sèries

la setmana vinent, el dijous, Cuatro, emet la premiere de la 6a temporada de House. Hi ha molta gent que critica la serie en base que els capítols són sempre iguals; i, de fet, quina sèrie en que les trames es tanquen a cada capítol no ho és. A més, House té un toc especial que fa que la segueixi. I que ningú oblidi que el final de la 4a temporada és de lo millor que s'ha fet mai a televisió (i també a nivell cinematogràfic).

mentrestant, podrem seguir, també a Cuatro, sèries com Lost -5a temporada, encara-, FlashForward -inici prometedor-, TrueBlood -primera temporada per aquells que no paguem per veure televisió o no les baixem sempre per internet-, Californication -ara que la tornen a emetre-.

Crec que són ara mateix les sèries que segueixo, de les que estan en emissió.

una pàgina interessant per mantenir-se informat seria: TodoSeries; per citar un exemple. Podeu dir-ne d'altres.

les tres pelis vistes a Sitges'09

esperant saber si diumenge o dilluns torno a Sitges, faré un breu comentari de les tres pel·lícules que vai' vore el dimecres:

Heartless (info)

decepció. una història que tracta de barrejar el mite fàustic amb les reflexions al voltant de la vida actual a les grans ciutats i les "marginacions socials" es queda en un batibull sense ésser res especial. Té algunes imatges de fotografia molt aconseguides; però la història fa aigües des del principi -on ja s'intueix tot el que passarà al final...-. A més, abusa dels efectes sonors per a tractar d'espantar el personal. Si cal quedar-se amb res: l'actor que fa de PapaB i Clémence Poesy.

Valhalla Rising (info)

a mi em va agradar molt; però reconec que a la majoria del personal els semblà, i supose que "lògicament" un pel·li incomprensible i toston. L'herència bergmanianan i dreyeriara a nivell de velocitat expositiva en el cinema "nòrdic" és massa gran, de vegades. No sols els asiàatics fan pel·lícules lentes en el seu desenvolupament.
Val a dir que és una història un pèl particular, o si més no la presentació formal fa que calgui fer un esforç per meditar una vegada vista. Això sí, la fotografia i la música són formidables.
A mi em va agradar força; ara reconec que no té cap recorregut comercial.

Splice (info)

era l'aposta fàcil. una pel·lícula comercial i previsible amb "monstres" però bastant entretinguda. Una monster movie interessant, que no debedrà els seguidors del gènere i que permet passar una bona estona; i fins i tot fer una tertúlia interessant al acabar la pel·li.


El millor, això sí, poder passar una interessant vetllada de cinema amb mon germà.

avui cap a Sitges

aprofitant que Armaine està treballant al festival de cinema de Sitges, i que consegüentment mont germà Francis està per allà, aquesta tarda em faré una sessió de cinema fantàstic amb ell.

el programa pensat per avui és:

17:15 Heartless (Auditori)-SOF Competició-
20:45 Valhalla Rising (Retiro) -SOF Panorama-
22:45 Splice (Retiro) -SOF Competició-

el Ceptrot (La Meva Nena) -gràcies, infinites, Pedre-

la meva història s'inicia, una nit perduda -no en la nit del temps- sinó en una Mercè (on havia d'ésser, si la paraula que m'havia d'encerclar és Correfoc?); allò no havia d'ésser principi de res, però ho fou de moltes, per sort, vivències i universos...

aquella nit, vai' ésser "suport tècnic" del Pedre, el gran Pedre!, el ceptrotaire de Diables de Les Corts. I el més gran regal fou que em tregué a ballar-lo amb ell en la última encesa a la Via Laietana... òbviament, si la festa i l'ambient m'havien captivat, allà em vai' enamorar. Com en aquelles màgiques escecenes del cinema del bo on amb una sola mirada se saben enamorats; però, amb una diferència: aquesta vegada, sí seria per sempre i per tota l'eternitat...

en la següent actuació vai' debutar com a diable; i tot just després hi hagué una altra, i faltava una persona que s'encarregués del ceptrot. L'escollida vai' ésser jo. Un honor i un prestigi i una responsabilitat...

Per saber què esdevingué aquesta entitat, Diables de Les Corts, podeu llegir aquí (i tota la història que resta per escriure tant a Diables de Les Corts com ara des de la Coordinadora).

Però parlàvem de ceptrots. Tots sabem què representa un ceptre, oi? Doncs bé, amb el temps, vai' ésser la persona que en nom del Pedre, ell era el "legítim" encarregat, el treia. Potser el nostre ceptrot no serà ni el més maco, ni el més sorollós, ni el més fàcilment ballable, ni el que pot carregar més piro... però va esdevenir LaMevaNena. Especialment, la nit que el Pedre em cedia la possició com a ceptrotaire de la colla.

Amb el ceptrot he viscut algun dels millors moments; allà sota es viu el foc d'una altra manera. (i fins i tot sense foc es pot aixecar una plaça!)

Doncs resulta que aquest passat diumenge quatre d'octubre de 2009 vai' poder complir una promesa -en la primera oportunitat després d'un any i mig-: ballar-lo amb la Raquel. Fou en l'Unitari d'aquest any, a la sortida a la plaça Comas. A més, val a dir, que tot just abans havia tornat a treure el ceptrot de Kinta Forka, aquesta vegada amb en Pere Jr.

Poder ballar un ceptrot com el de la colla de la que formo part és tot un honor; és ésser estendard de la nostra celebració de la cultura del nostre país. És sentir-se membre d'un col·lectiu, part de la seva història i forjador de futur. Poder-ho fer amb la meva parella és un petit, un altre, fet realitat.

Per això cal que agraeixi al Pere que em permetés ajudar-lo aquella mercè, i que ulteriorment em considerà el seu succesor. I per descomptat, a la colla per continuar creient que "LaNenadelNatxo" pot lluir en nom nostre. I gràcies Raquel per voler compartir tot això conjuntament.

Aquí us enllaço el vídeo de lescorts.cc d'aquella jornada:



La fotografia d'avui l'he deixada pel final: sortí en un quefem de LaVanguardia per una Mercè. La fotografia és de Jordi Folch. En ella es veu al Pedre subjectant el Ceptrot de Diables de Les Corts.

Festa Major'09 a Les Corts

Ahir començaren les Festes Majors del 2009 al districte de Les Corts. Així que s'inicia l'època de passar moltes hores al barri d'acollida.

Aquesta nit, com a traca gran, el Correfoc Unitari.

aquí teniu el programa de FM.

per la Festa Major Jove clikqeu aquí





ens veiem a l'Unitari; al Correbars, al correfoc de Bocs, al de Plataforma, al concurs de llançment de pela de meló?

*

Henry Dark en acústic a Les Corts

Avui dijous dins del programa Accions de Nit del Casal de Joves de Les Corts actua Henry Dark.

