Contrafabulario ilustrado

El divendres 8 de març es publica el llibre Contrafabulario ilustrado on Maribel Carod il·lustra microrelats i relats curts de 19 diferents autors. Els contes han estat creats expressament per aquesta obra sota el paraigües de mostrar una imatge de la tan comentada "crisi".

Com es diu a la pàgina web de l'editorial Underbrain Books:

Abrid bien los ojos. Estáis a punto de veros reflejados en el espejo neurótico del futuro más cercano. Con el apoyo de diecinueve apasionados escritores, Maribel Carod alza la voz para dar vida a los nuevos arquetipos surgidos del armagedón financiero.

Contiene microrrelatos de Sabrina Rodríguez, Natxo Barrau i Salguero, Maribel Ruiz, Javier López Menacho, Isabel Baeza Varela, Jesús Sánchez Tenedor, Marta Valsecchi, Sergi G. Oset, Fer Navarro, Olga Gallego, Igor Kutuzov, Jacint Casademont, Alejandro Cano, Ainhoa Rebolledo, Víctor García Tur, Diego Marín Hernández, Juan José Castro González, Ideas y Pako Belmonte. Prólogo y edición coordinada por Patricia Muñiz

I sí, heu pogut llegir el meu nom! Tinc l'honor de participar a l'obra. Un microrelat perfectament, com tot el llibre, il·lustrat.

Les presentacions oficials del llibre es faran a:
Madrid, Fnac Callao, 10 de març.
Barcelona, sala Miscelanea, c/. Guardia número 10, 15 de març.

A la presentació a Barcelona també hi haurà una exposició amb els treballs de la Maribel Carod.

Esteu tots convidats. Aquí us deixo l'enllaç a la convocatòria de l'esdeveniment a facebook.

Us deixo també l'enllaç del comentari que fa en Sergi G. Oset, un dels autors així com l'entrevista a la Maribel Carod al blog de rtve.

Jo si fos vosaltres, no el deixaria perdre!!!

Presentació de Play Room

Avui us proposo que assistiu a la FNAC Arenes a la presentació de la novel·la Play room de Patrícia Muñiz.

I per fer-vos la boca aigua, i sí, us deixo que sigueu tan malpensats com desitgeu, aquí us deixo els dos booktrailers que es presentaren el passat dia 23 de novembre a la Llibreria Pequod.

El primer book trailer de la novel·la:

El segon book trailer:

Els dos book trailers et feien venir moltes ganes de tenir el llibres a les mans i poder-lo llegir, oi? doncs, bé, si se't remouen  ganes de tenir el llibre, aquí pots llegir el primer capítol i llavors les ganes et bulliran per dins. I quina millor acció que poder viure la seva presentació?

Doncs vine avui!

Ho agraireu!

P.S.: Demà a Semirea us penjaré el comentari de la novel·la.

Tres històries d'amor,sexe i ràbia. GRÀCIES!

Ho vàrem fer!

I l'experiència fou molt positiva...

Sí, Tres històries d'amor, sexe i ràbia esdevingué el passat dissabte 18 d'agost a la llibreria Pequod. I ho vàrem gaudir plenament i bella. Es creà un ambient màgic a la llibreria tant a nivell del públic que hi era a dins com amb els vianants que ens descobrien per l'aparador i l'altaveu.

Els poemes foren desgranant-se amb l'acompanyament de la música que l'Alex havia compost ex-professo i la gent gaudia i es deixava seduir per les tres plomes que corporificaven en les nostres veus. Hi ha força històries ara a escriure d'aquesta escenificació, però potser em quedaré amb el record de la sensació de gaubança que ens abraçà al acabar i sentir la calor del públic i la seva joia.

Vàrem viure moments tendres d'amor, les intenses sensacions del sexe i l'odi de la ràbia, així com uns versos més metafísics com en un nou ressuscitar de l'univers. Em delectà compartí versos amb la Raquel Riba i la Patricia Muñiz, i ésser musicat per l'Alejadro Cano Vilavendrell. Fou un plaer que la Llibreria Pequod esdevingués el vaixell per solcar les nostres imaginacions i dur-nos singlant universos paral·lels gràcies a les nostres paraules.

Òbviament, un espectacle com aquest no es crea de la nit al dia, calen hores (sense comptar les moltes viscudes per rebre la inspiració de les muses)  per aconseguir emmetxar totes les peces; però, estranyament, ha estat un procés força ràpid i compenetrat per aconeguir-ho. A nivell personal era la primera vegada que declamava acompanyat i amb música i el cert és que em vaig sentir molt còmode. Fou una experiència meravellosa.

