

Som un grup de persones vinculades al món del foc, que des de l’estimació, creu que pot fer-se càrrec de la Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona. Som persones de diferents edats i entitats; però que ens agermana el sentiment envers la cultura del foc. En la nostra candidatura aglutinem sang nova amb moltes ganes i empenta que vol tractar d’aconseguir fer el camí cap a una Coordinadora millor, conjuntament amb persones bregades des de fa cert temps i volem aportar la nostra experiència. Aquesta s’ha forjat des de fa ja anys en les diferents comissions de treball (des de la Mercè de 2004, jurídiques, etc) com formant part del Comissió Gestora, ja que mai hem volgut que desaparegués la nostra Entitat, la de totes i tots.
Som persones del món del foc que creiem que podem ésser útils per Coordinadora, gent que s'estima i es creu la seva entitat i el marc on està immersa, gent que té ganes de fer coses i de treballar per allò que estimem i valorem. Sabem que no es una cosa fàcil però ho hem volgut per pròpia decisió; i volem ésser partícips amb totes les persones que en formen part de Coordinadora del llarg camí devers un futur millor.
Creiem en un objectiu comú: Coordinadora com a eina al servei de les seves colles, i des de l’amor a la cultura del foc; volem dur-la –amb el vostre ajut-, i així fer que totes les colles puguin gaudir de l’èxit, fins els límits que només entre totes les entitats membres ens fixem.
Des de l’experiència i amb les ganes de la sang nova per una Coordinadora millor.


OBJECTIUS

1. Revitalitzar l’entitat per aconseguir que tothom se senti identificat i pugui participar.
El nostre desig és que totes les colles –i per extensió totes les persones que en formen part- sentin Coordinadora com una entitat seva. Això cal fer-ho recuperant i ampliant l’esperit que impulsà la creació del Matí del Diable; és a dir, aconseguir la coneixença i l’agermanament entre els membres de l’Entitat per a poder assolir objectius comuns. Fomentar la creació d’àmbits d’interacció, així com a borses de temps i materials per a permetre la comunicació i participació intercolles. Obrir totes les vies necessàries per a que les colles que en formen part de Coordinadora sentin que les seves veus són escoltades dins l’Entitat i en formen part. Òbviament, creiem fermament en l’aspecte d’ajut i suport que Coordinadora ha de representar cap els seus socis membres; ja sigui a nivell logístic, social, jurídic, etc. L’objectiu és que tothom senti que Coordinadora és la nostra entitat comuna, la de totes i tots.
2. Promoure la cultura del foc més enllà de les fronteres dels Països Catalans.
Com a marquen els objectius dels Estatuts de Coordinadora, volem que la Cultura del Foc sigui coneguda i reconeguda dins les nostres fronteres i tractar d’exportar-la perquè tothom pugui ésser coneixedor d’una part important de la cultura del nostre país. Per això creiem que cal que l’Entitat sigui escoltada, formant part, de tots els col•lectius de cultura popular i tradicional on puguem ésser membres –per a un enriquiment mutu-. Així com a tots els fòrums político-socials on podem exercir la nostra representativitat com a cultura mil•lenària del nostre país i per tal d’aconseguir el màxim reconeixement per la Cultura del Foc, i especialment la vinculada a les terres on Coordinadora exerceix de representant.
3. Aconseguir que l’entitat participi activament en les activitats culturals dels diferents ajuntaments que són dins de la seva area d’actuació.
Creiem que cal tractar d’aconseguir que Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona com a entitat de cultura popular i tradicional i des del moment que és formada per membres de diferents localitats, hauria de tractar d’ésser la veu representativa dels seus afiliats davant els seus ajuntaments en els diferents actes culturals.
4. Buscar altres fonts d’ingressos.
Partint de la base que el que hauria de convertir-se en el local propi de l’Entitat és en vies de construcció, considerem que un dels grans objectius de la nostra Coordinadora hauria d’ésser aconseguir trobar altres possibles vies de finançament. Això ens hauria de permetre fer més fàcil el sosteniment econòmic de l’Entitat i habilitar noves possibilitats tant per l’entitat com per els seus socis membres.
5. Estimular la interacció de les colles.
Creiem que són els membres de les entitats sòcies de Coordinadora qui poden fer gran aquesta. Per això som del parer que és imprescindible la col•laboració de tothom per aconseguir que les Vocalies (secretariat, percussió, bestiari, diables grans –així com totes les comissions o altres vocalies, e.g.: arxiu històric que es creguin necessàries) puguin funcionar de la millor forma possible. A més, és aquesta una forma de fomentar l’esperit participatiu de les diferents entitats en el que creiem, i gràcies al qual seria possible la interacció entre tots els socis membres.
6. Buscar les vies necessàries per promoure la seguretat dins dels actes de foc.
És important la creació d’espais per a la comunicació entre les colles i molt important per entre totes i tots aprendre a fer-ho millor. Creiem que seria molt útil la realització periòdica de tallers i jornades adreçades a la seguretat com podrien ésser “com fer d’encenedor”, “riscos de la pirotècnia”, “aspectes legals del món del foc”, etc.
7. Fer de la plana web un mitjà útil de comunicació entre les colles.
Des de l’aparició del bloc (www.mondiablebcn.blogspot.com) hem vist que és més necessari que mai que Coordinadora disposi d’una plana web viva que permeti la comunicació entre les colles i per donar a conèixer la nostra cultura i la nostra Entitat.
8. Potenciar les “TROBADES” com a acte principal de Coordinadora.
Som del parer que les Trobades són els actes dels membres de Coordinadora per els membres de Coordinadora. Són aquests els dies grans on la nostra cultura, en tots els seus àmbits, es veu reflectida i es fa gran. Per això creiem que cal que entre totes i tots ens adonem de la seva importància i tractem de fer-les cada vegada més nostres. És en les Trobades on es demostra la màgia de la Cultura del Foc i en especial dels membres de Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona: totes i cadascuna de les seves entitats; és a dir, totes i tots nosaltres.



Natxo Diables de Les Corts PRESIDENT
Pitu Malignes del Guinardó VICEPRESIDENT
Pako Diables/es de la Florida SECRETARI
Irene Diables de Sagrera TRESORERA
Orland Escola Barrufet (infantil)VOCAL 1r
Marga Diables del Poble Sec VOCALIA de COMUNICACIÓ