Òbviament passarem per fer companyia a un grup de col·legues, i que ens agrada la seva música.

I dono la meva paraula que si puc aconseguir la segona maqueta, en breu faré el seu comentari així com de la primera, de la que encara no ho he fet. A més d'aquesta primera serviria per poder parlar de la història musical del meu estimat amic Oriol _puppetz_ Corroto; qui em gravà una Edició de Luxe de la mateixa.

Simplement dir-vos que passeu avui per Les Corts, que escolteu i veieu els Henry Dark en viu i en directe "endollat"; i que no podem oblidar mai que tota "gran" banda de música ha començat des de sota.

Boeing Boeing

Ahir convidats per KLM-Air France, mitjançant la Sara, vàrem anar a veure Boeing Boeing al teatre Apolo.

La seva publilcitat diu:

Boeing Boeing, el vuelo más divertido de tu vida

Un arquitecto (Àlex Casanovas), tres azafatas (Beth, Cristina Solà y Marta Bayarri),
el amigo de siempre (Santi Ibáñez) y la sufridora y fiel criada (Mercè Comas)
se verán enredados en esta divertida comedia en la que no podrás parar de reír.

La veritat és que és un vodevil dels d'abans; i que si més no permet passar una estona entretinguda. Recomanable? Per què no? Però cal que aquest tipus d'obra t'agradi, si no et trobaràs amb una comedia "tonteta"; ara si simplement vols passar una estona agradable i (som)riure una micona pot ésser una bona opció.


Més info (extreta de Si es TV: (aquí -amb info addicional-)

Boeing Boeing, l'obra més aplaudida de l'autor francès Marc Camoletti, guanyadora de dos Tony Awards de Broadway el 2008, tornarà a Barcelona aquesta tardor després de la seva estrena al Teatre Coliseum a la temporada passada.
Ho farà amb una renovada posada en escena i en un nou espai, el Teatre Apolo del Paral•lel. El text d'aquesta comèdia d’embolics ha estat revisat per Paco Mir, a partir de l'adaptació de Joan Gallart i la traducció d'Alexander Herold. El nou repartiment, encapçalat per Àlex Casanovas, incorpora a Santi Ibañez, Mercè Comes, Marta Bayarri, Beth Rodergas i Cristina Solà.

L' estrena oficial serà el dimarts 29 de setembre. Des de la seva primera representació en els anys 60, Boeing Boeing s'ha consagrat com a referent en el món de la comèdia teatral. El text original de Camoletti ha estat origen de nombroses versions, també una de cinematogràfica el 1965, protagonitzada per Tony Curtis i Jerry Lewis.

L'última adaptació teatral del West End estrenada al 2007 s'ha convertit en un èxit sense precedents en la cartellera londinenca. The Daily Telegraph l'ha definit com: "la comèdia més divertida de Londres". Bernard, el seu protagonista, és un arquitecte d'èxit que està promès a la vegada amb tres hostesses de vol, Janet, Juliana i Judith, tot i que cap sap res de les altres dues. El seu paradís romàntic funciona a la perfecció: és qüestió de tenir un bon calendari de vols i comptar amb l'ajuda de la Berta, patidora però fidel criada, que actua com a controlador de trànsit aeri romàntic. Així arrenca Boeing Boeing, però l’inesperada visita del seu vell amic Robert, els canvis de vols, les turbulències climàtiques i els nous horaris portaran als nostres protagonistes a un delirant i divertit caos, ple d'inesperades coincidències.

cap endavant!

ja hem tornat! Ja som novament a Barcelona. Ha sigut un cap de setmana genial. Hem gaudit de la bona companyia de la família; hem viscut un moment màgic, i hem continuant sentint com tot instant viscut ens fa evolucionar.

gràcies a les persones que m'he permés gaudir tant aquests dies. Ens veurem aviat! oi i tant!

ara cal tractar d'aconseguir que el camí continui essent positiu. Demà dimarts visita amb Luisamen al registre de la propietat intel·lectual; i a més, continuar a la recerca d'una feina (digne). A més ja comencen les festes a Les Corts.

I el millor de tot és que cada dia que passa sóc més feliç; gràcies, especialment, a una persona meravellosa.

foto: Cerro Hierro (Sevilla)

SÍ CONSIENTO

amb aquesta frase Jara i Manu es converiten en matrimoni. Fou una gran vetllada... molt llarga, són les 20:49 del dia després i fa menys d'una hora que he tornat a casa...

Tot meravellós. Bé, l'únic problema foren els petits inconvenients logístics ens feren arribar tard a la cerimònia; però vai' poder viure el moment del "Sí consiento".

Després tot el que un enllaç matrimonial comporta, en un lloc maquíssim i genial, amb festa fins les tres de la matinada. I encara durà més...

Avui ens hem llevat i 18 dels que ens quedarem a dormir allà hem anat a dinar a un lloc molt xulo, el Matinete; i Jara, Manu, Noe i jo em anat a veure el Cerro Hierro. Brutal.

I aquesta nit Jara, Manu, Antonio, Luli, Pablo i un servidor 'nirem a sopar per la Alameda.

Haurà sigut un cap de setmana genial!!!

P.S.: espero que la Mercè hagi anat bé.

Boda de Jara y Manu + Actes de Foc de la Mercè 2009

Avui, dia dels actes de la mercè a Barcelona, sóc a Sevilla per gaudir de l'enllaç entre la meva cosina Jara i Manu...

bé, demà, o dilluns quan torni, ja farem un intercanvi d'experiències...

Bona Tabalada i Bon Correfocs!!!

cap a Sevilla

avui divendres marxo amb mare cap a Sevilla per demà dissabte gaudir en la boda de la meva cosina Jara amb Manu.

(cert que coincideix amb la Mercè, però no es pot ésser a tot arreu).

el petit problema és que seré pocs dies allà, dilluns a la tarda ja tornaré a ésser a Barcelona; emperò, podrem veure la família.

Toc d'Inici 2009

ahir fou el Toc d'Inici de la Mercè, i els diables hi participem.

l'important és demostrar que tota la cultura popular i tradicional d'arrel catalana som una, que les festes d'una ciutat sense nosaltres no tenen sentit ni punt de partença.

per això cal seguir lluitant tots plegats per salvaguardar la nostra cultura i crèixer cada vegada més.

gràcies!

Mercè 2009

Avui comencen els actes de la Festa Major d'estiu de Barcelona.



a la pàgina web de la Mercè'09 teniu tota la info del que ofereix la ciutat durant aquests dies.

Avui és dia de pregó i de Toc d'Inici. Aquesdt, però, no podré gaudir gaire de les festes de la ciutat ja que seré per Sevilla a la boda de la meva cosina.

Això sí, tot queda en bones mans; i si no mireu en el video del link (aquí) a partir del minut 36.

Bona Festa Major.

c'est fini

Aquest matí ha sigut el torn de fer les defenses orals de les tesines del màster.