Només puc agrair a les persones que em val voler fer partícip d'aquesta experiència i agrair les persones que s'atansaren fins la llibreria i els elogiosos comentaris que reberem, així com els ànims sincers d'aquelles persones que no pogueren assistir.


Tres fragments del recital gravats per @lamevaperdicio (Sergi G. Oset)







Les sensacions foren tan agradoses per totes bandes que sembla que no serà l'unica escenificació de Tres històries d'amor, sexe i ràbia.Serà un gran moment tornar a plantejar-se omplir l'espai de paraules perquè l'audiència les faci seves...

el jovent avui dia ha d'ésser nihililsta?

Actualment gaudeixo de la lectura del clàssic rus de Ivan S. Turguénev Pares i fills (Отцы и дети) i vaig ensopegar amb la següent afirmació:

(...) escolta com s'han d'expressar els joves d'avui dia! I si hi penses, com podrien deixar de seguir-vos? Abans als xicots se'ls obligava a instruir-se; si no volien passar per ases els calia treballar volguessin o no. Però ara només cal dir-los que totes les coses del món són absurdes i tot està resolt. Els nois estan encantats. I en efecte, abans només eren rucs, senzillament, però ara, de cop, s'han tornat nihilistes.

 

Creieu que aquesta afirmació que Pàvel Petróvitx realitza després de sentir l'argumentari de l'ínclit Basàrov seria escaient avui en dia? Creieu que des de la seva publicació, l'any 1862, en algun moment aquesta afirmació ha tingut validesa? Tal vegada estem abocant el nostre jovent a aquesta situació?

Les imatges procedeixen dels següents enllaços la pintura i l'escrit.

 

El sopar del XXIIIè aniversari de la Raquel

Des de ben petit m'agradava ficar-me a la cuina a ajudar ma mare, especialment quan els caps de setmana preparava algun postre. Això va fer que tingui cert interès en la cuina i m'agradi ficar-me entre fogons. Com habitualment no ho puc fer cal cercar certes excuses per a intentar jugar amb les possibles habilitats. El passat dimecres dinous fou l'aniversari de la Raquel, i un dels regals que li fiu fou un sopar casolà especial. El menú format per tres entrants, un primer, un segon i dos postres era el següent:

• Torrades de roquefort i all

• Formatge de cabra torrat amb prunes i nous garrapinyades

• Rovell d'ou rostit amb Irati

• Crema de castanyes i ceps

• Lluç gratinat a la crema de mel

  
  

• Sopa de xocolata blanca amb fruits vermells, pera i festucs

• Crema catalana a la taronja amb mel i mató

El primer és una recepta que ja havíem provat i que descobrírem en un llibre de receptes afrodisíaques. Els dos següents són fruit de la nostra visita estiuenca a Donostia. L'adquisició del llibre de pintxos de vanguardia havia de provar-se. Són, respectivament de Mil catas i Borda berri, la tercera opció la deixàrem pel dinar del dia següent que era Amanida de formatge de cabra El Lagar. Els dos plats principals surten de receptes extretes del llibre Del mercat a la taula editat per la Diputació de Barcelona. El primer postre és una recepta del restaurant Insòlit de l'hotel lleidatà AC essent el segon una recepta extreta de la iniciativa blocaire “la recepta del 15”.

Per saber si el sopar fou reeixit o no haureu d'esperar a que la Raquel pengi el comentari en el seu blog. Jo si més no, tot i les moltes hores, m'ho vaig passar molt bé i crec que, tot i certes millores, fou bastant acceptable i bo. Potser faltaren els nostres “pingüins” i una pinya moclada, però ja us dic, pregunteu-li a ella.

Bon profit!

P.S.: Les fotografies són de Raquel Riba i Raja.

Mercè Rodoreda i Barcelona

CULTRUTA t’ofereix la literaruta de Mercè Rodoreda




Les protagonistes de les novel·les de Mercè Rodoreda són dones fràgils però que al mateix temps demostren una gran força interior. El mateix tracte reben elements habituals de l’obra de Rodoreda: les flors, les cases i la ciutat.



En totes les seves obres, però molt especialment a La plaça del diamant, l’autora catalana fa una radiografia de la societat que visqué, dels espais que conegué, i de les cases que habità i els seus jardins.



I ho fa sempre amb el seu estil assequible i directe al sentiment del lector, incorporant-nos en la ficció realista de les seves novel·les, fent gairebé possible olorar les flors, acariciar les parets en ruïnes, i sentir el trànsit dels carrers.

Recorrent els espais de les novel·les amb l’itinerari de cultruta ens serà encara més fàcil participar en la genialitat de Mercè Rodoreda.

Horari habitual:

Diumenge, 17.00h

Punt de sortida:

Bosque Multicines

Preu estàndard:

16 €/persona



Localitzaràs el guia davant una cartellera del cinema. Duu una gorra blanca. I té moltes ganes de parlar-te de Gràcia i Rodoreda...

comentaris de llibres

a l'altre meu bloc he penjat algun comentari sobre algun dels llibres que he anat llegint en el que portem d'any (la resta de comentaris ja aniran arribant)ç

Amb ulls de nena

Cent cops de raspall abans d'anar a dormir

Últimas tardes con Teresa

Solitud

i recordeu que sempre podeu fer una ullada per l'altre món del Natxo -i dels seus escrits- a SEMIREA

Astèrix (al país dels helvecis)

des de fa molts anys Astèrix és el meu personatge de còmics. Gràcies a aquest meravellós Sant Jordi per fi tenia Astèrix al país dels helvecis -i el podia relelgir-; recordo haver-ho fet més d'una ocasió a casa de ma cosina. És cert que em faltarien el llibre de la peli de les 12 proves -la resta de pelis està inspirada en llibres ja editats prèviament-, així com El cel ens cau al damunt i l'Astèrix mai vist. Després entraríem en el món de les coses més freaks... tot arribarà.

De fet, volia comentar lo molt que he tornat a riure rellegint-lo...

gràcies Raquel.

potser mai he sigut un gran lector de còmics -i ho tenia fàcil amb l'afició de mon germà mitjà- però reconec que hi ha coses molt i molt interessants en aquest univers...

un dia en parlem (Si el cel no ens cau al damunt!)

Sant Jordi 2009

aquest matí he rebut la diada de Sant Jordi, amb els seus raigs de sol que arribaven, de la millor manera possible: despertant al costat de Raquel...

després ens hem regalat els llibres (a mí m'han "caigut" l'Astèrix al país dels helvecis -per fi!!!- i un llibre de poemes de Salvat-Papasseït) (a ella La voz dormida i La maternitat d'Elna).

després hem gaudit de passejar per les rambles i per el centre de Barcelona, hem dinat junts, ens hem regalat les roses i hem continuat gaudint dels nostres somriures sabent que la diada és per nosaltres cada instant...

GRÀCIES!!!



P.S.: per saber més coses de Sant Jordi aquí

P.S.II: notícia científica al voltant de Sant Jordi aquí

imatge 1: Sant jordi lluitant amb el drac; Paolo di Dono Uccello; National Gallery. London. England.

imatge 2: Sant Jordi; Wassily Kandinsky; Collection Professor W. Löffler Zürich, Switzerland.

un link sobre Sant Jordi a Semirea aquí

felicitacions versions Gene:

a)
b)

passejades i Ciència

l'altre vesprada la Raquel i jo 'nàvem passejant per Barcelona; i entre moltes d'altres coses parlàvem de quelcom que ens apassiona a ambdós: la Ciència.
Xerrant xerrant comentàrem de llibres que hem llegit, anècdotes i recordàvem idees que en algun moment han solcat les nostres conexions neurals.

Per això un deixo un link a Semirea on he copiat el final d'un llibre on fa una breu pincellada del possible final de l'Univers.

si voleu saber més coses, aneu a la bibliografia o demaneu-li a l'Àngela que sap explicar-se molt bé (visiteu el seu bloc de divulgació científica; link)

recordeu que no podem perdre la nostra capacitat de somniar; i que aquesta és la base no sols de la màgia literària, sinó de les meravelloses veritats que va descobrint la Ciència.

deixeu-vos seduir per la Ciència mentre volteu en bona companyia...

LMM

Sabia que per a Levin totes les noies del món es dividien en dues categories: una de les categories, la formaven totes les noies del món llevat, d'ella, i aquestes noies, completament ordinàries , tenien totes les febleses humanes; l'altra categoria era ella sola, sense cap feblesa i superior a tota cosa humana.

Lev Tolstoi; Anna Karènina (trad. Andreu Nin)

TU, POTS!
gràcies

SEDA Alessandro Baricco

Una molt interesant obra. Un llibre molt curt; no és una novel·la, no és un relat, és una història. És quelcom més que la narració d'un viatge intern -desfermat per una experiència viscuda més enllà d'on acaba el món-. Són sentiments, -per què sempre ens faltaran paraules per descriure'ls?-.

És una lectura ràpida -és una història breu de paraules-; però què, inconscientment, és lenta i pausada; sents a la teua pell - a la veritable pell, aquella que envolta l'ànima- com et succeeix allò que llegeixes.

És una història perfecta per llegir-la al llit, amb poca llum, abraçat a una persona molt especial amb qui es poden compartir els moments de tendresa.

cançó del dia: La Espuma de Venus (Héroes del Silencio)

poema del dia: Palabras para Julia (J.A. Goytisolo)

reflexió del dia: on és l'ànima de l'albada?