Beyond 360

Ahir vaig tenir la fortuna de poder gaudir de la premiere de Beyond 360º.



A mi em va agradar. Jo vaig gaudir amb la projecció. Crec que realment aconsegueix mostrar què suposà per la Dee Caffari i l'Anna Corbella el repte de participar com a parella en la passada edició de la Barcelona World Race.

L'equip Gaes a la BWR es presentava amb el repte d'ésser la primera parella femenina que aconseguia donar la volta al món a vela sense escales. El documental de Zanskar tracta de mostrar-nos com fou aquest repte en un IMOCA i què significà per a cadascuna d'ella.

La Dee Caffari anava a la cerca de fer una bona classificació per poder aconseguir un nou espònsor per mantenir viu el vaixell Aviva, l'Anna Corbella cercava esdevir la primera catalana i espanyola en aconseguir donar la volta al món a vela sense escales i així poder esdevenir professional de la vela oceànica.

Beyond 360º aconsegueix aquelles fites que es marcava. Aconsegueix mostrar la duresa d'un prova tant difícil com la BWR i totes les penúries que patí l'equipGAESbwr durant la travesia. Si no ets seguidor d'aquests tipus de proves, o no et dediques a ella, podràs comprovar què suposa passar més de tres mesos en un IMOCA open 60 donant la volta al món.

Ara bé, potser és cert que a la pel·lícula li manquen certes "escenes", molt possiblement per manca de material; però potser es podrien haver tractat de suplir d'alguna altra manera. Hagués agradat veure una sessió de discusió de l'estratègia, alguns altres moments de la tasca rutinària que suposa canviar la configuració vèlica, altres imatges de la duresa del Gran Sud, comprovar com la reparació del vaixell que féu la Dee als Doldrums calgué fer-ho una segona vegada, més imatges de l'arribada i així com del seu retorn a la "quotidianitat", etc.


Sigui com sigui, la pel·lícula em va agradar, va aconseguir emocionar-me en més d'un moment, tal vegada perquè sóc un seguidor declarat de la Barcelona World Race i havia "viscut" la seva experiència. Tant les imatges de la sortida, com els moments dolorosos al Gran Sud així com el moment de la mala notícia del desperfecte durant l'encalç del grup que tenien al davant i especialment l'speech final de la Dee amb la posta de sol mediterrània al darrere assumint el que significava el seu sisè lloc a la classificació final. Quina contraposició de sensacions entre l'alegria embargada de l'Anna i la tristor del final d'una relació amb el vaixell i l'incertesa del futur de la Dee...

Esperem que l'Anna aconseguexi continuar asolint fites a la navegació oceànica, ara és tot un referent que saber aprofitar (aquí la FNOB té feina) i, especialment, esperem veure, novament, la Dee a la Vendée Globe.

Per tancar: Sí, us recomano que veieu Beyond 360º.
I sí, Raquel, tindrem el dvd de la pel·lícula (I hem d'afegir el llibre de la segona edició de la BWR al primer).

Volem la Dee Caffari a la Vendée globe 2012-2013!

Beyond 360º (pre-estrena)

Avui tenim el privilegi i l'honor d'assistir a la premiére de la pel·lícula documental Beyond 360º que narra les vicissituds de la Dee Caffari i l'Anna Corbella durant la Barcelona World Race i que les dugué a ésser la primera parella femenina a completar la volta al món a vela sense escales.

El documental ens mostrarà tot el procés previ de preparació per la cursa així com els tres mesos en alta mar que suposà la regata, fent ús dels vídeos que per l'organització havien de gravar així com de material inèdit. La pel·lícula deixarà palesa la duresa de la prova, una de les més dures aventures que l'ésser humà encara pot afrontar.

Ja us direm què ens sembla Beyond 360º.

BEYOND 360º Trailer from Luis Goyanes on Vimeo.

la gran victòria de la Dee i l'Anna amb el GAES a la BWR

Avui dijous 13 d'abril de 2011 passarà als anals de l'esport. Despré de 102 dies, 19 hores, 17 minuts i 18 segons, la britànica Dee Caffari i la catalana Anna Corbella han esdevingut la primera parella femenina en donar la volta al món a vela a bord del Gaes Centros Auditivos.