Ja està fet. S'ha acabat. Demà publiquen les notes i ja tindrem el MSc.

Ara caldrà continuar a la recerca d'una bona feina.

Demà al matí, dues de les Marines -que avui han fet l'esforç de venir- i l'Alba acabaran el màster amb les defenses de les memòries de pràctiques de la vessant professional.

Gràcies a les 7 per haver fet d'aquest dur any quelcom magnífic.

Petons.

P.S.: gràcies també a les persones que sempre ens han donat suport.

això és notícia?

aquest matí mentre esmorzava escoltant la ràdio, com cada dia, he escoltat algun comentari al respecte d'una "notícia" que podríem qualificar de "curiosa".

he trobat una referència a la mateixa en llengua italiana, ja que és en la república de les vellines on ha succeit el fet: -després hi ha un resum en català-

Sesso orale agli invitati, festeggiata finisce in ospedale

E' successo nel comune di San Remo, protagonista della vicenda, una generosa ragazza che, per festeggiare i suoi diciotto anni, ha deciso di praticare sesso orale ad un gruppo di invitati...
Immaginate di essere invitati ad un party esclusivo, organizzato per festeggiare i diciotto anni di un’esuberante ragazza, party che si conclude poi con un regalo molto hot per gli ospiti: sesso orale, praticato dalla neo maggiorenne.
E se crediate sia soltanto una fantasia erotica maschile, vi sbagliate di grosso…
E’ successo proprio qui in Italia, nel comune di San Remo, protagonista della vicenda una diciottenne, contenta di esserlo diventata. Qualche bicchierino di troppo e l’euforia della festa, devono aver scatenato i suoi bollenti spiriti, se ad un certo punto ha deciso di ringraziare alcuni invitati con un regalo a sorpresa: sesso orale per un gruppo di fortunati ospiti..
Uno di questi, presente al party, ha raccontato: “Era assatanata, per giustificare la sua foga urlava: ho compiuto 18 anni e ora posso fare quello che voglio”. Quante sono state le candeline sulla torta, tanto i fortunati maschietti che, invece di farlo, il regalo lo hanno ricevuto.
Dopo diciotto rapporti orali continui, la ragazza però ha iniziato ad accusare un inevitabile malore, è stata infatti condotta all’ospedale per una lavanda gastrica.
La festa non sarà finita nel migliore dei modi, ma sicuramente quella dell’anno prossimo, prevediamo, sarà affollatissima!
Danila Mancini

El resum de la notícia vindria a ésser que una noia en la celebració dels seus 18 anys, després de prendre unes quantes copes, i sota el lema cridat de "ja sóc major d'edat i puc fer allò que em roti" es decidí a practicar felacions a divuit dels convidats. Ulteriorment hagué d'ésser ingresada a l'hospital per a practicar-li un rentat d'estómac. (N'he escoltat cert comentari del tipus: ah, la inexperiencia se paga, no todo lo que se chupa se traga.) Clar que qui afirma que el problema hagi sigut per les felacions i no per le copes prèvies? I si més no, cal fer d'això una notícia? Val a dir que en el programa on ho comentaven ho feien en una secció humorística; emperò, quantes notícies que no haurien de considerar-se com a tals escoltem, llegim o veiem? I parlo referint-me a (pressupossats) espais de notícies -no els programes de telescombreries que omples la graella televisiva-.

Podem reflexionar sobre le que hom pot considerar notícia i el que no.


La "notícia" m'ha fet recordar certa llegenda urbana, aquí us la deixo en la versió recopildada a Blogodisea. (si passeu per l'enllaç podreu riure amb algunes de les famoses llegendes urbanes)

En una clase de biología, ciencias naturales, medicina o lo que toque, están explicando la composición del semen. El profesor cuenta que el semen tiene un tipo de azucar llamado fructosa ( este dato es cierto). Entonces una chica pregunta que si tiene ese azúcar… ¿por qué el semen sabe amargo cuando se lo traga?. Se hace el silencio en la clase y todo el mundo mira a la chica que se va poniendo roja a medida que se da cuenta de lo ha confesado sin enterarse, hasta que sale de la clase muerta de vergüenza. Entonces, el profesor aguantándose la risa contesta, que el sabor amargo se debe a que cuando se corre en la boca, el semen suele terminar en la parte de la lengua que solo percibe los sabores amargos.

Hay otra versión que toma a la chica como candidata a una prueba de análisis de fluidos, en la que descubren en su saliva restos de semen.

I si més no, tot això ens recorda que encara hi ha molts tabús referents al sexe. Un exemple relacionat amb el mateix país -sí, recordem el de les "vellines" del primer ministre- seria aquest que ens deixa el corresponsal a Roma de RTVE (aquí). I ja posats, us deixo un link al respecte d'una cançó i les felacions (aquí)



(font de la imatge: http://www.extrujado.com/archivos/radiografia.jpg)

Clar que quan es considera que la mitjana d'una relació sexual, tot inclós, són vora els tretze minuts...

La Casa dels Entremesos

Aquest matí ha sigut la cerimònia d'inauguració de la Casa dels Entremesos . Com a president de la Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona era convidat a la mateixa i he tingut l'honor d'ésser present.

Aquí teniu la notícia a la pàgina de l'Ajuntament; i aquí la notícia a Infodia (BTV) -a partir del minut 6-.



És important que la cultura popular i tradicional d'arrel catalana es fagi fent cada vegada més forta; són les nostres arrels, som nosaltres i no podem oblidar d'on venim si volem alguna vegada plantejar-nos si desitgem continuar endavant.

Recuperant el símil culinari que tant li agradà al President Toni Lucena, que vai' utilitzar quan recordàvem als ens de cultura de l'Ajuntament de Barcelona, que ningú oblidi que som el pa amb tomàquet de la cultura.

Llarga vida a les nostres tradicions!

Enllaç Pablo i Carolina

avui els nostres amics Pablo i Carolina, davant del petit Sergio, es diran "sí ho vull"; i allà, a Gavà, serem per poder compartir amb ells un dia especial i únic.

PONT

la tarda de la Diada tot passejant pel passaieg Lluïs Companys trobarem una paradeta de PONT una associació d'agermanament cultural català-gal·lès...

