diumenge, de novembre 01, 2009

continuem creixent (i millorant) Nit d'Ànimes 2009



Ahir nit l'espectacle de Nit d'Ànimes creat per Diables de Les Corts i realitzant conjuntament amb Bocs de Can Rosés fou el que havíem desitjat.

Ara fa nou anys els poquests que restàvem tractant de mantenir viva la que sentíem com a entitat nostre, Diables de Les Corts, vàrem fer el nostre "primer espectacle". Havíem patit una "batalla perduda" (el temps ens ha demostrat que podíem vèncer la guerra) enfront de la pluja en la que havia d'ésser l'estrena per Mostra d'Entitats.

Des d'aquell 2001 s'han creat diferents espectacles i versions d'aquests (i encara resten algunes idees per dur-se a terme i la gran "espina" clavada al cor de Diables de Les Corts). Potser les primeres vegades, ja fos la novetat i perquè eren els nostres i gairebé únics actes, foren relativament exitoses. A posteriori semblà com si les mantinguéssim perquè "tocava". Però ahir es tornà a veure a la plaça Concòrdia el perquè d'aquestes actuacions. Havíem decidit que tornés a ésser realment un espectacle, i la gent, les persones que l'havíem de dur a terme i realitzar-lo ens el vàrem creure. El vàrem assejar i vàrem tractar de donar el millor de nosaltres mateixos. I així fou.

Òbviament ara tenim un nou repte: tornar a superar-nos.

Una de les conclusions més positives de l'acte de la nit d'ahir és el fet que hi ha entintats al barri que sabem treballar conjuntament: hem treballat molt bé amb Bocs de Can Rosés. Així podem plantejar-nos noves accions conjuntes futures.

A més cal destacar la festa que organitzen tabalers al acabar l'acte. Acte que gaudí amb molt de públic!!! Sembla que per fi els actes de foc a Les Corts comencen a sentir-se com a propis dins del barri.

I després soparet conjunt al casal. Per una vegada fou realment un gran sopar de germanor de les diferents entitats. I com no podia ésser d'una altra manera, Krítik feu una queimada. I després vingueren les cantanyes -on eren els moniatos?- i la ratafia. I les llargues converses (i les batalletes, jejeje). I fins i tot les pelis de por. Mancaren, emperò, la sessió de contes.

El fet important fou que l'espectacle que Diables de Les Corts fa des del 2001 per Nit d'Ànimes i que posteriorment s'afegí el Casal, continua creixent i fent-nos gaudir.

Gràcies (i moltes!) a totes i tots.

imatge: extreta de lescortsinfo aquí. diria que és de la nit d'ànimes de 2007.

dissabte, d’octubre 31, 2009

Nit d'Ànimes 2009

Des del 2001 Diables de Les Corts vàrem recuperar la tradició de celebrar la nit d'ànimes, òbviament per la castanyada. Ulteriorment el Casal de Joves i les seves entitats es sumaren per fer quelcom conjuntament.

Al respecte de la nostra pròpia història quan la comissió històrica tingui la feina enllestida podrem saber més coses mentrestant, podeu gaudir d'una bona vetllada avui a Les Corts.



Com cada any, al Casal Jove de Les Corts celebrem nit d'ànimes! i la volem celebrar amb tu!

Aquest dissabte 31 d'octubre, desde el Casal (C/ Dolors Masferrer 33-35, Les Corts, Barcelona) sortirem Bocs de Can Rosès, Republi-k de l'Avern i Diables de Les Corts cap a la Plaça Concòrdia, per dur a terme el nostre espectacle/ritual anual, on esteu tots convidats.

Després, soparem tots juntets fent germanor, i tot seguit començarem amb la vetllada de contes de por, pelis, diverses activitats i sobretot moooltes castanyes...

Us hi esperem!

divendres, d’octubre 30, 2009

moltes felicitats (i moltes gràcies) 50 anyets!!!



Ahir 29 d'octubre Astèrix el gal cumplia 50 anyets. Bé, de fet, Obèlix també, ja que nasqueren el mateix dia.

El 29 d'octubre de 1959 es publicava a Pilote la primera tira còmica d'Astèrix i... la resta és història, mai millor dit.

Fa 22, dels meus 29 anys, que el guerrer gal de la indòmita aldea i els seus boigs amics em fan companyia; i n'és un plaer, descobrir de noves aventures i rellegir les antigues. Sempre hi ha alguna vinyeta, per moltes vegades que les hagis llegit, que et fa com a mínim somriure sinó riure. D'acord que des de que morí Gosciny no és lo mateix, els guions que ha fet Uderzo no arriben al mateix; però hi ha coses amb les que un perd l'objectivitat...



pàgina

*

dijous, d’octubre 29, 2009

pedro ximénez



doncs sí, a la Raquel li agraden els Pedro Ximénez. Per segon any consequtiu ha vingut al tast de vins dolços per la tardor de la Vinacoteca; i tot i que aquest any ha tastat algun més, reincideix en el fet que li agraden els Pedro Ximénez.

Si voleu saber més sobre aquests vins podeu visitar la pàgina de la D.O. Jerez (Aquí).

és cert que el que tastar i li agradà ahir fou de Bodegas Tradición. (aquí teniu el seu comentari)

val a dir que no és gens fàcil introduir-se en el món del vi, però també que és molt d'agrair que una persona t'acompanyi a un tast sols per veure com gaudeixes d'allò.



imatges extretes del llibre La cata de vinos de Lluís Manel Barba.

dimecres, d’octubre 28, 2009

vins dolços



VINACOTECA
València, 595
08026 Barcelona
T 932 325 835. F 932 320 715

VINS DOLÇOS.
Jornada de portes obertes.
Dia: 28/10
Hora: 16:30 a 20:30 h
Cellers convidats: De Müller, La Bota de, Capçanes, Lustau, Bodegas Tradición i Château Dereszla.
Preu: Gratuït.

+ info aquí

nota de l'any passat aquí

*

diumenge, d’octubre 25, 2009

NO a l'impost de succecions!!!



Hi ha coses que són inadmissibles.

Entenc, i sóc partidari, de la necessitat dels impostos. Val a dir que entre el model "escandinau" i el "nord-americà" es suposa que se situa l'europeu (on trobem la rara excepció catalana: pagar com un nòrdic per "rebre" com un yankee). Tot i això, crec que el sistema espanyol cal revisar-ho molt. I un dels exemples paradigmàtics és la situació catalana de "l'impost de succecions".

És vergonyós el que es demana, una vegada una persona ha mort, a l'hora de fer que la seva parella i descendents heredin. I sé del que parlo! No és gens lògic allò que les autoritats demanen. És com tractar de mantenrir vigent el dret de pernada".