Aquest matí grisós a la ciutat de Barcelona, ciutat natal de la veterinària Corbella, ha vist com les que han acabat com a sisenes en la classificació general de la Barcelona World Race, han generat nous rècords i trencat barreres. Avui un nou sostre de vidre era esmicolat.

I no és la primera vegada que ho fan. La Dee fou la primera dona en fer la volta al món sense escales en ambdós sentits (aquesta ha sigut la seva quarta circumnavegació del planeta, fou sisena amb aquest mateix vaixell, llavors Aviva -manté el patrocini-, a la Vendée Globe del 2008/2009 i ostenta el rècord en solitari en sentit est-oest, en contra dels vents dominants) i l'Anna fou la primera regatista catalana, i espanyola, en realitzar una travessa atlàntica en solitari, la seva Mini-Transat la convertí en la millor regatista de l'any 2009.

És per aquest motiu que em sento orgullós d'haver pogut assistir a aquest moment. Òbviament, qualssevol de les arribades dels IMOCA Open 60 al Portal de Pau és emotiva, però aquest matí era una jornada especial. Més enllà de les fotografies i les breus paraules intercanviades i dels seus autògrafs, em quedo amb la sensació de la gran victòria que aquesta parella d'heroïnes ens han transmès al llarg de la seva circumnavegació.

Enhorabona. Congratulations. Gràcies per la vostra regata.

Welcome back. Benvingudes. Thanks for your race.

P.S.: No puc obviar l'agraïment a la Dee per haver dit les seves paraules d'agraïment a la cerimònia de benvinguda en català. Thank you very much!

P.S.II: La foto amb L'Anna (gràcies per esperar-te!) és una autèntica joia per conservar tota la vida.

Arribada dels vencedors de la Barcelona World Race 2010-2011

Una de les meves últimes passions descobertes és el seguiment de la navegació d'altura, sempre hi havia hagut una atracció per la mar, però des de fa anys va en augment i molt especialment des de les meves èpoques treballant al Consori el Far i des de l'aparició de la Barcelona World Race.

Això ha fet que els meus amics i seguidors tant a facebook com a twitter hagin pogut seguir voluntàriament o no la regata.

Aquest matí, a tres quarts de nou, era al Portal de la Pau per poder gaudir (ja que malauradament, per motius professionals, la primera vegada no hi vaig poder ser-hi) de l'arribada dels vencedors de la Barcelona World Race. La terrible calma que hi havia a la Mediterrània havia fet que l'arribada s'anés retardant. I així ha continuat. Finalment, a les 10 hores, 20 minuts, 36 segons GMT (dues hores més a Barcelona) ha creuat la línia d'arribada i ha pogut fer cap on l'estàvem esperant.

Pot semblar mentida, però veient per la pantalla gegant instal·lada al moll com intentava solcar les últimes milles gairebé sense vent, tot un cúmul de sensacions em recorrien: des de la satisfacció d'estar vivint un moment esportivament important, fins al fet de saber que ja havien tornat sans i estalvis aquests herois del segle XXI. Recordava les imatges viscudes, tant per ells com per la resta de regatistes que encara són a altra mar i dels que han hagut de deixar la competició, i això em feia sentir joia, estremiments i fins i tot un punt d'enveja (com gairebé després reconeixeria quan uns joves periodistes de BTV s'han apropat a fer-me unes preguntes: i entre l'amor a la mar i l'admiració per aquests esportistes responia que sí m'agradaria poder fer el que ells fan, tot i que la meva parella no opina el mateix).

Ha sigut satisfacció i admiració, conjuntament amb la joia de la victòria, el que sentíem quan han recollit l'amarra simbòlica de la ciutat i encara més quan han amarrat el vaixell. Ja havien tornat, i victoriosos.

Ha sigut una llàstima no poder comptar avui amb una càmera de fotografies de qualitat però tot i així hem fet unes quantes instantànies de l'arribada. I a més a més he pogut aconseguir l'autògraf dels dos guanyadors (Jean-Pierre Dick i Loïck Peyron) així com de Jean Le Cam i de Kito de Pavant. Encara resten, emperò, 9 (esperem-ho!) arribades.