òbviament ens haurem d'informar, allà no fou possible, de les seves activitats... potser podrem aprendre una micona de cymraeg i tot...

genial!!!

de sèries i televisió

avui parlarem una mica del que hom pot veure a la televisió, des de la vessant de qui no paga per veure la televisió.

la motivació ha sigut la programació de sèries a TV3 aquest estiu. Donà la casualitat que el primer diumenge de vacances a Riells, la Raquel i jo mandrossejàvem al sofà i vàrem veure que començava una nova sèrie i sense adonar-nos, ens vàrem enganxar. Era Traveler. A més, a continuació feien una altra sèrie, The Nine, a la que també em vai' aficionar. Aquesta última em digué la Raquel que ja l'havien feta i que ella havia vist el principi.

resulta que la setmana passada acabaren totes dues sèries; fet relativament normal i previsible, ja que així podien iniciar la temporada "normal" de tardor. Aquest fet no hauria de tenir res de particular. El que succeix és que de Traveler emeteren 8 capítols i de The Nine 13. Són els que hi ha. No existeixen més. És a dir, les sèries són finalitzades. Emperò... (si no hi hagués però no tindria gaire sentit el comentari) Les sèries no estan acabades. En el cas de Traveler, degut a la baixa audiència, la productora la tancà i el creador tractà de deixar-la més o menys tancada però amb certa capacitat per continuar-la si alguna altra cadena acceptava. En aquests dos links podeu llegir més (un i dos). Respecte a The Nine, fou un cas similar; la cadena la tallà, després acceptà acabar la primera temporada i prou.

En amnbdós casos, el públic ens quedem sense saber com acaben, realment, les sèries. Fet que en el fons fot; has seguit durant un cert temps les aventures i desventures dels protagonistes i et quedes sense saber el final de la història.

En aquest cas la cadena que ens l'ematia no era la responsable del final de la sèrie, han emesa tota; però, clar, sabem que no és sencera. En altres ocasions, com per exemple Lost (perdidos) en emissió en obert a Espanya ha sigut, tant a TVE com a Cuatro menystinguda. També ho fou en el seu moment, per exemple ER (emergencias). En general podríem criticar bastant les cadenes generalistes estatals per la forma com maltracten el públic que segueix les sèries que emeten. Resultarà que la única solució és seguir les sèries per les cadenes de pagament...

Ah, per cert, sembla ésser que Segrestat, l'altre sèrie que havia emés TV3 aquest estiu -descomptant Les germanes MacLeod- també tenia el mateix problema.

imatge: mítica escena de la pel·lícula Poltergeist (Direcció, Tobe Hooper; Producció, Frank Marshall & Steven Spielberg; Guió, Steven Spielberg, Michael Grais & Mark Victor).

estrena en lliga de Cornellà-El Prat

ahir 12 de setembre de 2009 fou el primer partit de lliga al nou estadi de Cornellà-El Prat. Era també el meu primer partit a la nostra nova casa, ja que sols havia set per acomiadar el nostre capità; el dia de l'estrena enfront el Liverpool era gaudint de les vacances.

mon germà ja m'havia parlat de les sensacions que tingué el dia de la inauguració, però com tot en aquesta vida, cal experimentar-ho un mateix.

La veritat és que ja havia apreciat l'estructura de camp britànic; que fins i tot ahir quedava encara més palesada pel fet de la quantitat de gent que transitava pels carrerons que l'envolten i la gent que feia temps als bars de la zona. I el millor de tot és quan hom entra i s'apropa a la seva localitat; sent que torna a estar a casa, és una evolució de Sarrià... i a més: torno a ensumar l'olor de la gespa!!! Això em recorda quan era petit i veia els partits a la reixa verda tot just darrera la porteria en el gol de Sarrià... Sí... l'olor de gespa; això és un camp de futbol (Montjuïc Lluïs Companys és l'Estadi Olímpic -el més gran i millor-).

aquesta és la meva visió del camp (més o menys la mateixa que tenia a l'Olímpic; res a veure amb el futbol dempeus a dalt de tot del gol de Sarrià...):



La veritat és que Cornellà-El Prat és un camp PERFECTE per veure futbol. A més ahir l'ambient era genial -gairebé 40000 persones- comgregades per animar els pericos. Llàstima del resultat.





*

GRANDÍSSIM BOLO!!!

no existeixen, gairebé, paraules per definir el que ahir succeí a la Salamandra 2. El primer concert de MALA DIGESTIÓN fou absolutament brutal. Els temes sonaren perfectes, perquè són grandíssims temes, però foren interpretats a la perfecció i la sonorització fou collonuda.

tocaren millor del que esperàvem... TOTÈMIC.

eren una cinquentena de persones vestides amb les samarretes del grup entregades per gaudir del que ens havien d'oferir; i que, a mesura, que tocaven, cada tema nou es guanyava el públic.

gràcies a totes les persones que vingueren per donar suport a la banda en la seva primera gran nit!

gràcies a la banda per oferir un espectacle tan absolut!

gràcies al SrRamon per creure en Mala Digestión i oferir-nos la possibilitat d'actuar.

gràcies Isaac, Miguel i Luis per permetre'm estar amb vosaltres en aquest somni.

I a més a més, sembla que la Raquel aconseguí algunes fotos bones!

gràcies per una primera de, esperem, moltes nits exitoses.

ara a treballar en els quatre temes nous!!!

P.S.: el detall Paranoid fou genial...

MALA DIGESTIÓN

aquesta nit, finalment!, MALA DIGESTIÓN debuta actuant a Salamandra 2. (info)

és el festival sonoestil -la sala on assagen- i servirà per poder presentar els temes propis de la banda.

no sóc gaire objectiu, són els meus amics i "sóc el mànager": són collunuts: Rock Dur i Metal del bo. Amb decibels i quirats!

Així que ja ho sabeu si voleu passar una bona vetllada en bona companyia i amb bona música, veniu aquesta nit a la sala Salamandra 2, us hi esperem. I a més a més, l'entrada és gratuïta.

per contactar amb la banda: maladigestion@gmail.com (o cerqueu-nos pel facebook).



*

propostes per a demà dijous

el gran esdeveniment demà és l'estrena de MALA DIGESTIÓN a Salamandra 2 (link); però d'això ja en parlarem demà...

un altre gran esdeveniment és el pas per Barcelona de la Istanbul Europa Race. (web) És una competició IMOCA com ho són la Barcelona World Race o la Vendée Globe, per exemple.



així que demà els 6 IMOCA 60 peus que participen arribaran a la nostra ciutat i seran fins a la sortida el dillus 14 camí de Brest de la última etapa de la regata, amb el torneig Barcelona el dia 12.

per saber més d'aquests dies de vela a BCN: aquí

curiositat del dia:
aquí

*

caminant per Barcelona

últimament estic recuperant el gust de passejar per la meva ciutat; de desplaçar-me no en transport públic sinó caminant.

la veritat és que et permet tornar a veure o (re)descobrir Barcelona; i també inverteixes el temps en quelcom maco com pensar o deixar que la ment vagaregi. La vessant negativa seria les estones de lectures que es perd; però sempre poden ésser recuperades si abandonem cert temps del que es pot passar a la barra del bar o perduda de maneres molt tontes (e.g.: la tele quan no fan res que realment ens interessi).

avui m'he fet una tranqil·la sessió des de l'Hospital de Sant Pau fins la Bibilioteca Lola Anglada, des d'allà cap a la plaça Tetuan i tornar cap a l'Hospital de Sant Pau. I he recuperat el "vell" mp3.

a passejar, que és quelcom molt interessant de fer, a Barcelona i arreu.