És per aquest motiu que em sembla adequada la campanya iniciada per la gent de NOsuccesions -en la línia del bus ateu-.

per més informació podeu visitar la web de NOsuccesions aquí.

divendres, d’octubre 23, 2009

SAW VI qualificada "X"?



aquest cap de setmana Disney ha decidit suspendre l'estrena de la pl·lícula Saw VI ja que el ministeri l'ha qualificada X.

notícia a La Vanguardia

mentre d'altres pel·lícules molt pitjors s'estrenen sense cap mena de problemes, la sisena entrega de la sèrie -les altres no eren igual o pitjors que aquesta?- no es podrà veure (no deien que baixaven les entrades venudes pel cinema?). Això sí, no tenim cap mena d'inconvenient a que la franja horària "protegida" (per qui i per a qui?) continui plena de merda audiovisual.

per cert, ´la sra. ministre no firma el guió d'una pel·lícula, segons sembla, bastant dolenta, on tota la trama es basa en mamades i 'nar a "pillar" coca? mot rebé...

una altra gran fita d'aquest país per la cultura...

dimecres, d’octubre 21, 2009

"librarying"



Ahir vai' decidir utilitzar el concepte "librarying". Com podeu deduir és el suposat gerundi de l'inexistent verb "to library"* (perquè no existeix, oi?).

Avui he tornat a meditar: Per què les paraules que utilitzem són aquestes? Per què les coses es diuen com es diuen? Per què les nostres llengües estan organitzades com ho estan? Sí, d'acord, provenen de llengües anteriors, etc etc... però, ¿com fou el moment en que aquell homínid decidí utilitzar aquell so concret per expressar aquell concepte? Com aconseguiren consensuar les paraules per entendre's entre elles? ¿Com devia ser el moment de trobar-se amb un altre grup i comprovar que no s'entenien?

No és apasionant l'arqueoantropologia?

P.S.: també és interessant veure com evolucionen els idiomes; clar, que quan vols aprendre una llengua molt dialectalitzada o amb molts registres es fa força complicat.

imatge: Letras, Juan Navarro de Baldewag.

tornem a les feinetes de la colla



després de cert temps d'exercir com a Vieja Gloria, bastant en actiu emperò, hem decidit tornar a estar més actiu a la colla: amb la Núria hem col·laborat amb l'Aleix en la versió '09 -molt simialr a la "tradicional"- de l'espectacle de Nit d'Ànimes.

i el millor, és que ens farem sessions per poder redactar -i altres suports- la història dels més de quinze anys de la història de Diables de Les Corts. Òbviament, per els dos és meravellós posar-nos a explilcar batalletes i recordar tot lo que hem passat, lo bo i dolent... però sobretot hi ha hagut moments bons...

dilluns, d’octubre 19, 2009

Dia Internacional de la Lluita Contra el Càncer de Mama



avui 19 d'octubre es celebra el dia internacional de la lluita contra el càncer de mama.

La dada més greu és el desconeixement: un terç de les dones de l'estat espanyol no es realitza les mamografies recomanades. Un càncer no és sinònim de mort; per sort la Ciència la avança (sabem que resta molt camí encara per poder fer) i avui en dia es pot convertir, en molts casos, en una malaltia crònica. Això sí, cal previsió.

El més important és ensenyar a les joves a fer-se les autoexploracions: això és educació.

per les persones malaltres de càncer, així com per les persones que les envolten, els primers moments són molt durs; però cal que mirem de fit a fit la malaltia i dir-li que pensem vèncer aquesta batalla. Cal lluitar cada dia perquè avui sigui un gran dia i demà torni a lluir el sol.

Tornarem a patir, tornarem a lluitar, tornarem a vèncer!!!

dimecres, d’octubre 14, 2009

La Batalla del Río de la Plata (nuevamente)



Con este nombre se conoce la primera batalla naval entre británicos y alemanes durante la II Guerra Mundial. Acaecida el 13 de diciembre de 1939 ante el estuario del Río de la Plata que separa las capitales y los países de las repúblicas uruguayas y argentinas; localmente también se la conoce como la Batalla de Punta del Este.

Los cruceros británicos Ajax, Achilles y Exeter persiguieron al acorazado alemán Admiral Graff Spee. Al barco alemán se hundió, tras una primera batalla y hospitabilidad en el puerto de Montevideo, en aguas internacionales frente a la costa uruguaya el 17 de diciembre del mismo año.

Pero hoy no hablaremos de historia naval, militar... lo haremos de una rivalidad entre dos pueblos: y no sólo por dilucidar el origen de Carlos Gardel... dos bicampeonas del mundo por una plaza (y media) en el mundial de SouthAfrica 2010.

[tengamos presente que un mundial de fútbol junto a los JJOO y el mundial de rugby son los eventos deportivos más vistos en el planeta]

La primera gran "batalla" futbolística entre ambas data del 30 de julio de 1930. En un abarrotado (100000 espectadores) Estadio del Centenario de Montevideo, la selección anfitriona (muy discutida la decisión de la FIFA de entregar el primer torneo mundial a la campeona de los JJOO del 24 i del 28 ante Suiza y Argentina con tiempos suplemantarios ambdas y doble partido en el segundo) se enfrentaba, nuevamente como desde el 1901, a su vecina del sur; un nuevo encuentro entre las dos orillas del Río de la Plata. Uruguay ganó por 4 a 2 a Argentina.

Los charrúas conseguirían su segundo título mundial 20 años más tarde con el "maracanazo" (goles de Schiaffino i Ghiggia). Los gauchos tuvieron que esperar hasta el 1978, con los goles del "Matador" (no diga gol, diga Kempes) y el poste de Resenbrink para alzar su primer título mundial -y más críticas a Quiroga que a Videla-; y ocho más tarde a que D10s bajase a la tierra del fútbol para repetir.

esta noche gauchos y charruas regresarán a su eterna rivalidad para tratar de llegar al mundial.

desde hace tiempo, ya demasiado, se habla de la precariedad del fútbol que se juega -y consecuentemente que se ve-, y desgraciadamente el tópico es cierto: ya no se juega fútbol como el de antes... Lejos quedan los sueños de un país culto en todos los aspectos que lo llevó entre otras cosas a campeonar en el 1930; y curiosamente, el del 78 fue considerado por muchos el mundial del peor juego de la historia hasta entonces... y debía llegarse a la segunda edición mexicana (donde el aburrimiento puso de moda las "olas") para ver el mejor gol de la historia en los pies de un argentino...

porque recuerden como dijo el gran Vujadin Boškov Fútbol es fútbol; y como dijo el gran Bill Shankly Football is not just a matter of life and death: it's much more important than that.

imagen: balón del primer mundial -obtenida de la pàgina Tocando balón (aquí)

dilluns, d’octubre 12, 2009

Night of the living dead 3D+ Giallo + The haunted world of The SuperBesto



Ahir us comentava que aniria per la nit a Sitges per veure la marató de l'Auditori com a cloenda nocturna del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya.

Vai' agafar l'últim tren, a les 23.14 a Clot -vai' haver de baixar corrents el carrer Rogent- per arribar a Sitges a les 0.04. Llavors vai' cap a l'Auditori on vai' trobar-me amb mon germà. Veièrem que ja hi havia algunes persones a les portes fent cua, però vam fer cap al xiringuito per fer una cerveseta. Una vegada a la cua Armaine ens digué tot 'nava amb retard, així que no seria la 1.30 l'hora d'inici de la marató sinó possiblement les 2 en punt. Olé.