El cert és que ha sigut un bon matí per encetar el final d'aquesta apassionant Barcelona World Race. Demà, arriben els olímpics del Mapfre.

P.S.: encara he de revisar les fotografies d'avui...

propostes per a demà dijous

el gran esdeveniment demà és l'estrena de MALA DIGESTIÓN a Salamandra 2 (link); però d'això ja en parlarem demà...

un altre gran esdeveniment és el pas per Barcelona de la Istanbul Europa Race. (web) És una competició IMOCA com ho són la Barcelona World Race o la Vendée Globe, per exemple.



així que demà els 6 IMOCA 60 peus que participen arribaran a la nostra ciutat i seran fins a la sortida el dillus 14 camí de Brest de la última etapa de la regata, amb el torneig Barcelona el dia 12.

per saber més d'aquests dies de vela a BCN: aquí

curiositat del dia:
aquí

*

la (dura?) vida a bord...

la regata continua solcant les mars del Gran Sud; i tot i que els comentaris que ens envien ens permente fer-nos una idea de lo dur que pot ésser ara mateix la vida a bord dels Open 60 que participen en la Barcelona World Race, aquí teniu dos videos dels skippers del Veolia Environnement: Roland Jourdain i Jean-Luc Nélias:

entrant a l'Índic

the yellow force with red boots

estant embogint, o ja eren de boigs?

també us deixo dos comments del Bubi Sansó -un dels "herois predilectes" a programes educatius de El Far, i dos comentaris sobre més:

L'estratègia del Mutua Madrileña

actualitzaciò : 14/12/2007 08:26 GMT

Bubi Sansó enviava aquest email aquest matí: "Les coses per aquí com sempre... agiua per tots costats i núvols baixos, visibilidat 1 milla, vent 28 a 35 nusos i pluja, neva de tant en tant. L'aigua està a + 0.67ºC i l'aire a 2 ºC fora i dins a 6 o 7 ºC, la humitat del 84%. És com anar a la muntanya però més humit. Pressió 1000 mb. T enim el radar posat en vigilància les 24hrs del dia per si hi hagués algun iceberg per la zona i aquest matí hem tancat tots els compartiments estancs que teníem oberts. Els centrals per les veles i els de la timoneria perquè és una zona de constant revisió. Tancant els compartiments fem que en cas de col·lisió quedin cambres d'aire i es puguin neutralitzar les via d'aigua si la hagués.... Es un procediment estàndard no només aquí a baix sinó a tot arreu; el que passa és que aquí vas més al lloro... Ara convivim amb 8 veles en el nostre petit habitacle. Tanmateix, cal dir que hi ha molt poca nit i es pot fer bona vigilància visual i amb el radar.

M'han comentat per allà que als diaris diuen que no tenim menjar. És fals, tenim menjar per a 90 dies i fuel per a 90 dies i tenim plaques solars per si de cas. Si preveiem que estarem més de 90 dies, setmanes abans començarem a racionar, que encara no és el cas.... mengem bé i hi hem engreixat ..... espiritualment

Avui trabujar cap a l'Est després d'haver guanyat bastant sud que ens garanteix durant mes temps bon vent de l'Oest després de trabujar i ens allunya de les altes pressions que es veuen pel nord. Dimarts es vindrà sobre nosaltres una baixa d'aquestes que treuen el singlot però ens agafarà bastant més al nord i ens donarà ales cap a Nova Zelanda esperem que puguem pujar-nos a la baixa i quedar-nos 2 dies o 3 ja veurem. Per agafar-la bé, haurem de pujar bastant i aquest és un altre dels motius pel qual trabujarem avui per col·locar-nos de de cara a dimarts. Si no vingués aquesta baixa hauríem de baixar bastant més al Sud... cosa que, gràcies a Déu, no haurem de fer de moment perquè aquí fa un fred que pela i treure les mans dels guants o rebre una ruxada és com una bufetada amb la mà plana.....