P.S.: i sense oblidar la maca "passejada" del dissabte a la tarda pel centre de Barcelona...

més de 7000 persones per recordar que FAREM LES FESTES AMB FOC PETI QUI PETI

ahir més de 7000 persones ens vàrem aplegar a Barcelona per donar força a les alegacions que hem presentat al Real Decreto que serveiex com a transpossició de la Directiva Europea 2007/23/CE.

la veritat és que fou màgic poder ésser una d'aquestes persones; de ser-hi en representació de la Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc en la capçalera de la manifestació i després des de la balconada de l'Ajuntament, poder veure una plaça de Sant Jaume plena de diables i persones que estimen la cultura del nostre país essent una única veu.

gràcies a totes les persones que ahir assistiren a la manifestació i gràcies especials al Pep Sala per voler ésser la nostre veu unitària en la lectura del manifest:

Bona tarda! Bon camí! I, sobretot, Bon Foc!
Estem tots aquí per dir NO a un projecte de Real Decreto que vol reblar el clau inquisitori de la Directiva Europea sobre Pirotècnia.
La mateixa que els badocs dels nostres europarlamentaris van votar-hi a favor.
Ens hem reunit pacíficament i cívica per recordar al Govern espanyol i a tots plegats que el foc i la pirotècnia són components fonamentals de les nostres festes populars i tradicionals.
I no és d’ara ni d’ahir. Des de fa segles l’utilitzem per fer teatre popular de carrer, seguicis de festa major o a les processons religioses per part de diables, bestiari festiu i altres elements de cultura.
Estem aquí per recordar als Governs espanyol i europeu que estem vius, que les nostres tradicions es renoven dia a dia i només cal veure l’impuls dels darrers anys en les activitats festives de diables i bestiari i de tota la cultura tradicional en general.
Per recordar que estem creant contínuament nous espais de convivència cívica i ciutadana, que estem donant un gran impuls a l’associacionisme, tant en àrees rurals com urbanes.
Que estem renovant constantment el nostre patrimoni cultural festiu, que és ben viu i amb una gran projecció de futur.
Tant és així que l’activitat de diables i bestiari de foc acaba de ser reconeguda com un dels 10 Tresors del Patrimoni Immaterial de Catalunya i Andorra. Com abans ho ha estat per la Unesco la Patum de Berga com a Patrimoni Mundial Immaterial.
Estem aquí per donar plegats un SI massiu i rotund a les al·legacions a aquest projecte de Real Decreto que hem presentat unitàriament el Govern de Catalunya, el municipalisme, les federacions i coordinadores de bestiari i diables.
Voleu seguir fent les festes amb foc, peti qui peti?.... SIIIIIII!
Voleu que Madrid i Brussel·les ens dictin com han de ser les nostres festes?.... NOOOOO!
Voleu seguir sent mediterranis, alegres, que fem del carrer el nostre espai de festa?... SIIII!
Hem de transigir de nou i que des de Madrid converteixin les nostres festes tradicionals en un “espectàculo”?.... NOOOOOO!!!!
Voleu que el Ministerio accepti una per una totes les al·legacions que hem presentat?.... SIIIIII!
Doncs perquè ho senti tota Europa, cridem tots ben fort:
FAREM LES FESTES AMB FOC, PETI QUI PETI!
Una altra vegada, que no ha petat prou:
FAREM LES FESTES AMB FOC, PETI QUI PETI!
I ara, per demostrar-los que ho farem així a partir del 2010 i per sempre que retrunyin els tabals, que segueixi la festa.
VISCA EL FOC!
VISCA LA FESTA AMB FOC!
VISCA CATALUNYA!


imatge de Marga Arregui (Coordinadora). Entrada de la capçalera a la Plaça Sant Jaume.

ens juguem la vida

Avui dissabte 5 de setembre a Barcelona (18h Plaça Urquinaona) comença la Manifestació sota el lema Farem les festes amb foc. Peti qui Peti per la defensa del món de la cultura del foc.

aquí la convocatòria oficial.

aquí la Nota de premsa.

Us adjunto la carta de la Presidència de Coordinadora:

Companyes i companys de foc;

vivim les hores incertes de la foscor. L'obscuritat amenaça la llum del nostre foc; sols la nostra força de voluntat ens pot permetre renàixer de les cendres, novament.

En el 2003 s'inicià un llarg camí d'un procès regulador amb el que no haguéssim estat en contra si s'hagués volgut comptar amb la nostra participació. El món de la Cultura del Foc hem volgut sempre una legislació lògica, justa i consensuada que nostre àmbit d'actuació; per una salvaguarda de la nostra tradició i del nostre futur.

Ningú no pot oblidar que ara fa una trentena d'anys, amb la recuperació de les llibertats i de la nostra cultura com a poble i nació, a la ciutat de Barcelona es batejava, amb el nom de Correfoc, una activitat avui en dia present, i imprescindible, a totes les festes majors de tot els territori nacional. Emperò, això és sols la punta de l'iceberg. Aquesta festa del correfoc era una nova versió feta pel propi poble, per gaudi del propi poble, tal i com es construeixen les tradicions, de la nostra llarga història de vida al voltant del foc a tot arreu dels Països Catalans. Era una aportació més a la nostra cultura del món del foc, com tantes i tantes han lluit, llueixen i lluiran a la nostra terra. Tothom sap, i plenament orgullosos n'estem del fet, que un actuació amb foc tant emblemàtica com la Patum és Patrimoni Cultural de la Humanitat, i més de cinc segles d'història la contemplen. Com centenaris també són els Balls de Diables que es conserven i es mantenen vius a diferents regions de Catalunya. I si ens submergim a la nostra Història trobarem referents escrits quasi mil·lenaris de celebracions amb foc. I això és així perquè la història de la humanitat no es pot entendre com a tal sense la presència del foc; i la cultura de la Mediterrània n'és un clar exemple.

És per tot això que demanem que se'ns escolti, perquè la veu del món del foc -amb o sense pirotècnia- sigui escoltada i respectada. Perquè som Cultura Popular Tradicional d'arrel Catalana. Aquesta és la nostra herència com a poble i la nostra obligació és manternir-la viva per llegar-la a les properes generacions.

Aquestes properes generacions que, seguint la tradició, des de ben petites ja en són part activa. I és aquesta, la possibilitat que continuin formant part activa de la tradició, la més important reivindicació que cal fer. No es pot entendre cap acte de la nostra cultura que no impliqui directament i de forma activa els nostres infants. Elles i ells són el més important actiu de qualsevulla nació; i cal que sàpiguen, estimin, respectin i entenguin qui som, d'on venim, per poder preparar el nostre esdevenidor.