Vàrem entrar i ens entregaren les ulleres per poder veure la versió en 3D de tot un clàssic del cinema, no sols de terror, Night of the living dead. Qui ja ha vist la pel·lícula sap que no calen paraules, sinó simplement gaudir del film; qui no, doncs ja sap què toca. De la peli poc es pot dir; però ay! del 3D. Hi ha coses que sembla millor no tocar-les. És cert que guanyes la (falsa) profunditat, però el veia "grumós", i quedava molt forçat i fals. Emperò, com que és una gran peli, doncs gaudeixes; però em vai' quedar amb la sensació que hi ha coses que millor no tocar-les i deixar-les com han sigut tota la vida.

Després d'una pausa per tornar les ulleres vàrem entrar per veure la nova entrega de Dario Argento. Horror! I no em refereiro a una nova entrega de por; la pel·lícula és infumable. Què dolenta! Caldria prendre-se-la amb molt d'humor, però és que ni com a comèdia, sèrie B o Z o el que sigui, la Gallio és una castanya.

L'última entrega de la nit era la primera entrega animada de Rob Zombie. The haunted world of the superbeasto és un divertiment per qui l'ha feta, però la veritat és que és una paranoia -potser em caldria conèixer primerament el còmic-, sense cap mena de cap ni peus. Hi ha algun moment en què rius; la majoria de vegades per les referències cinèfiles (i la primera seqüència amb les zombies nazis), però és un humor barroer i gratuit i acaba fent que la sensació és de veure una conya infantil i privada que tampoc era necessària.

Així cap a tres quarts de set sortíem de l'Auditori. Potser no ha sigut la millor marató possible; però ha sigut una gran nit.

Fins l'any vinent!

diumenge, d’octubre 11, 2009

de l'ATABALA'Mmmm a Sitges...




després d'una vetllada tipically Les Corts amb una edició de l'ATABALA'Mmmm aquesta nit tornem a Siges per la última marató d'enguany.



Respecte el Correbars sols puc dir una cosa: DEPUTÍSSIMAMARE!!! és ab-so-lu-ta-ment GENIAL gaudir d'una tarda vespre amb la colla, amic/amigues i demés éssers correbartístics passejant pel barri escoltant la nostra musiqueta estimada dels tabals i fent unes quantes (alguns més que d'altres) birretes.

Però que ningú es pensi que ja està, la festa continua:

12:00h – Jocs Japonesos

14:00h – Paella Popular

16:00h – Migdiada popular i Castellers horitzontals

17:00h- Actes del Correllengua a les Corts

21:00h- Tabalada (i potser algo de focs: malabars, escupidors,...) amb els Bocs de Can Rosés i els Diables de les Corts

23:00h- Concert amb la Ràdio Picasoques i grup de música tradicional




Això sí, servidor marxarà cap al tard amb direcció Sitges per gaudir de:

Night of the Living Dead 3D
Giallo
The Haunted World of El Superbeasto

per cert, el palmarès aquí

per saber les maratons de demà 12 aquí



fotos d'Aleix Batalla i Raquel Riba

*
i ara, a descansar una estona veient un partit de la Heineken Cup per Teledeporte.

*

dissabte, d’octubre 10, 2009

ATABALA'Mmmm 2009 (el correbars a Les Corts)



CORREBARS CORREBARS!!!!!!
CORREBARS T'ESTIMOOOOOOOO!!!

Benvingudes i benvinguts un any més a la convocatoria de l'ATABALA'Mmmm 2009!

Els Diables de Les Corts (http://www.diablesdelescorts.cat), juntament amb la comisió de Les Festes Joves de Les Corts, organitzem aprofitant els dies de festivitat un recorregut divertit amb molta cervesa per no pasar sed!

Aquest any, us oferim:
- Percussió a carrec de LES GÀRGOLES DE BANYOLES i ELS TABALERS DE LES CORTS
- Recorregut turístic/etílic pel barri (barra festa major + 6 bars)
- Bona i abundant companyia (250 tiquets en venta)
- 1 Samarreta a conjunt amb l'event
- 7 cervesetes ben fresques

TOT AIXÒ PEL PREU DE.... 12€!!!!

Que on es pot pillar això? Qui? Que? Qui? Qu? Quina?

Als Jardins de Clara Campoamor (al Costat del Pedralbes Center, lloc on des duran a terme Les Festes Joves de Les Corts), estarem els diables desde les 18:00 venent els tiquets, fins les 18:45 aprox, ja que a les 19:00 tothom ja s'haurà acabat la primera cervesa i sortirem a la recerca de moltes més!

Us recomanem ser puntuals per comprar els tiquets, ja que la experiencia ens diu que cada any molta gent se'n queda sense per fer massa tard!

I PER ÚLTIM:
Recordar que tothom pot anar disfressat de lo que li surti de l'ànima, com nosaltres pensem fer.

US ESPEREM AQUEST DISSABTE!!!!


----------------------------------------------------------------------
----------------------------------------------------------------------
PREGUNTES MÉS FREQÜENTS:

"El recorregut del cartell és el mateix que es durà a terme al Correbars?"

- NO. El recorregut del correbars l'anirem guitant els tabalers a mida que vagi abançant el correbars

"Si arribem a les 18:30 en ves de les 18:15, potser el correbars ja ha sortit i hem de buscar entre els bars?"

- NO. A partir de les 18h estarem venent els tiquets fins les 18:45, ja que a les 19h SORTIM, i si s'arriba més tard, ja no hi hauran tiquets i si els heu comprat anticipadament haureu de sortir a la recerca del Correbars pel Barri

"Si la birra no ens acaba de molar, però la samarreta és super xula i vui tenir-la com a record, haig de comprar el pack de tiquets sencer?"

- NO. A més de les samarretes incloses en el pack de tiquets, hem ampliat la tirada de samarretes per si les voleu comprar per 5€.

"Com funcionarà el sistema de tiquets?"

- El pack constarà de X tiquets, un per cada cervesa que us vulgueu pendre, que disposaran del nom del bar i d'un color corresponent, que coincidirà amb el color del cartell de "Jo Participo!" de cada bar que estarà a la entrada.

"On es poden comprar els tiquets?"

- Principalment, es podran comprar desde les 18:00 fins les 18:45 a la barra de la Festa Major Jove de Les Corts (Jardins de Clara Campoamor). També es poden comprar a través dels membres de la colla dels DIABLES DE LES CORTS anticipadament. EN CAP CAS ES PODRAN RESERVAR ELS TIQUETS.

si vols veure fotos i/o vídeos cerca pel youtube o el facebook, per exemple, i segur que en trobes.

divendres, d’octubre 09, 2009

sèries



la setmana vinent, el dijous, Cuatro, emet la premiere de la 6a temporada de House. Hi ha molta gent que critica la serie en base que els capítols són sempre iguals; i, de fet, quina sèrie en que les trames es tanquen a cada capítol no ho és. A més, House té un toc especial que fa que la segueixi. I que ningú oblidi que el final de la 4a temporada és de lo millor que s'ha fet mai a televisió (i també a nivell cinematogràfic).

mentrestant, podrem seguir, també a Cuatro, sèries com Lost -5a temporada, encara-, FlashForward -inici prometedor-, TrueBlood -primera temporada per aquells que no paguem per veure televisió o no les baixem sempre per internet-, Californication -ara que la tornen a emetre-.