Anem amb jib top i un rínxol. La vela que tocaria portar seria el codi 5, però com ja sabeu que aquesta va passar a millor vida fa ja 2 setmanes. Ahir vam portar el spi tot el dia però quan el vent passa de 30 nusos amb aquesta ona creuada es fa dolent d'aguantar i a més a més tot el vaixell sofreix bastant.... encara que la velocitat és bona, aquest no és el lloc on forçar la màquina.....

Salutacions a tots"


L'altre serví per fer la notícia que us penjava ahir, però té commentaris molt espectaculars sobre la vida a bord ara mateix:

Bubi Sansó:

actualitzaciò : 13/12/2007 08:34 GMT

A bord del Mutua Madrileña, Bubi Sansó explica els esdevingut els últims dies i la dura vida a bord al Gran Sud: "Per fi sortim de les encalmades de l'alta pressió que ens va caçar 5 dies enrere. Ens ha costat gairebé 350 milles amb el 4art classificat i 700 milles amb els líders i la destralada moral que això pugui suposar; però bé ara estem una altra vegada movent-nos ràpid cap al sud fent la ruta mes a prop de l'ortodrómica i amb vents més favorables. Hem de baixar bastant al Sud prop de 54 S i considerat que la zona d'icebergs comença en latitud 49º S anem a anar una mica estresadets a partir de demà amb tots els sentits a límit... Mentre escric la temperatura dins del vaixell és de 12.2ºC la de l'aigua 6.1ºC i la de l'exterior ronda entre els 4 i els 8ºC. La zona d'icebergs comença on l'aigua aquesta a 5ºC però quan estiguem per 53è S l'aigua de mar baixa fins a 0 graus fins i tot valors negatius ja que l'aigua salada de mar no es congela fins a -1.8 C.

La visibilitat aquí a baix és d'1 o 2 milles com a màxim i sempre hi ha una boirina amb plovisqueig el que dificulta la detecció d'icebergs. Des de l'organització de la regata ens han comunicat que de moment no tenen notícies d'icebergs per la zona perquè l'única manera de detectar-los és quan un altre vaixell els albira així que més que dir-nos que no hi ha ens han dit que ningú no ha vist cap......y tots sabem que això no és la ruta entre Eivissa i Formentera l'agost.....También cal dir que els vents dels últims dies fa poc previsible que hi hagi trossos de gel per aquesta zona...

Naveguem ara amb spinakker i tota la major amb vent de l'Oest de 15 a 20 nusos fent una mitjana|mitja de 13 nusos des d'aquest matí. La maniobra del spi a 4ºC, plovent i amb ventet és diferent que fer-la en el ecuador....las mans se't congelen res mes sortir de la cabina i en tocar qualsevol cap se't mullen i després ja és fer-lo tot ràpid per entrar en calor. Funciona bé aquest sistema...

La vida a bord és una mica mes incòmoda pel fred i la humitat de gairebé 80% dins de la cabina, el que fa que tant les parets i sostre del vaixell suïn condesación constantment. Cal pensar que només ens separa del fons del mar 4 cm - a la seva capa mes gruixuda - de carboni i nomex i es nota l'aigua córrer per sota de les botes quan caminem per dins.....

Dit tot això, no és tan dolent com sembla i el cos sempre sorprèn adaptant-se perfectament. Ens fem sopitas, cafès i cacaus calents constantment.

El que si que hem notat és que dormim molt profundament les 3 hores que tenim anés de guàrdia i que costa molt aixecar-se mes que abans; és com si el cervell s'espessís....

I dit tot això, he d'afegir que, encara que no anem els primers, encara que hàgim estat tirats en una alta absorbedora de milles i que les condicions no són gaire bones, no volgués estar en cap altre situat en aquest moment. I ja estic pensant que amb una mica de sort estaré aquí una altra vegada per aquestes dates l'any que ve en una altra regata....

Moltes gràcies amics i desconeguts per escriure aquestes cartes de suport es agraeixen molt aquí a baix les rebem totes i també gràcies per seguir-nos per la web.

La bellesa de les balenes
13/12/2007
Servanne Escoffier des de l'Educación Sin Fronteras: "Ahir vaig tenir un dels moments més bells de la regata. Estàvem planejats amb les ones i, de sobte, vaig veure emergir una balena i com es capbussava immediatament. Vaig avisar Albert i els dos vam veure els sortidors. Els va portar nostra menjada era una barreja de bacallà i sardines en oli d'oliva. M'hagués agradat compartir l'amb aquests extraordinaris mamífers però és millor tant per a ells com per a nosaltres que no romanguem a prop un de l'altre. "

Instint per menjar
13/12/2007
A bord del Veolia, Roland Jourdain escrivia aquest matí: "No portem rellotge de canell i usem l'instint per menjar. La nit cau a les 17 GMT i es fa de dia cap a les 22:30 GMT i no és fàcil saber quan tens alguna cosa per menjar Quan esmorzar? Per exemple..

i l'aventura continua...

us deixo els informes de l'organització d'ahir i d'avui:

52º S: BENVINGUTS A L'INFERN

12 December 2007

Els vaixells de la flota de la Barcelona World Race que han decidit descendir per sota del paral·lel 50 per escoltar la simfonia erma dels 50 udoladors, com es coneix al vent que bufa en aquesta zona tan perillosa del planeta, han començat a patir les amenaces d'un clima atroç. Aquest matí a l'interior de la cabina del Paprec Virbac 2, que segueix líder, la temperatura era de 5ºC i en coberta Jean-Pierre Dick i Damian Foxall han tingut dos centímetres de neu. Benvinguts a l'infern!

La regata transcorre pel seu escenari menys acollidor. Ho ha descrit avui en un correu electrònic Roland Jourdain (Veolia Environnement), segon però ara a poc més de 100 milles després de recuperar-ne en una nit més de 40 respecte al líder: "Porto posades quatre capes de polars i tres pantalons, el meu màxim de vestimenta. El temps és implacable. Amb prou feines veiem el sol i van alternant la pluja i la neu. L'aigua triga una eternitat a escalfar-se al fogó i les nostres petites ferides s'infecten pel salnitre i la humitat. Fa un fred infernal".

L'Índic ha estat fidel a la seva tradició i el líder de la flota passa ara una de les seves majors proves de foc. Els tres primers han decidit navegar cap al Sud per evitar un gran anticicló que tenen el Nord, però ho han de fer amb molta cautela, ja que per sota dels 52ºS, tal com ha advertit aquesta nit l'organisme de salvament marítim MRCC La Reunió, els vaixells corren seriosos riscs de trobar gels flotants en la seva ruta cap a les illes Kerguelen i Heard.

La velocitat mitjana de la regata ha descendit, ja que totes les precaucions són poques després dels esdeveniments dels últims dies. No obstant això, l'Hugo Boss, l'embarcació més al Sud de la flota, es troba ara en 52º 35´S. El vaixell anglès també ha recuperat terreny davant del Paprec Virbac 2 en les últimes hores. És el paradigma de la navegació extrema que es contempla ara a l'Índic.

El Temenos 2 ha sortit de la falca anticiclònica i es dirigeix veloç cap al Sud. El Mutua Madrileña ha de passar durant la jornada d'avui per la quarta porta, al cap de Bona Esperança, mentre que l'Educación sin Fronteras està de ple en els 40 rugents però sense gaire vent.

Avui a última hora de la tarda s'espera a Ciutat del Cap l'arribada de l'Estrella Damm. Guillermo Altadill i Jonathan McKee estaven a les 06:00 GMT a 140 milles del seu objectiu. La parella hispà-nord-americana ha de decidir a terra el seu futur a la Barcelona World Race, però abans ha d'arreglar els greus desperfectes del seu vaixell. El seu equip de terra ja està a Sud-àfrica des de primera hora d'avui.

També avui salpa d'aquest punt un vaixell que acudeix al rescat del Delta Dore, situat aquest matí per sobre del paral·lel 45 amb 4 nusos de velocitat. S'espera que en tres dies es produeixi el contacte. El trimarà Ocean 7 amb bandera de Sud-àfrica ha carregat suficient gasoil per a què el Delta Dore torni sense problemes a terra i posi fi a aquesta terrible aventura que l'ha obligat a abandonar la regata.



LA BARCELONA WORLD RACE PENETRA EL PAÍS DE LES OMBRES

13 December 2007

"Això és l'infern, però no voldria estar en cap altre lloc en aquest moment". La sorprenent frase és de Bubi Sansó, patró del Mutua Madrileña. El vaixell espanyol, cinquè en la classificació de la Barcelona World Race, ha creuat a les 05:50 GMT d'avui la quarta porta de la regata i es troba en el paral·lel 49 amb la pretensió de baixar, si cal, fins al 54º S. Sansó i Pachi Rivero semblen haver abandonat les encalmades de l'alta pressió que els han tingut atrapats els tres últims dies i que els han fet perdre "més de 350 milles respecte al Temenos 2 i prop de 700 respecte als líders".

Bubi ha anat més lluny en la seva increïble reflexió si tenim en compte les implacables condicions per les quals passa la flota, i això que ells encara no han assolit els extrems més difícils. Segons ha deixat escrit en un email que ha enviat aquest matí, en el que qualifica aquesta aturada de tres dies com "una destralada moral", està pensant fins i tot que "amb una mica de sort", estarà una altra vegada al Gran Sud "dins d'un any per a aquestes mateixes dates competint en la Vendée Globe".

Dominique Wavre (Temenos 2) i Guillermo Altadill (Estrella Damm) estan en la seva setena volta al món i continuen pensant que aquesta és l'aventura més extrema. Però cap no pot explicar quina classe de magnetisme exerceixen aquests mars sobre ells per desitjar tornar.

La intenció del Mutua Madrileña, amb la moral recarregada de nou, és baixar fins al 54º S "estresats pel gel i amb tots els sentits al límit". Tant Sansó com el seu company coneixen les recomanacions del servei de salvament marítim de la zona de no descendir del 52º S pel risc de col·lidir amb els temibles gels flotants, però han optat per aquesta ruta més pròxima a l'ortodrómica per recuperar el terreny perdut. En la posició de les 10:00 GMT es trobaven a 730 milles del quart classificat.

La nit no ha ofert diferències entre els primers, que han tingut un vent NW de força 6 a 7. L'aigua està pràcticament gelada i el vent bufa a 25 nusos amb ratxes de 30. El color gris presideix tot al país de les ombres.

Ahir a la nit a les 21:35 GMT va arribar a la Marina Victòria and Albert de Ciutat del Cap l'Estrella Damm, que ja està sent reparat per l'equip de terra del vaixell que s'ha desplaçat per aquesta raó a la ciutat sud-africana. Jonathan McKee ha afirmat sentir-se trist "per ser aquí i no en la regata a bord de la nostra embarcació, però aquest pas és important per a després tirar endavant".

Classificació:

1. Paprec Virbac 2

2. Veolia Environnement, a 125 milles

3. Hugo Boss, a 203 milles

4. Temenos 2, a 970 milles

5. Mutua Madrileña, a 1.700 milles

6. Estrella Damm, a 2.290 milles

7. Educación sin Fronteras, a 2.468 milles

PRB i Delta Dore, retirats

BWR primer mes

Tot just avui fa un mes que s'inicià la nova gran aventura del segle XXI des de Barcelona. Hem gaudit de moltes interessants hores amb les experiències dels 18 skippers; però aquests últims dies s'han convertit en tot un calvari...



El 28è dia començava amb la tràgica notícia que un dels grans favorits, i líder durant moltes jornades, de la regata, el vaixel de Vincent Riou i Sébastien Josse trencava el pal. Els tres metres superiors -el màstil dels Open60 fa 28 metres, 10 més de la seva eslora- s'havien trencat al xocar contra onada mentre tenien un ris a la major que els havia deixat "al descobert". Actualment, ja han arribat -retirarnt-se- a Cape Town. Com els digué un dels skippers del Delta Dore, sols queda el consol de passar el nadal a casa i no gaudint lluitant contra el Gran Sud.

Aquesta matinada ha sigut el Delta Dore qui també ha vist com el seu pal es trencava. A la imatge es veu l'aparell de fortuna que han dispossat. De fet tampoc tenen gasoil suficient per arribar a les costes de Sudàfrica.