És per aquesta necessitat de salvar la nostra Cultura del Foc que Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona, conjuntament amb totes les entitats del nostre àmbit, hem continuat lluitant. Ara, una vegada presentades les esmenes a la proposta de transpossició , restem a l'espera del que el Ministerio valorarà i propossarà al Consell de Ministres.

És per aqust motiu que el dissabte 5 de setembre tothom que estimi la Cultura del Foc i els costums de la nostra terra cal que participi de la Manifestació a Barcelona convocada per l'Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya i la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya sota el lema “Farem les festes amb foc, peti qui peti” per recordar que som vius i pensem estar-ho sempre.
Perquè la única batalla que es perd és aquella que s'abandona; siguem totes i tots i continuem lluitant per salvar allò que som.

VISCA CATALUNYA i VISCA LA CULTURA DEL FOC

Natxo Barrau i Salguero
President de Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona

Qui no té deessa és perquè no vol...

Des que la humanitat és tal, ha viscut astorada davant certes preguntes de pes; i fou per això que es veié empés a la "descoberta" de les divinitats. Des de ben antuvi amb el començament dels ritus funeraris ja apareix el concepte diví i, com tot té dues cares, com a mínim, òbviament no podia faltar al culte a la vida, representat en la seva més màgica expressió: la fertilitat. Són ben conegudes les figures de les anomenades venus prehistòriques, amb la Venus de Willendorf com a màxim exponent

Mica en mica la mitologia fou un jardí que gràcies a moltes i sanitoses cures creixia i s'expandia com el propi univers. Tota religió té les seus mites; així que tothom que ho vulgui, pot tenir la seva deesaa, mite o advocació en la que creure.

Avui us apropo l'Afrodita calipigia.



Aquesta deessa [Ἀφροδίτη Καλλίπυγος Aphrodite Kallipygos] rebé culte a diferents llocs, entre ells a Siracusa. Les representacions, hel·lístiques, i modernes seguint l'estil, es representen sempre vestides però amb una acció que premet que s'aixequi el seu livià peple (la túnica) de tal forma que les seves caderes, natges i cames quedessin al descobert; conjuntament, ella feia una torsió del seu cap per poder contemplar per damunt de la seva espatlla dreta i delir-se en la contemplació de la seva pròpia bellesa. Turbadora bellesa del seu cos.

Ah! No ho havíem dit, calipígia significa de les belles natges...

Si ja ho han dit moltes vegades: aquests grecs en sabien de tot i molt bé... allò que no sabessin els grecs no existia... I com dèiem al principi: es pot ésser ateu, però amb certa ginefília, qui no té deessa és perquè no vol...

P.S.: avui es conserva una calipigia trobada a Roma al Museu arqueològic NAcional a Napoli, n'hi ha de François Barois al Louvre -que havia set a les Tulleries-, sembla que també a l'Hermitage...

P.S.II: Calipigia/Calipigi de kalós maco, formós; i pygé natges.

hem après del passat?

ahir, 1 de setembre de 2009, es cumplien 70 anys de la invasió de Polònia per part de l'Alemanya nazi i consegüentment de l'inici de la II Guerra Mundial. Allò fou una gran bogeria col·lectiva que tots sabem que acabà amb unes innecessàries -com tota la resta anterior- explossions atòmiques.

mentre veia els talls a les notícies em tornava al cap el pensament de si hem sigut capaços d'aprendre de les nostres errades passades -la infinitat de guerres succïdes des de llavors no diu gaire en favor de la humanitat; o dels seus governants, si més no-. I ningú sembla entendre que el concepte "Hivern Nuclear" del TTAPS no és una bogeria, sinó quelcom massa plausible si no ens desfem JA de totes les bombes atòmiques que hi ha extesses per la superfície del planeta.

Només cal pensar en Tambora. L'abril de 1815 fou la última gran explossió volcànica coneguda per la humanitat. L'any següent seria conegut com l'any sense estiu degut a les conseqüències d'aquella explosió.

Fóra bo que d'una vegada, els mandataris fessin allò que la història i la intel·ligència els demanen.

imatge: In Ictu Oculi; Juan de Valdés Leal; Hospital de la Caridad, Sevilla.

coses interessants a BCN

avui recopilem tota una sèrie de propostes per gaudir de la ciutat de BCN i fer una micona de cultura al mateix temps:

fins el 27 de setembre tenim al MNAC les exposicions Això és la guerra! Robert Capa en acció i Gerda Taro. Una visita molt interessant per "gaudir" del fotoperiodisme i refelxionar sobre la condició humana mentre es tenen, després, maques vistes de la ciutat.

parlant de fotoperiodisme i de la nostra ciutat, i cito textualment de l'agenda del Sàpiens 83: algunes de les fotografies més famoses d'Agustí Centelles de la Barcelona en guerra seran exposades al lloc exacte des d'on es van fer. (...) Es tracta d'una iniciativa de l'Associació Arqueologia del Punt de Vista i del fotògraf Ricard Martinez. A partir del 21 de setembre. Més info aquí



(aquesta mítica imatge de dos guàrdies d'assalt disparant el 19 de juliol del 1939 rere els cadàvers d'uns cavalls serà expossada al xamfrà dels carrers Diputació i Roger de Llúria.)

també en la línia historicista i de la guerra (in)civil tenim al MHC l'expossició Retallables de la Guerra Civil. (info aquí, aquí i aquí)

per cert, avui s'inaugura una expo a la Biblioteca de Catalunya al respecte de la setmana tràgica del 1909. aquí

i sempre tenim la possibilitat de fer una visita al Refugi 307 (+ info)

A la segona pàgina (full de la dreta) d'aquest link veureu que a l'octubre al Museu de Ciències Naturals de Barcelona hi haurà uns diàlegs que poden ésser molt interessants. Estan sota l'epígraf: L'abans i el després de Darwin. Evolució i societat. A més, l'ambient, al parc de la Ciutadella, permet abans i després fer passejades per profundes reflexions.

i parlant de Ciències, sempre ens quedarà una visita al CosmoCaixa -oi que sí, senyoretes?-

i si el que voleu es un bon soparet sota els estels, fins el dia 20 ho podeu fer a l'Observatori Fabra. Com? així

una altra opció és fer un "Picnic al Cel". Aquí us expliquen com.

i si el que voleu es estar informats, passejeu i observeu la ciutat. (O bé visiteu Canal Cultura BCN -aquí- o l'agenda de la ciutat a la seva plana web)

i si teniu calor:

icebarbcn

ens veiem?

P.S.: la foto és de la Raquel de quan anà en helicòpter.

habemus banda

ahir vai' tornar a passar per Sonoestil per veure l'assaig de Mala Digestión. És la banda dels meus col·legues, quasi germans, Isako, Miguelito i Luisamen. De fet és la "meva" banda... tant de bo arribeu lluny.

ahir vai' anar per veure com sonava el que serà el bolo de la nit del 10 de setembre a Salamandra (gratuït)... i sols puc dir que cada vegada sona millor... Si voleu escoltar bona música veniu...

gràcies per permetre'm estar amb vosaltres des del principi d'aquest somni; esperem que cada vegada sigui més realitat...

sou genials!!!



foto mannllevada del facebook de Luisito...

concerts a l'aire lliure a l'estiu

aprofitant que l'estiu és època de festes majors i a les nostres contrades ens permet gaudir de les nits a la "fresca" és un moment perfecte per deixar-se caure per concerts; especialment si a més a més són gratuïts.