Crec que són ara mateix les sèries que segueixo, de les que estan en emissió.

una pàgina interessant per mantenir-se informat seria: TodoSeries; per citar un exemple. Podeu dir-ne d'altres.

les tres pelis vistes a Sitges'09

esperant saber si diumenge o dilluns torno a Sitges, faré un breu comentari de les tres pel·lícules que vai' vore el dimecres:

Heartless (info)

decepció. una història que tracta de barrejar el mite fàustic amb les reflexions al voltant de la vida actual a les grans ciutats i les "marginacions socials" es queda en un batibull sense ésser res especial. Té algunes imatges de fotografia molt aconseguides; però la història fa aigües des del principi -on ja s'intueix tot el que passarà al final...-. A més, abusa dels efectes sonors per a tractar d'espantar el personal. Si cal quedar-se amb res: l'actor que fa de PapaB i Clémence Poesy.

Valhalla Rising (info)

a mi em va agradar molt; però reconec que a la majoria del personal els semblà, i supose que "lògicament" un pel·li incomprensible i toston. L'herència bergmanianan i dreyeriara a nivell de velocitat expositiva en el cinema "nòrdic" és massa gran, de vegades. No sols els asiàatics fan pel·lícules lentes en el seu desenvolupament.
Val a dir que és una història un pèl particular, o si més no la presentació formal fa que calgui fer un esforç per meditar una vegada vista. Això sí, la fotografia i la música són formidables.
A mi em va agradar força; ara reconec que no té cap recorregut comercial.

Splice (info)

era l'aposta fàcil. una pel·lícula comercial i previsible amb "monstres" però bastant entretinguda. Una monster movie interessant, que no debedrà els seguidors del gènere i que permet passar una bona estona; i fins i tot fer una tertúlia interessant al acabar la pel·li.


El millor, això sí, poder passar una interessant vetllada de cinema amb mon germà.

dimecres, d’octubre 07, 2009

avui cap a Sitges



aprofitant que Armaine està treballant al festival de cinema de Sitges, i que consegüentment mont germà Francis està per allà, aquesta tarda em faré una sessió de cinema fantàstic amb ell.

el programa pensat per avui és:

17:15 Heartless (Auditori)-SOF Competició-
20:45 Valhalla Rising (Retiro) -SOF Panorama-
22:45 Splice (Retiro) -SOF Competició-

dimarts, d’octubre 06, 2009

el Ceptrot (La Meva Nena) -gràcies, infinites, Pedre-

la meva història s'inicia, una nit perduda -no en la nit del temps- sinó en una Mercè (on havia d'ésser, si la paraula que m'havia d'encerclar és Correfoc?); allò no havia d'ésser principi de res, però ho fou de moltes, per sort, vivències i universos...

aquella nit, vai' ésser "suport tècnic" del Pedre, el gran Pedre!, el ceptrotaire de Diables de Les Corts. I el més gran regal fou que em tregué a ballar-lo amb ell en la última encesa a la Via Laietana... òbviament, si la festa i l'ambient m'havien captivat, allà em vai' enamorar. Com en aquelles màgiques escecenes del cinema del bo on amb una sola mirada se saben enamorats; però, amb una diferència: aquesta vegada, sí seria per sempre i per tota l'eternitat...

en la següent actuació vai' debutar com a diable; i tot just després hi hagué una altra, i faltava una persona que s'encarregués del ceptrot. L'escollida vai' ésser jo. Un honor i un prestigi i una responsabilitat...

Per saber què esdevingué aquesta entitat, Diables de Les Corts, podeu llegir aquí (i tota la història que resta per escriure tant a Diables de Les Corts com ara des de la Coordinadora).

Però parlàvem de ceptrots. Tots sabem què representa un ceptre, oi? Doncs bé, amb el temps, vai' ésser la persona que en nom del Pedre, ell era el "legítim" encarregat, el treia. Potser el nostre ceptrot no serà ni el més maco, ni el més sorollós, ni el més fàcilment ballable, ni el que pot carregar més piro... però va esdevenir LaMevaNena. Especialment, la nit que el Pedre em cedia la possició com a ceptrotaire de la colla.

Amb el ceptrot he viscut algun dels millors moments; allà sota es viu el foc d'una altra manera. (i fins i tot sense foc es pot aixecar una plaça!)

Doncs resulta que aquest passat diumenge quatre d'octubre de 2009 vai' poder complir una promesa -en la primera oportunitat després d'un any i mig-: ballar-lo amb la Raquel. Fou en l'Unitari d'aquest any, a la sortida a la plaça Comas. A més, val a dir, que tot just abans havia tornat a treure el ceptrot de Kinta Forka, aquesta vegada amb en Pere Jr.

Poder ballar un ceptrot com el de la colla de la que formo part és tot un honor; és ésser estendard de la nostra celebració de la cultura del nostre país. És sentir-se membre d'un col·lectiu, part de la seva història i forjador de futur. Poder-ho fer amb la meva parella és un petit, un altre, fet realitat.

Per això cal que agraeixi al Pere que em permetés ajudar-lo aquella mercè, i que ulteriorment em considerà el seu succesor. I per descomptat, a la colla per continuar creient que "LaNenadelNatxo" pot lluir en nom nostre. I gràcies Raquel per voler compartir tot això conjuntament.

Aquí us enllaço el vídeo de lescorts.cc d'aquella jornada:



La fotografia d'avui l'he deixada pel final: sortí en un quefem de LaVanguardia per una Mercè. La fotografia és de Jordi Folch. En ella es veu al Pedre subjectant el Ceptrot de Diables de Les Corts.

diumenge, d’octubre 04, 2009

Festa Major'09 a Les Corts



Ahir començaren les Festes Majors del 2009 al districte de Les Corts. Així que s'inicia l'època de passar moltes hores al barri d'acollida.

Aquesta nit, com a traca gran, el Correfoc Unitari.

aquí teniu el programa de FM.

per la Festa Major Jove clikqeu aquí





ens veiem a l'Unitari; al Correbars, al correfoc de Bocs, al de Plataforma, al concurs de llançment de pela de meló?

*

dijous, d’octubre 01, 2009

Henry Dark en acústic a Les Corts



Avui dijous dins del programa Accions de Nit del Casal de Joves de Les Corts actua Henry Dark.

Òbviament passarem per fer companyia a un grup de col·legues, i que ens agrada la seva música.

I dono la meva paraula que si puc aconseguir la segona maqueta, en breu faré el seu comentari així com de la primera, de la que encara no ho he fet. A més d'aquesta primera serviria per poder parlar de la història musical del meu estimat amic Oriol _puppetz_ Corroto; qui em gravà una Edició de Luxe de la mateixa.