Sidney Gavignet i Jérémie Beyou no podran continuar fruint d'aquesta experiència de tripular entre els dos un Open 60.

Per la seva banda, l'Estrella Damm de Guillermo Altadill i Johnathan McKee ha continuant acumulant problemes, i ara es troba camí de les costes africanes, després de demanar permís a l'organització, per tractar de reparar un dels dos timons -l'altre l'havien aconseguit reparar unes hores abans d'aquest-. Més problemes als ja coneguts.

No obstant això, no podem oblildar el nou rècord establert per Alex Thomsom i Andrew Cape a bord del Hugo Boss: 500 milles en 24 hores.



però el repte de la Barcelona World Race continua:

BWR setmana I

Jean-Pierre Dick i Damian Foxall, líders de la prova amb el seu Paprec-Virbac II, deien a les 10 hores d'avui 18/XI que ja tenen molt a prop les Canàries. L'altre gran favorit, líders de la regata per la Mediterrània, Vincent Riou i Sébastien Josse del PRB són a 23 milles. La última nit els ha permés ha abdues embarcacions obrir encara més l'escletxa que els separa dels seus perseguidors...

tot i això, Sidney Gavignet ens deia des del Delta Dore que han començat a fer "racionament", ja que amb aquesta falta de vents, no es podrà acabar en 80 dies.

La última nit ha fet estralls, l'Estrella Damm ha caigut fins la sisena posició, el Mútua Madrileña sembla ancorat sense vents, i només l'Hugo Boss sembla, conjuntament amb Veolia Environnement i Delta Dore recuperar-se una mica, tot i la pèrdua de milles respecte als cap de cursa. L'Educación Sin Fronteras, després de dos dies recuperant-se han tornar a caure en una zona sense vents.

Així es demostra que la "novetat" de la Mediterrània pot ser molt i molt important en tot el decurs d'aquesta ingent aventura.

+ info

BWR dia I

Aquest matí s'ha donat la sortida a la Barcelona World Race.



La imatge de Jean-Marie Liot mostra com la ciutat s'ha acomiadat encoratjant els valerosos navegants. Allà al mig era jo (ja us explicaré com ha sigut: BRUTAL!!!)

Temps de pas a la boia de Sitges:

1. PRB – 17:03:07
2. Delta Dore – 17:13:42
3. Veolia Environnement – 17:18:03
4. Estrella Damm – 17:24:20
5. Hugo Boss – 17:25:06
6. Paprec Virbac 2 – 17:27:09
7. Mutua Madrilena – 17:30:31
8. Temenos II – 17:37:12
9. Educacion sin Fronteras - 19:16:45

+ info: Barcelona World Race

BARCELONA WORLD RACE

L'onze de novembre de 2007 s'iniciarà des de la ciutat comtal la Barcelona World Race. És un nou concepte de regata:





volta a món en un IMOCA-Open 60, a dos, sense escales, sense assistència.





Com si fos quelcom a "mig camí" entre la Vendée Globe i la Volvo Ocean Race.

Des del passat 1 de novembre, dia en que s'inaugurà el Village al Moll de la Fusta, podeu gaudir de diferents activitats a la ciutat relacionades amb la Regata.

El dia set serà el Dia de les Escoles, és molt important afegir que des de El Consorci el Far. Centre dels Treballs del Mar hem preparat el Programa Educatiu que les escoles i instituts poden realitzar durant la regata. Tanmateix, a la nostra drassana s'ha realitzat el monòlit que s'ha inaugurat al Moll de la Fusta en homenatge als navegats.

Ja es pot visitar la molt recomanable exposició Navegant per la Ciència. (al Portal de La Pau)

Moltes de les nits fins a la sortida podreu gaudir de concerts al escenari instal·lat al Moll de la Fusta.

Dia 9 Cerimònia Inaugural.

Dia 11 sortida de la Regata.

Els equips participants els podeu conèixer des de la pàgina web de la Barcelona World Race




us aconsello que visiteu també la Fundació per a la Navegació Oceànica-Barcelona

http://link.brightcove.com/services/link/bcpid1184514316/bclid1125842043/bctid1252317266