Dijous, la Raquel i jo vàrem fer camí cap a les Alterantives de Sants on Dr.Calypso actuava. A diferència d'ella, gran fan del reggae i de l'Ska antic i aquests estils musicals, jo sóc un "seguidor ocasional"; no em desagrada, i puc arribar a gaudir força, però potser no és la primera opció. Tot i que mai podré oblidar el concert de Calypso y Skatalà la Plç Catalunya amb Gorka per una Mercè... Bé, doncs després d'un llarg dia de reunions encara més llargues, poguerem arribar a la part final del concert de DrCalypso. Com a mínim vàrem poder balar Aquesta Nit -com aquella mítica nit de Banyoles de l'estiu passat-.

Emperò ens vàrem quedar perquè després actuaven Soweto -i per el que havia sentit la Raquel semblava que serien dels que a ella li agraden. I la veritat és que sonaren molt bé. M'ho vaig passar força bé.

(la seva pàgina web: aquí)



Ahir divendres vàrem fer camí amb Luisito i alguns col·legues fins el Ripollet Rock.



La intenció era veure i gaudir, novament, amb els grans EPICA (http://www.epica.nl/) tot i que també estaven Amedeüs, Dulcamara i BadWay. D'Amedeüs sols dir que sonaven a quelcom molt escoltat dins del power nacional. Els Dulcamara, tot i que el metal extrem no és el meu fort, sonaven interessants. Als últims no ens vàrem quedar. I d'Epica? doncs que molt bé tot, menys la durada... Sols 1 hora i quart. També era de preveure, gratuït i venint d'aquí dos mesos a BCN (Salamandra el dia 29/X -que per cert, coinciddeix amb Over the Rainbow)) per presentar el nou disc. La veritat és que fou un grandíssim concert per tornar a gaudir del seu brutal directe. Genials.



A més després aprofitàrem per tornar a fer nit de birres a Macondo i xerrameca al parc.

on els llencem?

cada vegada és més insoportable...

estic fins al co***ns de tanta merda de programes i revsites i demés de la premsa groga, negra, rosa i de diverses formes d'escombreries...

cal desfer-se de tota aquesta merda... per l'únic que serveixen és per acabar amb la nostra capacitat intel·lectual...

prou merda i acabem amb totes les versions de la gutter press!!!

aniversari d'Isaac a Macondo

ahir, un dia després de la data real, ens vàrem trobar tota una sèrie de gent a Macondo, com en els vells temps -la majoria anàvem de negre i acabàrem amb Medina i Maiden!- per celebrar l'aniversari, 23, d'Isaac.

allà érem la Raquel, Luisamen, Eloi, Pedro i Ana, Gemma i Tito i òbviamen Laurita i Isako; i els que no hi pogueren assistir.

doncs, bé, fèrem unes copes, xerràvem, divagàrem i ens ho tornàrem a passar d'allò més bé tot junts.

i cada vegada la nit del 10 de setembre és més a prop...

ratolins i rates mengen formatge?

Durant les vacances de la Raquel i un servidor ens entrà un ratolí en una de les habitacions de la casa. De fet, tancant una de les finestres que donen al bosquet que envolta la casa, a la Raquel li semblà veure quelcom "que es movia"; no fou fins la nit del dia següent, després que aquella habitació hagués estat circumstancialment tancada, que després de sentir com un sorellet de quelcom que rascava les finestres, vai' vore com un ratolí cercava el refugi de les parets i els llocs foscos.

Ratolins i rates són dues espècies diferents -pertanyen a gèneres diferents-: entre d'altres Mus sp i Rattus sp de la famílila Muridae. D'aquells, tindríem com a més famosos Mus musculus com a comú i el de bosc Apodemus sylvaticus; mentre de les rates tenim la Rattus norvegicus -rata bruna, de la que la versió albina és utilitzada en Ciència- i Rattus rattus com a rata negra.
Majoritàriament, exceptuant el ratolí de bosc, les altres tres espècies citades anteriorment, són de distrubició i hàbitat cosmopolita i no sols periurbà; i exceptuant els Pols les trobaríem arreu. A nivell de ratolins s'alimenten majoritàriament de vegetals tot i que també poden ingerir carn i làctics; a nivell de rates són animals ommívors, en hàbitats urbans cerquen en les escombreries, tot i que la seva alimentació és basada en fruits, arrels, petits insectes i mamífers (poden caçar animals dormits i arribar a practicar el canibalisme), fins i tot peixos, crancs i cargols.

Bé, després de la breu dissertació al respecte d'aquests rossegadors, tornem al cas que explicava. Una vegada vàrem observar que teníem un "stuart little problem" vàrem pensar en utilitzar una trampa. I què es posa a la trampa? Òbviament, formatge. Òbviament? Que tal vegada existeix el formatge a la natura? Vist així, perquè sempre el primer pensament serà el de posar formatges a les trampes per aquests animalons? Pensem i cerquem.

En una conversa a Scientific American (podeu llegir tot l'article aquí) el Dr. David Holmes, de la Manchester Metropolitan University, explica com en relaitat no els agrada el formatge. El que ratolins i rates "desitjarien" serien fruits i productes amb elevat contingut en glúcids -com podrien ésser a més, pasta i fins i tot xocolata-. Ara que no podem negar que tothom sap que amb el formatge es cacen (bé, en el nostre cas no fou així, i acabà caient a la trampa dies després, suposem que molt famolenc, però ara amb fruita).

Un fet perquè vagin fins allà seria el fet que són animals que es guien molt per l'olfacte i els formatges, especialment alguns més que d'altres, emeten unes olors molt fortes, fet que els faria 'nar a cercar aquesta font d'alimentació. Cal tenir present que són animals nocturns que no els agrada gaire les tasques d'exploració -per això els veiem caminar enganxats a les parets i olfactejant-.

Una altra ppossible aproximació al fet que sempre s'hagi associat el formatge com a menjar "natural" per aquests animals seria el que fet que d'antuvi la humanitat aprengué a fabricar aquest aliment, que fou sosteniment alimentari (amb aigua, llet i el cereal de l'hàbitat) de moltes cases. En aquestes circumstàncies, possiblement, pel fet que comentàvem de les olors, feia que sempre se les enxampés amb el formatge.

Com a comentari d'història de la ciència, i per veure com avancem, Jan Baptista Van Helmont, cap al segle XVII, (i no era un qualsevol, era uns persona important en els camps de la química, la biologia i la medicina; per exemple fou el primer en diferenciar aire i gas, així com investigar en el camp de la iatroquímica) afirmava que per produir rates el que es necessitava -llavors encara es creia en la generació espontània, que fins a Pasteur no pogué ésser desterrada (si no comptem amb els im****ls dels creacionistes)- era una camisa de dona, preferentment bruta, i es deixés en un vas amb grans de blat i que al cap de vint-i-un dies (casualment el temps de gestació de la rata) apareixerien els grans de blat convertit en petits ratolins...

el sopar que es mereixen alguns individus

partint de la base que després de tornar del meravellós Què Volem Tour?! de Diables de Les Corts vàrem ensopegar amb un intent d'estafa (si voleu més info al respecte perquè han sigut moltes les colles i grups que l'han patit, aquí teniu la notícia per El Confidencial Musical) i, coincidint amb el fet que de camí cap a Banyoles vai' recordar aquesta campanya publicitària us la deixo per veure que hi ha moments en que el terme "creatius" si és adequat per a la gent de publicitat.

És una campanya del raticida Mortein (potent matarrates de venda a Xile). La campanya fou de Advertising Agency: Euro RSCG, Santiago, Chile; Creative Director: Lorena Hola; Art Director: Adolfo Lira; Copywriter: Diego Reyes; Illustrator: Ricardo Salamanca; Photographer: Juan Pablo Montalva; Published: August 2007.



això és el que haurien de menjar éssers com els que tracten d'estafar les persones que es dediquen per amor a l'art al món de la música i de les arts i la cultura en general.

Què volem tour?

Aquest cap de setmana ha sigut el Què volem Tour?! de Diables de Les Corts 14-16 VIII 2009 de Banyoles a La Palma de Cervelló... i la colla no sols ha sobreviscut sinó que ha demostrat el perquè del nostre crit:

QUI SÓN ELS MILLORS???!!!

si hi ha alguna cosa que mai m'he cansat de repetir al respecte de la nostra entitat és que "el millor actiu que tenim són les persones que conformem aquesta germandat". Gràcies per ésser qui sou i com sou.

Em sap molt greu no haver poder gaudit de les estones d'autocar i de la primera nit de festa a Banyoles... però sols calia veure-us el dissabte per saber com havia anat. Això sí, sempre "dando el callo"! Del correfoc només es pot dir: Gàrgoles! (noltros Banyoles Sud; ells Les Corts Nord) Un correfoc absolutament brutal. Espero que totes i tots gaudíssiu molt: dibles, tabalers i supporters. Gràcies mil per l'ajut ingent en les tasques de col·laboració/organització. Gràcies encara més grans per poder complir les meves promeses "carrutxils". I la festa amb vosaltres sempre és perfecte.

I després a Palma, amb un pica-pica (imméns lo d'aquesta família; gràcies infinites, sense vosaltres no haguéssim pogut) collunut per abgafar forces per donar-ho tot novament. Fou un correfoc collonut; vàreu gaudir uns i altres i tot el públic. Esperem que ens tornin a cridar! Gràcies per suportar les meves neures fent de ajudant de l'Àngela (què gran ets GurúGurú!!!) a nivell foc.

sols puc dir que totes i cadascuna de les persones que formen Diables de Les Corts han tornat a demostrar que sí, ho hem sigut, ho som i ho continuarem sent... ELS MILLORS... estil Diables de Les Corts...

el que diuen els nostres companys de Gàgoles aquí

marxem de tournée

des d'ahir Diables de Les Corts és a Banyoles per a participar, novament, col·laborant amb Gàrgoles de Foc en el seu correfoc; aquest any aportant músics i cremadors. i demà, després del correfoc i festa d'avui, farem fins la palama de cervelló per fer el correfoc de les seves festes majors. (toca tornar a gaudir de les festes que cauen per l'assumpció)

choose life

Choose Life. Choose a job. Choose a career. Choose a family. Choose a fucking big television, choose washing machines, cars, compact disc players and electrical tin peners. Choose good health, low cholesterol, and dental insurance. Choose fixed interest mortage repayments. Choose a starter home. Choose your friends. Choose leisurewear and matching luggage. Choose a three-piece suite on hire purchase in a range of fucking fabrics. Choose DIY and wondering who the fuck you are on a Sunday morning. Choose sitting on that couch watching mind-numbing, spirit-crushing game shows, stuffing fucking junk food into your mouth. Choose rotting away at the end of it all, pishing your last in a miserable home, nothing more than an embarrassment to the selfish, fucked up brats you spawned to replace yourself.

Choose your future.

Choose life.

poem by John Hodge which begins the film Trainspotting.

Abril Barrau i Puig

Ahir 11 d'Agost de 2009 a les 3:40am va arribar al món dels vius l'Abril Barrau i Puig (la meva segona neboda).

Com a tiet l'únic que puc dir és que és genial i preciosa com ho fou la seva germana.

Un altre gran motiu per gaudir de la vida; perquè com vai' vore ahir en l'anunci d'una coneguda cervesa "coses que es poden fer abans de morir: VIURE". Així que dediquem-nos a gaudir de la vida.



P.S.: gràcies Raquel per la foto.

P.S.II: Can Ruti pot contiuar tan lluny de tot i de tothom?

P.S.III: algun dia acabaré la feina pendent de l'hospital?

P.S.IV: D.E.P. capità; esperem que l'equip es recuperi aviat per tornar a ésser digne de tu.

L'Abril arriba l'11 d'agost

Ahir nit, cap a les dotze, mon germà gran més granens trucà a casa per dir-nos que ens portaven a la Queralt perquè anaven camí de Can Ruti perquè la Cristina donés a llum a l'Abril; fet que s'ha poduït cap a les 03:40.

BENVINGUDA!!!

aquesta tarda la coneixerem.

a la foto, la Queralt juga amb un ou que al obrir-se deixa anar un pollet que cerca on picotejar (regal dels records de la Raquel)

P.S.: tornarem a passar per Cornellà-El Prat.

R.I.P. Dani Jarque, el nostre capità

hi ha moments en que sobren les paraules...

malauradament ara el cel és encara més blanc-i-blau.
sempre seràs el nostre capità.
saluda a totes les periques i tots els pericos que trobaràs al cel...

tornada

acabem d'arribar de dues setmanetes de VIDA, fent vacances de relax, a Riells i Viabrea...

han sigut catorze dels millors dies de la meva vida...

gràcies Raquel... per donar-nos-nos... i recorda: t'estimisco amb a d'amor...

demà ja retornarem a la vida "normal"; i una de les primeres coses serà revisar les més de 100 converses de mails pendents... serà dur, deixar enrera hores i hores de sols gaudir de l'existència...

P.S.: sols podia possar aquesta foto; noltros sabem TOT el que significa...

P.S.II: R.I.P. qui hauria sigut un grandíssim capità.