Simplement dir-vos que passeu avui per Les Corts, que escolteu i veieu els Henry Dark en viu i en directe "endollat"; i que no podem oblidar mai que tota "gran" banda de música ha començat des de sota.


dimecres, de setembre 30, 2009

Boeing Boeing


Ahir convidats per KLM-Air France, mitjançant la Sara, vàrem anar a veure Boeing Boeing al teatre Apolo.

La seva publilcitat diu:

Boeing Boeing, el vuelo más divertido de tu vida

Un arquitecto (Àlex Casanovas), tres azafatas (Beth, Cristina Solà y Marta Bayarri),
el amigo de siempre (Santi Ibáñez) y la sufridora y fiel criada (Mercè Comas)
se verán enredados en esta divertida comedia en la que no podrás parar de reír.

La veritat és que és un vodevil dels d'abans; i que si més no permet passar una estona entretinguda. Recomanable? Per què no? Però cal que aquest tipus d'obra t'agradi, si no et trobaràs amb una comedia "tonteta"; ara si simplement vols passar una estona agradable i (som)riure una micona pot ésser una bona opció.


Més info (extreta de Si es TV: (aquí -amb info addicional-)

Boeing Boeing, l'obra més aplaudida de l'autor francès Marc Camoletti, guanyadora de dos Tony Awards de Broadway el 2008, tornarà a Barcelona aquesta tardor després de la seva estrena al Teatre Coliseum a la temporada passada.
Ho farà amb una renovada posada en escena i en un nou espai, el Teatre Apolo del Paral•lel. El text d'aquesta comèdia d’embolics ha estat revisat per Paco Mir, a partir de l'adaptació de Joan Gallart i la traducció d'Alexander Herold. El nou repartiment, encapçalat per Àlex Casanovas, incorpora a Santi Ibañez, Mercè Comes, Marta Bayarri, Beth Rodergas i Cristina Solà.

L' estrena oficial serà el dimarts 29 de setembre. Des de la seva primera representació en els anys 60, Boeing Boeing s'ha consagrat com a referent en el món de la comèdia teatral. El text original de Camoletti ha estat origen de nombroses versions, també una de cinematogràfica el 1965, protagonitzada per Tony Curtis i Jerry Lewis.

L'última adaptació teatral del West End estrenada al 2007 s'ha convertit en un èxit sense precedents en la cartellera londinenca. The Daily Telegraph l'ha definit com: "la comèdia més divertida de Londres". Bernard, el seu protagonista, és un arquitecte d'èxit que està promès a la vegada amb tres hostesses de vol, Janet, Juliana i Judith, tot i que cap sap res de les altres dues. El seu paradís romàntic funciona a la perfecció: és qüestió de tenir un bon calendari de vols i comptar amb l'ajuda de la Berta, patidora però fidel criada, que actua com a controlador de trànsit aeri romàntic. Així arrenca Boeing Boeing, però l’inesperada visita del seu vell amic Robert, els canvis de vols, les turbulències climàtiques i els nous horaris portaran als nostres protagonistes a un delirant i divertit caos, ple d'inesperades coincidències.

dilluns, de setembre 28, 2009

cap endavant!



ja hem tornat! Ja som novament a Barcelona. Ha sigut un cap de setmana genial. Hem gaudit de la bona companyia de la família; hem viscut un moment màgic, i hem continuant sentint com tot instant viscut ens fa evolucionar.

gràcies a les persones que m'he permés gaudir tant aquests dies. Ens veurem aviat! oi i tant!

ara cal tractar d'aconseguir que el camí continui essent positiu. Demà dimarts visita amb Luisamen al registre de la propietat intel·lectual; i a més, continuar a la recerca d'una feina (digne). A més ja comencen les festes a Les Corts.

I el millor de tot és que cada dia que passa sóc més feliç; gràcies, especialment, a una persona meravellosa.

foto: Cerro Hierro (Sevilla)

diumenge, de setembre 27, 2009

SÍ CONSIENTO



amb aquesta frase Jara i Manu es converiten en matrimoni. Fou una gran vetllada... molt llarga, són les 20:49 del dia després i fa menys d'una hora que he tornat a casa...

Tot meravellós. Bé, l'únic problema foren els petits inconvenients logístics ens feren arribar tard a la cerimònia; però vai' poder viure el moment del "Sí consiento".

Després tot el que un enllaç matrimonial comporta, en un lloc maquíssim i genial, amb festa fins les tres de la matinada. I encara durà més...

Avui ens hem llevat i 18 dels que ens quedarem a dormir allà hem anat a dinar a un lloc molt xulo, el Matinete; i Jara, Manu, Noe i jo em anat a veure el Cerro Hierro. Brutal.

I aquesta nit Jara, Manu, Antonio, Luli, Pablo i un servidor 'nirem a sopar per la Alameda.

Haurà sigut un cap de setmana genial!!!

P.S.: espero que la Mercè hagi anat bé.

dissabte, de setembre 26, 2009

Boda de Jara y Manu + Actes de Foc de la Mercè 2009



Avui, dia dels actes de la mercè a Barcelona, sóc a Sevilla per gaudir de l'enllaç entre la meva cosina Jara i Manu...

bé, demà, o dilluns quan torni, ja farem un intercanvi d'experiències...

Bona Tabalada i Bon Correfocs!!!

divendres, de setembre 25, 2009

cap a Sevilla



avui divendres marxo amb mare cap a Sevilla per demà dissabte gaudir en la boda de la meva cosina Jara amb Manu.

(cert que coincideix amb la Mercè, però no es pot ésser a tot arreu).

el petit problema és que seré pocs dies allà, dilluns a la tarda ja tornaré a ésser a Barcelona; emperò, podrem veure la família.

dijous, de setembre 24, 2009

Toc d'Inici 2009



ahir fou el Toc d'Inici de la Mercè, i els diables hi participem.

l'important és demostrar que tota la cultura popular i tradicional d'arrel catalana som una, que les festes d'una ciutat sense nosaltres no tenen sentit ni punt de partença.

per això cal seguir lluitant tots plegats per salvaguardar la nostra cultura i crèixer cada vegada més.

gràcies!

dimecres, de setembre 23, 2009

Mercè 2009

Avui comencen els actes de la Festa Major d'estiu de Barcelona.



a la pàgina web de la Mercè'09 teniu tota la info del que ofereix la ciutat durant aquests dies.

Avui és dia de pregó i de Toc d'Inici. Aquesdt, però, no podré gaudir gaire de les festes de la ciutat ja que seré per Sevilla a la boda de la meva cosina.

Això sí, tot queda en bones mans; i si no mireu en el video del link (aquí) a partir del minut 36.

Bona Festa Major.

dimarts, de setembre 22, 2009

c'est fini




Aquest matí ha sigut el torn de fer les defenses orals de les tesines del màster.

Ja està fet. S'ha acabat. Demà publiquen les notes i ja tindrem el MSc.

Ara caldrà continuar a la recerca d'una bona feina.

Demà al matí, dues de les Marines -que avui han fet l'esforç de venir- i l'Alba acabaran el màster amb les defenses de les memòries de pràctiques de la vessant professional.

Gràcies a les 7 per haver fet d'aquest dur any quelcom magnífic.

Petons.

P.S.: gràcies també a les persones que sempre ens han donat suport.

dilluns, de setembre 21, 2009

això és notícia?

aquest matí mentre esmorzava escoltant la ràdio, com cada dia, he escoltat algun comentari al respecte d'una "notícia" que podríem qualificar de "curiosa".

he trobat una referència a la mateixa en llengua italiana, ja que és en la república de les vellines on ha succeit el fet: -després hi ha un resum en català-

Sesso orale agli invitati, festeggiata finisce in ospedale

E' successo nel comune di San Remo, protagonista della vicenda, una generosa ragazza che, per festeggiare i suoi diciotto anni, ha deciso di praticare sesso orale ad un gruppo di invitati...
Immaginate di essere invitati ad un party esclusivo, organizzato per festeggiare i diciotto anni di un’esuberante ragazza, party che si conclude poi con un regalo molto hot per gli ospiti: sesso orale, praticato dalla neo maggiorenne.
E se crediate sia soltanto una fantasia erotica maschile, vi sbagliate di grosso…
E’ successo proprio qui in Italia, nel comune di San Remo, protagonista della vicenda una diciottenne, contenta di esserlo diventata. Qualche bicchierino di troppo e l’euforia della festa, devono aver scatenato i suoi bollenti spiriti, se ad un certo punto ha deciso di ringraziare alcuni invitati con un regalo a sorpresa: sesso orale per un gruppo di fortunati ospiti..
Uno di questi, presente al party, ha raccontato: “Era assatanata, per giustificare la sua foga urlava: ho compiuto 18 anni e ora posso fare quello che voglio”. Quante sono state le candeline sulla torta, tanto i fortunati maschietti che, invece di farlo, il regalo lo hanno ricevuto.
Dopo diciotto rapporti orali continui, la ragazza però ha iniziato ad accusare un inevitabile malore, è stata infatti condotta all’ospedale per una lavanda gastrica.
La festa non sarà finita nel migliore dei modi, ma sicuramente quella dell’anno prossimo, prevediamo, sarà affollatissima!
Danila Mancini

El resum de la notícia vindria a ésser que una noia en la celebració dels seus 18 anys, després de prendre unes quantes copes, i sota el lema cridat de "ja sóc major d'edat i puc fer allò que em roti" es decidí a practicar felacions a divuit dels convidats. Ulteriorment hagué d'ésser ingresada a l'hospital per a practicar-li un rentat d'estómac. (N'he escoltat cert comentari del tipus: ah, la inexperiencia se paga, no todo lo que se chupa se traga.) Clar que qui afirma que el problema hagi sigut per les felacions i no per le copes prèvies? I si més no, cal fer d'això una notícia? Val a dir que en el programa on ho comentaven ho feien en una secció humorística; emperò, quantes notícies que no haurien de considerar-se com a tals escoltem, llegim o veiem? I parlo referint-me a (pressupossats) espais de notícies -no els programes de telescombreries que omples la graella televisiva-.

Podem reflexionar sobre le que hom pot considerar notícia i el que no.


La "notícia" m'ha fet recordar certa llegenda urbana, aquí us la deixo en la versió recopildada a Blogodisea. (si passeu per l'enllaç podreu riure amb algunes de les famoses llegendes urbanes)

En una clase de biología, ciencias naturales, medicina o lo que toque, están explicando la composición del semen. El profesor cuenta que el semen tiene un tipo de azucar llamado fructosa ( este dato es cierto). Entonces una chica pregunta que si tiene ese azúcar… ¿por qué el semen sabe amargo cuando se lo traga?. Se hace el silencio en la clase y todo el mundo mira a la chica que se va poniendo roja a medida que se da cuenta de lo ha confesado sin enterarse, hasta que sale de la clase muerta de vergüenza. Entonces, el profesor aguantándose la risa contesta, que el sabor amargo se debe a que cuando se corre en la boca, el semen suele terminar en la parte de la lengua que solo percibe los sabores amargos.

Hay otra versión que toma a la chica como candidata a una prueba de análisis de fluidos, en la que descubren en su saliva restos de semen.

I si més no, tot això ens recorda que encara hi ha molts tabús referents al sexe. Un exemple relacionat amb el mateix país -sí, recordem el de les "vellines" del primer ministre- seria aquest que ens deixa el corresponsal a Roma de RTVE (aquí). I ja posats, us deixo un link al respecte d'una cançó i les felacions (aquí)



(font de la imatge: http://www.extrujado.com/archivos/radiografia.jpg)

Clar que quan es considera que la mitjana d'una relació sexual, tot inclós, són vora els tretze minuts...

diumenge, de setembre 20, 2009

La Casa dels Entremesos

Aquest matí ha sigut la cerimònia d'inauguració de la Casa dels Entremesos . Com a president de la Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona era convidat a la mateixa i he tingut l'honor d'ésser present.

Aquí teniu la notícia a la pàgina de l'Ajuntament; i aquí la notícia a Infodia (BTV) -a partir del minut 6-.



És important que la cultura popular i tradicional d'arrel catalana es fagi fent cada vegada més forta; són les nostres arrels, som nosaltres i no podem oblidar d'on venim si volem alguna vegada plantejar-nos si desitgem continuar endavant.

Recuperant el símil culinari que tant li agradà al President Toni Lucena, que vai' utilitzar quan recordàvem als ens de cultura de l'Ajuntament de Barcelona, que ningú oblidi que som el pa amb tomàquet de la cultura.

Llarga vida a les nostres tradicions!

dissabte, de setembre 19, 2009

Enllaç Pablo i Carolina



avui els nostres amics Pablo i Carolina, davant del petit Sergio, es diran "sí ho vull"; i allà, a Gavà, serem per poder compartir amb ells un dia especial i únic.

dimecres, de setembre 16, 2009

PONT



la tarda de la Diada tot passejant pel passaieg Lluïs Companys trobarem una paradeta de PONT una associació d'agermanament cultural català-gal·lès...

òbviament ens haurem d'informar, allà no fou possible, de les seves activitats... potser podrem aprendre una micona de cymraeg i tot...

genial!!!

dilluns, de setembre 14, 2009

de sèries i televisió



avui parlarem una mica del que hom pot veure a la televisió, des de la vessant de qui no paga per veure la televisió.

la motivació ha sigut la programació de sèries a TV3 aquest estiu. Donà la casualitat que el primer diumenge de vacances a Riells, la Raquel i jo mandrossejàvem al sofà i vàrem veure que començava una nova sèrie i sense adonar-nos, ens vàrem enganxar. Era Traveler. A més, a continuació feien una altra sèrie, The Nine, a la que també em vai' aficionar. Aquesta última em digué la Raquel que ja l'havien feta i que ella havia vist el principi.

resulta que la setmana passada acabaren totes dues sèries; fet relativament normal i previsible, ja que així podien iniciar la temporada "normal" de tardor. Aquest fet no hauria de tenir res de particular. El que succeix és que de Traveler emeteren 8 capítols i de The Nine 13. Són els que hi ha. No existeixen més. És a dir, les sèries són finalitzades. Emperò... (si no hi hagués però no tindria gaire sentit el comentari) Les sèries no estan acabades. En el cas de Traveler, degut a la baixa audiència, la productora la tancà i el creador tractà de deixar-la més o menys tancada però amb certa capacitat per continuar-la si alguna altra cadena acceptava. En aquests dos links podeu llegir més (un i dos). Respecte a The Nine, fou un cas similar; la cadena la tallà, després acceptà acabar la primera temporada i prou.

En amnbdós casos, el públic ens quedem sense saber com acaben, realment, les sèries. Fet que en el fons fot; has seguit durant un cert temps les aventures i desventures dels protagonistes i et quedes sense saber el final de la història.

En aquest cas la cadena que ens l'ematia no era la responsable del final de la sèrie, han emesa tota; però, clar, sabem que no és sencera. En altres ocasions, com per exemple Lost (perdidos) en emissió en obert a Espanya ha sigut, tant a TVE com a Cuatro menystinguda. També ho fou en el seu moment, per exemple ER (emergencias). En general podríem criticar bastant les cadenes generalistes estatals per la forma com maltracten el públic que segueix les sèries que emeten. Resultarà que la única solució és seguir les sèries per les cadenes de pagament...

Ah, per cert, sembla ésser que Segrestat, l'altre sèrie que havia emés TV3 aquest estiu -descomptant Les germanes MacLeod- també tenia el mateix problema.

imatge: mítica escena de la pel·lícula Poltergeist (Direcció, Tobe Hooper; Producció, Frank Marshall & Steven Spielberg; Guió, Steven Spielberg, Michael Grais & Mark Victor).

diumenge, de setembre 13, 2009

estrena en lliga de Cornellà-El Prat

ahir 12 de setembre de 2009 fou el primer partit de lliga al nou estadi de Cornellà-El Prat. Era també el meu primer partit a la nostra nova casa, ja que sols havia set per acomiadar el nostre capità; el dia de l'estrena enfront el Liverpool era gaudint de les vacances.

mon germà ja m'havia parlat de les sensacions que tingué el dia de la inauguració, però com tot en aquesta vida, cal experimentar-ho un mateix.

La veritat és que ja havia apreciat l'estructura de camp britànic; que fins i tot ahir quedava encara més palesada pel fet de la quantitat de gent que transitava pels carrerons que l'envolten i la gent que feia temps als bars de la zona. I el millor de tot és quan hom entra i s'apropa a la seva localitat; sent que torna a estar a casa, és una evolució de Sarrià... i a més: torno a ensumar l'olor de la gespa!!! Això em recorda quan era petit i veia els partits a la reixa verda tot just darrera la porteria en el gol de Sarrià... Sí... l'olor de gespa; això és un camp de futbol (Montjuïc Lluïs Companys és l'Estadi Olímpic -el més gran i millor-).

aquesta és la meva visió del camp (més o menys la mateixa que tenia a l'Olímpic; res a veure amb el futbol dempeus a dalt de tot del gol de Sarrià...):



La veritat és que Cornellà-El Prat és un camp PERFECTE per veure futbol. A més ahir l'ambient era genial -gairebé 40000 persones- comgregades per animar els pericos. Llàstima del resultat.





*

divendres, de setembre 11, 2009

GRANDÍSSIM BOLO!!!



no existeixen, gairebé, paraules per definir el que ahir succeí a la Salamandra 2. El primer concert de MALA DIGESTIÓN fou absolutament brutal. Els temes sonaren perfectes, perquè són grandíssims temes, però foren interpretats a la perfecció i la sonorització fou collonuda.

tocaren millor del que esperàvem... TOTÈMIC.

eren una cinquentena de persones vestides amb les samarretes del grup entregades per gaudir del que ens havien d'oferir; i que, a mesura, que tocaven, cada tema nou es guanyava el públic.

gràcies a totes les persones que vingueren per donar suport a la banda en la seva primera gran nit!

gràcies a la banda per oferir un espectacle tan absolut!

gràcies al SrRamon per creure en Mala Digestión i oferir-nos la possibilitat d'actuar.

gràcies Isaac, Miguel i Luis per permetre'm estar amb vosaltres en aquest somni.

I a més a més, sembla que la Raquel aconseguí algunes fotos bones!

gràcies per una primera de, esperem, moltes nits exitoses.

ara a treballar en els quatre temes nous!!!

P.S.: el detall Paranoid fou genial...

dijous, de setembre 10, 2009

MALA DIGESTIÓN



aquesta nit, finalment!, MALA DIGESTIÓN debuta actuant a Salamandra 2. (info)

és el festival sonoestil -la sala on assagen- i servirà per poder presentar els temes propis de la banda.

no sóc gaire objectiu, són els meus amics i "sóc el mànager": són collunuts: Rock Dur i Metal del bo. Amb decibels i quirats!

Així que ja ho sabeu si voleu passar una bona vetllada en bona companyia i amb bona música, veniu aquesta nit a la sala Salamandra 2, us hi esperem. I a més a més, l'entrada és gratuïta.

per contactar amb la banda: maladigestion@gmail.com (o cerqueu-nos pel facebook).



*

dimecres, de setembre 09, 2009

propostes per a demà dijous

el gran esdeveniment demà és l'estrena de MALA DIGESTIÓN a Salamandra 2 (link); però d'això ja en parlarem demà...

un altre gran esdeveniment és el pas per Barcelona de la Istanbul Europa Race. (web) És una competició IMOCA com ho són la Barcelona World Race o la Vendée Globe, per exemple.



així que demà els 6 IMOCA 60 peus que participen arribaran a la nostra ciutat i seran fins a la sortida el dillus 14 camí de Brest de la última etapa de la regata, amb el torneig Barcelona el dia 12.

per saber més d'aquests dies de vela a BCN: aquí

curiositat del dia:
aquí

*

dilluns, de setembre 07, 2009

caminant per Barcelona



últimament estic recuperant el gust de passejar per la meva ciutat; de desplaçar-me no en transport públic sinó caminant.

la veritat és que et permet tornar a veure o (re)descobrir Barcelona; i també inverteixes el temps en quelcom maco com pensar o deixar que la ment vagaregi. La vessant negativa seria les estones de lectures que es perd; però sempre poden ésser recuperades si abandonem cert temps del que es pot passar a la barra del bar o perduda de maneres molt tontes (e.g.: la tele quan no fan res que realment ens interessi).

avui m'he fet una tranqil·la sessió des de l'Hospital de Sant Pau fins la Bibilioteca Lola Anglada, des d'allà cap a la plaça Tetuan i tornar cap a l'Hospital de Sant Pau. I he recuperat el "vell" mp3.

a passejar, que és quelcom molt interessant de fer, a Barcelona i arreu.

P.S.: i sense oblidar la maca "passejada" del dissabte a la tarda pel centre de Barcelona...

diumenge, de setembre 06, 2009

més de 7000 persones per recordar que FAREM LES FESTES AMB FOC PETI QUI PETI



ahir més de 7000 persones ens vàrem aplegar a Barcelona per donar força a les alegacions que hem presentat al Real Decreto que serveiex com a transpossició de la Directiva Europea 2007/23/CE.

la veritat és que fou màgic poder ésser una d'aquestes persones; de ser-hi en representació de la Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc en la capçalera de la manifestació i després des de la balconada de l'Ajuntament, poder veure una plaça de Sant Jaume plena de diables i persones que estimen la cultura del nostre país essent una única veu.

gràcies a totes les persones que ahir assistiren a la manifestació i gràcies especials al Pep Sala per voler ésser la nostre veu unitària en la lectura del manifest:

Bona tarda! Bon camí! I, sobretot, Bon Foc!
Estem tots aquí per dir NO a un projecte de Real Decreto que vol reblar el clau inquisitori de la Directiva Europea sobre Pirotècnia.
La mateixa que els badocs dels nostres europarlamentaris van votar-hi a favor.
Ens hem reunit pacíficament i cívica per recordar al Govern espanyol i a tots plegats que el foc i la pirotècnia són components fonamentals de les nostres festes populars i tradicionals.
I no és d’ara ni d’ahir. Des de fa segles l’utilitzem per fer teatre popular de carrer, seguicis de festa major o a les processons religioses per part de diables, bestiari festiu i altres elements de cultura.
Estem aquí per recordar als Governs espanyol i europeu que estem vius, que les nostres tradicions es renoven dia a dia i només cal veure l’impuls dels darrers anys en les activitats festives de diables i bestiari i de tota la cultura tradicional en general.
Per recordar que estem creant contínuament nous espais de convivència cívica i ciutadana, que estem donant un gran impuls a l’associacionisme, tant en àrees rurals com urbanes.
Que estem renovant constantment el nostre patrimoni cultural festiu, que és ben viu i amb una gran projecció de futur.
Tant és així que l’activitat de diables i bestiari de foc acaba de ser reconeguda com un dels 10 Tresors del Patrimoni Immaterial de Catalunya i Andorra. Com abans ho ha estat per la Unesco la Patum de Berga com a Patrimoni Mundial Immaterial.
Estem aquí per donar plegats un SI massiu i rotund a les al·legacions a aquest projecte de Real Decreto que hem presentat unitàriament el Govern de Catalunya, el municipalisme, les federacions i coordinadores de bestiari i diables.
Voleu seguir fent les festes amb foc, peti qui peti?.... SIIIIIII!
Voleu que Madrid i Brussel·les ens dictin com han de ser les nostres festes?.... NOOOOO!
Voleu seguir sent mediterranis, alegres, que fem del carrer el nostre espai de festa?... SIIII!
Hem de transigir de nou i que des de Madrid converteixin les nostres festes tradicionals en un “espectàculo”?.... NOOOOOO!!!!
Voleu que el Ministerio accepti una per una totes les al·legacions que hem presentat?.... SIIIIII!
Doncs perquè ho senti tota Europa, cridem tots ben fort:
FAREM LES FESTES AMB FOC, PETI QUI PETI!
Una altra vegada, que no ha petat prou:
FAREM LES FESTES AMB FOC, PETI QUI PETI!
I ara, per demostrar-los que ho farem així a partir del 2010 i per sempre que retrunyin els tabals, que segueixi la festa.
VISCA EL FOC!
VISCA LA FESTA AMB FOC!
VISCA CATALUNYA!


imatge de Marga Arregui (Coordinadora). Entrada de la capçalera a la Plaça Sant Jaume.

dissabte, de setembre 05, 2009

ens juguem la vida

Avui dissabte 5 de setembre a Barcelona (18h Plaça Urquinaona) comença la Manifestació sota el lema Farem les festes amb foc. Peti qui Peti per la defensa del món de la cultura del foc.

aquí la convocatòria oficial.

aquí la Nota de premsa.

Us adjunto la carta de la Presidència de Coordinadora:

Companyes i companys de foc;

vivim les hores incertes de la foscor. L'obscuritat amenaça la llum del nostre foc; sols la nostra força de voluntat ens pot permetre renàixer de les cendres, novament.

En el 2003 s'inicià un llarg camí d'un procès regulador amb el que no haguéssim estat en contra si s'hagués volgut comptar amb la nostra participació. El món de la Cultura del Foc hem volgut sempre una legislació lògica, justa i consensuada que nostre àmbit d'actuació; per una salvaguarda de la nostra tradició i del nostre futur.

Ningú no pot oblidar que ara fa una trentena d'anys, amb la recuperació de les llibertats i de la nostra cultura com a poble i nació, a la ciutat de Barcelona es batejava, amb el nom de Correfoc, una activitat avui en dia present, i imprescindible, a totes les festes majors de tot els territori nacional. Emperò, això és sols la punta de l'iceberg. Aquesta festa del correfoc era una nova versió feta pel propi poble, per gaudi del propi poble, tal i com es construeixen les tradicions, de la nostra llarga història de vida al voltant del foc a tot arreu dels Països Catalans. Era una aportació més a la nostra cultura del món del foc, com tantes i tantes han lluit, llueixen i lluiran a la nostra terra. Tothom sap, i plenament orgullosos n'estem del fet, que un actuació amb foc tant emblemàtica com la Patum és Patrimoni Cultural de la Humanitat, i més de cinc segles d'història la contemplen. Com centenaris també són els Balls de Diables que es conserven i es mantenen vius a diferents regions de Catalunya. I si ens submergim a la nostra Història trobarem referents escrits quasi mil·lenaris de celebracions amb foc. I això és així perquè la història de la humanitat no es pot entendre com a tal sense la presència del foc; i la cultura de la Mediterrània n'és un clar exemple.

És per tot això que demanem que se'ns escolti, perquè la veu del món del foc -amb o sense pirotècnia- sigui escoltada i respectada. Perquè som Cultura Popular Tradicional d'arrel Catalana. Aquesta és la nostra herència com a poble i la nostra obligació és manternir-la viva per llegar-la a les properes generacions.

Aquestes properes generacions que, seguint la tradició, des de ben petites ja en són part activa. I és aquesta, la possibilitat que continuin formant part activa de la tradició, la més important reivindicació que cal fer. No es pot entendre cap acte de la nostra cultura que no impliqui directament i de forma activa els nostres infants. Elles i ells són el més important actiu de qualsevulla nació; i cal que sàpiguen, estimin, respectin i entenguin qui som, d'on venim, per poder preparar el nostre esdevenidor.

És per aquesta necessitat de salvar la nostra Cultura del Foc que Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona, conjuntament amb totes les entitats del nostre àmbit, hem continuat lluitant. Ara, una vegada presentades les esmenes a la proposta de transpossició , restem a l'espera del que el Ministerio valorarà i propossarà al Consell de Ministres.

És per aqust motiu que el dissabte 5 de setembre tothom que estimi la Cultura del Foc i els costums de la nostra terra cal que participi de la Manifestació a Barcelona convocada per l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya i la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya sota el lema “Farem les festes amb foc, peti qui peti” per recordar que som vius i pensem estar-ho sempre.
Perquè la única batalla que es perd és aquella que s'abandona; siguem totes i tots i continuem lluitant per salvar allò que som.

VISCA CATALUNYA i VISCA LA CULTURA DEL FOC

Natxo Barrau i Salguero
President de Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona