diumenge, de maig 31, 2009

adéu Montjuïc i GRÀCIES

Avui en un partit ja intrascendent enfront del Málaga CF els pericos juguem l'últim partit de lliga a l'Estadi Olímpic de Montjuïc Lluïs Companys de Barcelona i, així, el RCD Espanyol de Barcelona SAD migrarem de l'exili forçat devers la nostra nova casa a Cornellà-El Prat.

En la roda de premsa d'ahir el nostre entrenador digué -extret de la pàgina web oficial del club-:

Pochettino ha apuntat, en el que serà l’últim partit de l’Espanyol a Montjuïc, que “em quedo amb molts moments. Entre els millors, que s’han assolit dos títols i hem arribat a la final de la UEFA, hem estat tot el temps a Primera. Aquesta va ser la nostra casa durant dotze anys, unes vegades més còmoda que altres, però ens ha permès créixer com a institució i donar el pas per estar en el nostre nou estadi. Hem d’estar agraïts perquè ens han acollit bé, però també hem de mirar al nostre futur a Cornellà-El Prat”.

I amb això ens hem de quedar, Montjuïc fou una destinació temporal com a conseqüència d'una mala gestió, coadjuvada per unes polítiques que no sempre han sigut equitatives ni igualitàries, però això són figues d'un altre paner; i que, una vegada assolit el desig de tornar a tenir una casa pròpia, Cornellà-El Prat -que conjuntament amb els terrenys de la ciutat esportiva a Sant Adrià fa que conformem la Gran Barcelona-, cal mirar cap endavant però no oblidant el nostre passat.

Com a fill de perico ho sóc des de molt petit; i el meu primer any de soci fou l'últim a Sarrià -on ja havia vist molts i molts partits-. Calgué plorar veient com la nostra llar se n'anava en orris, però calia acceptar que Montjuïc seria casa nostra durant molt de temps. I així ho ha set; potser més dels que desitjàvem; però tal vegada, tot i els patiments -reflectits perfectament en aquesta temporada esbojarrada o el les salvacions agòniques dels conjunts del "torero de Tarifa" Luis Fernandez, i la del gol agònic de Coro de l'quip de Lotina- també de grans moments, com són dues copes del rei i una altra final de UEFA perduda als penals -l'únic equip que podia ésser capaç de no perdre ni un sol partit en els minuts de joc i no endur-se el títol-.

I el més important, tot i les dificultats econòmiques, ens hem mantingut durant totes aquestes temporades en el nostre lloc: la Primera divisió de la Lliga Espanyola -en la que sols no hem set en 4 temporades-, i de la que sols els tres equips que no l'han abandonada mai han set més vegades que nosaltres (qui vulgui veure una classificació històrica, per exemple aquí).

Ara cal mirar cap endavant, i somiar amb un futur on seguir al nostre lloc no suposi tantes penúries i tal vegada algun que altre any somiar amb tornar a tenir anys històrics d'alegries a aquesta afició que ha tornat a demostrar, un altre any, que som de primera i sols ens mou LA FORÇA D'UN SENTIMENT i l'orgull d'ésser perico.

una mica de bibliografia: aquí






us adjunto una sèrie de notícies extretes de la pàgina web oficial del club

us adjunto el comunicat oficial de la FCPE (Dimecres 27 Maig 2009):

La Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol, reunida en Assemblea Extraordinària dijous passat 14 de maig de 2009 i després que l'equip hagi aconseguit certificar la permanència matemàticament, acorda manifestar el següent respecte a la situació actual del Club i a la decebedora temporada que està a punt de finalitzar:

Agrair a totes les Penyes, socis, i aficionats del RCD Espanyol, el suport incondicional que han donat a l'equip i felicitar al cos tècnic per la seva excel•lent tasca al capdavant del grup i als jugadors pel compromís i l’entrega exhibida aquesta recta final de la lliga. S'ha demostrat que tots junts podem assolir les metes que ens proposem.

Volem manifestar el nostre descontentament pel desenvolupament d'aquesta temporada que ha estat a punt de posar en perill la il•lusió i el futur esportiu, econòmic i social del Club en l'any més transcendental de la nostra història recent, amb el trasllat al nou estadi. I ens agradaria exposar la nostra preocupació per les causes que any rere any ens duen a cometre infinitat d'errors en algunes àrees de la nostra entitat.

Demanar al Consell d'Administració que valori molt seriosament la convocatòria d'una Junta General Extraordinària d'Accionistes ja que és l'únic fòrum legítim per a debatre en profunditat sobre aquestes causes, demanar responsabilitats concretes a qui correspongui, i sobretot buscar solucions i alternatives.

Ens agradaria finalment emplaçar a tot l’espanyolisme a reflexionar sobre el que ha succeït i els perquès, així com a participar activament a les reunions que, a tal efecte, puguin ser convocades cara a millorar l’avenir del nostre Club.

La institució té la necessitat de construir un nou projecte, que torni a formular el nostre futur i que uneixi a tot l’espanyolisme. Que ningú oblidi que el RCD Espanyol de Barcelona som tots. I únicament tots junts podem. Tal com acabem de demostrar.


LA JUNTA

una crida al civisme (dilluns 25):

Crida al civisme
Comunicat de la PBB de la Vila de Gràcia i Guinardó

De cara al darrer partit a l'Estadi Olímpic de Montjuïc, que es jugarà aquest diumenge (17:00 horas), la PBB Vila de Gràcia Guinardó vol realitzar una crida perquè imperi el civisme an aquest el nostre comiat del Lluís Companys:

"CRIDA AL CIVISME"

En els darrers dies han aparegut informacions per part d'una minoria per provocar actes vandàlics a l'Estadi Olímpic de Montjuïc en el partit de lliga RCD ESPANYOL-MÀLAGA.

La nostra penya considera injusta aquesta provocació pels que intenten tacar al nostre club amb 109 anys d'història, amb els seus inicis en els camps de la Sagrada Família, passant per el mític Sarrià, consolidant amb dues copes del Rei i una final de la UEFA a l’Olímpic, a les portes de la gran il•lusió de tots els pericos: l'Estadi de Cornellà-El Prat.

Per tant, fem una crida al civisme i respecte al nostre club, perquè està en joc la nostra imatge i la senyoria amb que hem portat sempre l'escut a la nostra dilatada història.

Us recordem que podria no ser aquest l'últim partit a Montjuïc, perquè podríem patir algun tancament en el nostre nou Estadi.

Demanem, si us plau, a aquelles persones que pretenen dur a terme aquestes amenaces ens deixin gaudir del trànsit al nostre nou Estadi i acomiadin MontjuÏc amb generositat i cavallerositat.

Moltes gràcies.

JUNTA DIRECTIVA PENYA BLANC I BLAVA VILA DE GRÀCIA I GUINARDÓ

carta de la FCPE (dilluns 25 de maig):

Carta de la FCPE a la afició perica

Després que el nostre equip aconseguís la tan preuada salvació en el darrer partit de lliga, la Federació Catalana de Penyes del RCD Espanyol vol reconèixer l’importantíssim paper de l’afició. Per això vol transmetre el següent comunicat:

UNA AFICIÓ DE PRIMERA!!!

Vosaltres.... que heu recolzat a l’equip quan tothom ens veia a l’infern, de nou vosaltres, que quan estàvem a 8 punts de la salvació i jugàvem a centenars de kilòmetres heu agafat de la mà a les vostres dones, homes, fills, pares, avis i amics i heu dit:
“Hem d’anar a animar els nostres!”

Vosaltres, que heu plorat amb les derrotes i sabeu plorar amb dignitat per les victòries demostrant que sou: “ La Força d’un Sentiment”

Vosaltres, que teniu més d’una i més de dues cançons per animar el vostre equip.

Vosaltres, que heu omplert Montjuïc quan més difícil era la situació.

Vosaltres, que quan altres assenyalen alguns balcons amb banderes, alceu encara més el cap, somrieu i veieu que el cel, tot, és blanc i blau.

Vosaltres, que sou l’essència d’aquest Club.

Vosaltres, que sou la millor afició del món..

Vosaltres sou.... UNA AFICIÓ DE PRIMERA!!!

La FCPE vol agrair a les Penyes, La Curva, socis, simpatitzants, cos tècnic i jugadors, a tots els departaments i empleats del Club i als mitjans de comunicació per fer possible que el proper any juguem a Cornellà-El Prat a 1a. Divisió.

GRÀCIES A TOTS!

Heu demostrat que tots junts sempre podrem!

per un Espanyol plural (dilluns 25 de maig):

Per un Espanyol plural i de tots!!
Nota informativa de la APMAE

Nota informativa remitida per l’Associació de Petits i Mitjans Accionistes de l’Espanyol (APMAE)

PER UN ESPANYOL PLURAL I DE TOTS!!

NOTA INFORMATIVA
25 DE MAIG 2009


Una vegada assolida la permanència a Primera Divisió, objectiu que ens ha portat a tots els socis i aficionats del RCD Espanyol a mantenir-nos fortament units en aquests darrers mesos, la Junta Directiva de l’Associació de Petits i Mitjans Accionistes de l’Espanyol (APMAE) vol obrir, de manera immediata, un debat sobre el present i futur del nostre club amb els principals accionistes i grups socials organitzats que representen la extraordinària afició de l’Espanyol.

És la nostra voluntat convocar, en els propers dies, unes sessions de treball on totes les forces que conformen l’entitat puguin contribuir a cercar vies de unitat i de futur per l’Espanyol per afrontar la nova etapa que comença amb la inauguració del nou Estadi. Des de l’APMAE reiterem que defensem i defensarem un Espanyol plural i de tots, i treballarem per a que aquest projecte integrador sigui una realitat.



Visca l’Espanyol !


La Junta Directiva



APMAE - Associació de Petits i Mitjans Accionistes de l’Espanyol- c/ Església 42- 08350 Arenys de Mar
Tel. 649 91 39 56 - apmae@hotmail.com - www. apmae-espanyol.org

dissabte, de maig 30, 2009

MAI NO APAGARAN LA NOSTRA FLAMA



per a llegir una declaració del President de la Coordinadora de Colles de Diables i Bestiari de Foc de Barcelona al respecte de la delicada situació actual del món de la cultura del foc al nostre territori llegeix

AQUÍ


foto de Jordi Ullate, durant el correfoc de la Trobada d'Infatils de la Coordinadora enguany a Sarrià.


divendres, de maig 29, 2009

from lost to the river



avui, enviant uns mails a l'Àngela per temes de reunions i malentesos ha sorgit una frase molt interessant: "little hairs to the sea"!!! que com tothom sap és la versió en anglès molt "castizo" d'allò de "pelillos a la mar" (mai ho traduiu com "bury the hatchett"); i a posteriori "they wait for you with little candles...", obvi no: t'esperen amb candeletes.

tot i que sembli mentida, no crec recordar tenir el compendi de frases d'aquestes que sorgiren amb els companys quan residíem al UK; emperò us en deixo unes quantes, a les que òbviament, sempre se li poden afegir alguna més.

tant és així que crec recordar que hi ha un llibre editat al respecte ('nem a demanar a la Srta. Wikipèdia i al Sr Google) -one little moment-

la wiki ens parla de l'idioma "formlostiano" sí, sí mireu aquí

i el teniu dos links sobre un llibre: a b

per si un cas, unes quantes frases mítiques:

From lost to the river --> De perdidos al rio.
Mother of the pretty love --> Madre del amor hermoso.
Go man go --> Va, home va
Speaking in silver --> Hablando en plata.
You have more tale than little street --> Tienes mas cuento que calleja.
The mother who gave birth to him --> La madre que lo parió.
It sweat me --> Me la suda.
Sissy the last --> Marica el último.
Great sissy the last --> Maricón el último.
For if the flies --> Por si las moscas.
Your pan has gone --> Se te he ido la olla.
You have gone past three villages --> Te has pasado tres pueblos.
Everywhere they boil beans --> En todas partes se cuecen habas.
Go out by legs --> Salir por piernas.
It is not turkey mucus --> No es moco de pavo.
Let's go, don't fuck me --> Vamos, no me jodas.
Shit, little parrot --> Cállate, lorito.
Morning-singer --> Cantamañanas.
To put in a cigar --> Meter un puro.
My happyness in a hole --> Mi gozo en un pozo.
Which-o --> Cualo.
until in the soup --> Hasta en la sopa.
To be more burnt than a hippie's motorcycle --> Estar más quemado que la moto de un hippy.
To go by the Ubeda's mountains --> Irse por los cerros de Ubeda.
You see less than Pepe Milks --> Ves menos que Pepe Leches.
To see less than a plaster cat --> ver menos que un gato (de) yeso
Until then Lucas --> Hasta luego Lucas.
The gold that shited the arabian man --> El oro que cagó el moro.
Send eggs --> Manda huevos.
I can't with my soul --> No puedo con mi alma.
You hallucinate little cucumbers --> Alucinas pepinillos.
You don't give foot with ball --> No das pie con bola.
Coward of the prairie --> Cobarde de la pradera.
Sinful torpedo --> Torpedo pecador.
Seven horses came from Peacefulness --> Siete caballos vienen de Bonanza.
Brother in-laaaaaaaaaaaaaw!! --> Cuñaaaaaaaaaaao!!
Like who doesn't want the thing--> Como quien no quiere la cosa.
Go to know--> Anda a saber.
It matters me a whistle--> Me importa un pito.
Bagpipes blower--> Soplagaitas.
Bells player--> Tocacampanes.
To be a little fly --> Ser un mosquita muerta.
The shell of your sister--> La concha de tu hermana.
Are you drinking / taking my haier? --> Me estas tomando el pelo?
To change the water to the little bird --> Cambiarle el agua al pajarito.
Without-shame! --> Sinvergüenza!
Who sings his bads frightens -->Quien canta sus males espanta.
Go away to fry asparagus -->Vete a freir esparragos.
You roll yourself like a window blinde --> Te enrollas como una persiana .
You shited Burt Lancaster --> La cagaste Burt Lancaster.
What so doggish life --> Que vida tan perra.
What brown --> Qué marrón!
It finished what it was given --> Se acabo lo que se daba.
Marking parcel/package --> Marcando paquete.
Like water of May --> Como agua de Mayo.
Among whistles and flutes --> Entre pitos y flautas.
To f**k the female pig --> Joder la marrana.
What of-taylor --> Qué desastre.
To another thing butterfly --> A otra cosa mariposa.
Another who such dance --> Otro que tal baila.
Composed and without girlfriend --> Compuesto y sin novia.
The luck of the of ugly women the beautiful women wishes it --> La suerte de la fea la guapa la desea.
Astonish that you shit --> Mola que te cagas.
If I know I don't come --> Si lo sé no vengo.
Switch off and let's go --> Apaga y vámonos.
If I have seen you I don't remember --> Si te he visto no me acuerdo.

i per descomptat que ningú oblidi que les papallones en realitat en català serien "mosques de mantega"...

ah, i per cert, la foto és de les samarretes d'aquí

Ara tocaria posar-nos a fer les versions de frases catalanes... i treballarem (we're working on that).

dijous, de maig 28, 2009

UEFA Champiosn League 2009 Finale Roma


El gran Vujadin Boskov digué –o si més no la llegenda amb lletres daurades de l’esport així ho afirma- futbol és futbol ; i possiblement aquesta sigui una de les més grans veritats mai dites –tot i que sembli una obvietat-.

Ahir a L’Stadio Olimpico de Roma s’enfrontaven el campió defensant el títol aconseguit en la final que ha acabat més tard de la història, a Moscou, i un ferm candidat, qualificat per molts com el millor equip del món. [Al respecte d’aquest títol honorífic caldria plantejar-se la seva periodicitat]. Per un costat, un Manchester United amb un segell propi –són molts els anys que Sir Alex Fergusson porta treballant l’esperit del ManU de fa 50 anys (aquell equip de somni –el millor equip del món del moment- arrabassat per un tràgic accident aeri); un híbrid entre la verticalitat britànica i les essències més “mediterrànies” (aquí caldria fer una gran mediterrània, més o menys com els somnis “europeus” de concòrdia d’aquest antic mar romà) del joc més de toc. A l’altra mà un Barça cada vegada més agradat amb el seu estil de toc i toc fins trobar el forat per on permetre la genialitat de les seves figures; un joc propi del seu entrenador, Sr Pep Guardiola, com a digne hereu d’aquell “dream team” cruyffista.

Abans de fer una breu anàlisi del que succeí, una breu nota respecte l’state of art del futbol europeu en aquest moment. A més d’aquests dos equips, a semifinals concorregueren altres dos equips anglesos. Cap italià –tampoc a quarts de finals-, cap alemany –dos a seminifinals de la UEFA Cup-, cap sorpresa –aquestes últimes cada vegada més impossibles dins del món del futbol del gran capital-. Dels que hi havia, el subcampió –aquella relliscada de l’únic jugador de cantera del Chelsea (millor jugador de la seva lliga, aquest any succeït per Vidic, un altre central, ahir present, fet que dóna molt a pensar)- que dirigit per un Hiddink que no volgué jugar a futbol i no guanyà (sols la “rivalitat” amb Benítez i el “seu” Liverpool); i el subcampió del 2006 –caient davant d’un dels contendents ahir; fet que parla de l’endogàmia actual del futbol, encara pitjor que la tradicional-, que fa molts anys que tracta d’apropar el futbol britànic a l’europeu, però sense acabar de recollir els fruits que desitjarien. En global, tot això ens demostra que el futbol continua essent aquell esport on juguen onze contra onze i sempre guanya Alemanya.

Ahir el ManU sortí implorant el cel que Cristiano Ronaldo fes, definitivament, quelcom gran en un moment gran. I durant deu minuts, semblà que podia fer-ho i anar més enllà... però les essències del futbol diu que no es pot perdonar i que si la pilota no vol entrar... i fou en aquest moment quan un Barça que no s’havia tret encara la son de les orelles que es trobà de cop davant en el marcador. Després d’això el ManU sols podia tractar de fer el seu joc vertical i cercar un Crisitiano Ronaldo que volia ésser el salvador, oblidant que sol no es guanya un torneig d’aquesta importància, mentre el Barça es podia dedicar a tocar i tocar la pilota. A la segona part, les tornes canviaren, però quan l’equip anglès posava tota l’artilleria al camp el Barça aconseguí matar definitivament el partit; especialment, perquè el seu rival considerà que ja no podia aixecar l’encontre.

no em sembla encertada la decissió de considerar Messi com l'home del match.

Sols un apunt personal, m’agradaria poder veure Pep Guardiola com a seleccionador nacional català.

dimecres, de maig 27, 2009

els campions són LEINSTER

el passat dissabte 23 a l'estadi de Murrayfield, Edinburgh amb una assistència de 66,523 persones, l'equip irlandés de Leinster derrotà Leicester Tigers per 19 a 16 erigint-se en campions de la 14 edició de la Heineken European Rugby Cup.

si voleu la crònica aquí


ja coneixem 23 dels 24 equips que disputaran l'any vinent el camí devers Saint Denis, Paris, el 22 de maig de 2010 (aquí)

potser sí seguirem sent un esport minoritàri en molts països; però l'espectacle d'un bon partit de rugbi és gairebé inigualable...

dilluns, de maig 25, 2009

...i la mona arribà...



fa un cert temps vai' tenir l'honor, el privilegi i el plaer d'exercir com a oficiant del padrinatge de l'Aleix devers la Raquel -i no sols el de foc; sinó també el de "vida" una maca vesprada a l'Estartit-.

resultat d'allò, el nostre secretari havia d'encarregar-se de la mona per la Raquel el dia de pasqua, emperò, des de Magdeburg era una micona complicat. però les coses quan es fan amb amor sempre resulten, i com es deia d'antuvi "tot sant té la seva novena"... així que ahir, que l'Aleix encara era per terres catalanes li feu entrega de la molt original i artesana símbol de la resurrecció.

i tinguérem una interessant nit de conversa a la plaça del diamant...

ens veiem a la tornada -i no t'estressis!!!-






diumenge, de maig 24, 2009

...i els anys cauen...



en el fons és meravellós veure com cauen els anys en tots noltros... això significa que continuem en la lluita i cap endavant...

làstima no haver pogut passar la nit de dissabte amb la gent que celebrava els 30 del Rulo; però un honor ser-hi diumenge per vore com plorava...

felicitats!!!




saps que se t'estima Puta Perraca Calva!!!

dissabte, de maig 23, 2009

ens ho mereixíem...



les llàgrimes de Mauricio Pochettino al acabar el partit a Almería -on va començar la mala ratxa d'un any i mig, gairebé- certifiquen la força d'aquest sentiment; de tot allò que els pericos hem somiat al llarg d'aquesta difícil temporada.

som un equip modest, les nostres victòries són les que són: però sempre serem orgullosos d'ésser pericos. Sí, podrem inaugurar el nostre terreny de futbol allà on ens pertoca per història: a la primera divisió de la Lliga.

No ens havíem de rendir, i aquesta és la demostració:

afició de primera: equip de primera.

divendres, de maig 22, 2009

tens set?

Ahir ens arribava el mail intern del Director de Comunicació d'IDIBELL on se'ns informava que en breu rebríem la tassa d'IDIBELL per poder beure tot allò que dessitgéssim.

Avui a la sala de predocs o becaris, coneguda com a sala de precaris algú ja havia penjat un full amb un lema com el de la foto: no calen més paraules...








dimecres, de maig 20, 2009

Suïssa



fa dos anys, durant un dinar a la SSHES de la Universitat de Bangor sorgí la pregunta: ¿què coneix/sap la gent al respecte de Bèlgica? Afortunadament, l'Anna Massallé, gran coneixedora del tema, d'aquest i d'altres, em solucionà el "misteri".

Ara el plantejo en referència a Suïssa? Què coneix i/o sap la gent al respecte de Suïssa?

com per exemple Heidi; un, dos, tres, responda otra vez...

podrien sorgir: Heidi, els Alps, la xocolata, la neutralitat, els bancs, les fondues, els rellotges (puntualitat britànica, exactitut suïssa), els cantons, la cooficialitat de quatre llengües, els llacs, la guàrdia suïssa... què més?

diumenge, de maig 17, 2009

i jo són 15 anys cremats!!!

ahir Diables de Les Corts vàre celebrar el nostre quinzè anviersari.



durant la tarda vai' estar a Sarrià (el vint-i-deu aniversari) amb motiu de la Trobada Infantil. la veritat és que fou molt bé -si exceptuem a la f**a de p**a que va estar molestant a la sortida. Una vegada acabada i fetes unes braves amb gent del servei d'ordre (passant davant del Tomás com no fer-ho? -sorpresa de trobar-me amb el Tote allà- vam fer camí cap a les corts.

jo pensava que arribaria ja pel sopar, però encara vai' poder cremar dues carrutxes amb els companys de Gàrgoles i vore l'entrada a plaça.

serví per retrobaments, alguns tant inesperats com veure allà l'Eric. quant de temps!!! desrpés de tantes i tantes nits de birres... I per retrobar a dos dels fundadors de la nostra entitat.



després: sopar de germanor i les actuacions de Henry Dark (aquest any sí) i MasturBand.

De la nit em quedo amb la sensació que transmet aquesta entitat quan som tots plegats, que és el que ens permet cridar el que cridem. Sou collunuts.



Aquesta és la nostra cultura i mai no ens podran apagar la flama!!!

I per descomptat amb la nostra celebració privada de l'any d'uan efemèride molt especial. gràcies Vida per donar-te'm (i per aguantar les meves xerrameques a les nits com ahir...)

dissabte, de maig 16, 2009

15 anys de Diables de Les Corts



calen més paraules?

QUI SÓN ELS MILLORS???!!!
QUI SÓN ELS MILLORS TABALERS???!!!
QUÈ VOLEM???!!!
QUÈ VOLEM???!!!

QUI SÓN ELS MILLORS???!!!

gran part de la meva vida ha sigut, i el que és més important és i serà, és gràcies a Diables de Les Corts

una antaiga carta oberta (aquí)
les paraules de la presi (aquí)

divendres, de maig 15, 2009

conchita



aquesta nit a la sala Bikini actua Conchita (preu entrada 18€). per si algú s'ho està preguntant, no aniré, però podria, la vai' vore en la presentació -que no concert- que féu del primer disc a la tardor del 2007.

vai' descobrir aquesta cantant una nit al New York, li feien una entrevista per la tele -el so no estava posat-. En Jordi em preguntà si la trobava maca; jo li digué que sí, tenia una cara molt bufona -semblava una mica massa prima (com és veritat)-. Ell em digué que si més no, ja érem dos, perquè a qui li havia preguntat li havia dit que no. També afirmà, i és cert, que se la veia més maca que al videoclip -cosa rara, oi?- que per cert no volia escoltar,perquè deia que segur que trencava la imatge i no li agradaria saber què cantava.



però a mi sí em picà la curiositat al cap d'un dies. i cercant al youtube va resultar que tenia una sèrie de cançonetes naïfs que m'agradaren. de fet, m'acompanyà el seu disc al País de Gal·les -amb molts d'altres, no cal dir-ho-. I al poc de tornar d'allà vingué a fer la presentació al Corte Inglés (a més em vai' emportar un altre sotagot per la colecció).



tant és així que havia llegit una de les seves cançons en els bisos de l'última, per ara, lectura poètica que he fet.

crec que té cançonetes maques.

dijous, de maig 14, 2009

hi ha molta gent que no sap gaudir de la vida



sembla ésser, segons algunes enquestes, que la durada mitja -si fos la mitjana també seria per espantar-se- d'una relació sexual completa es situa en el quart d'hora. COM???!!! QUÈ???!!!

Recorde que quan Paulo Coelho publicà la seva novel·la Onze minuts, digué que l'havia intitulada així perquè era el que es deia que durava una relació sexual... No m'ho puc creure... és impossible. No ho vull creure.

De fet, sembla ésser que en un article publicat a la revista Journal of Sexual Medicine (dirigida per l'inventor de la viagra) s'afirma que el temps d'una relació sexual (aquí només parlen del sexe vaginal -i la resta què???!!!- hauria de situar-se per ésser "correcte" en un intèrval entre 3 i 13 minuts...

amb lo meravellós que és el bon sexe...

dimecres, de maig 13, 2009

que no os la den con queso



hi ha una molt llustrada expressió que no os la den con queso i avui m'ha vingut d'explicar el seu origen; per això us deixo un text de

LA CATA DE VINOS
(Guía completa para conocer y degustar los vinos)
Lluís Manel Barba

La expresión que no te la den con queso para advertir de un engaño proviene del mundo del vino. Su origen lo encontramos cuando la gente iba a comprar a las bodegas el vino para su consumo diario. En esos tiempos, los vinos tenían que ser sua ves y agradables para la comida. Los vinos astringentes no estaban bien valorados. A fin de que todos los vinos fueran sedosos, lod bodegueros ponían un plato con queso para degustar. Sabemos actualmente que la sensación astringente es debida a la sequedad que se produce en la boca al combinarse los taninos (polifenoles de los vinos) y la mucina, proteína de la saliva. Si comemos queso, la caseína (protreína de la leche) se combina con los taninos. En la boca siempre tenemos saliva, de modo que el vino siempre lo encotramos suave. Aparte de la picaresca, el maridaje de vinos y quesos es uno de los mejores.

com que parla de maridatge algunes notes al respecte del mateix llibre:

La relación entre vino y comida no puede ser estudiada por una ciencia exacta. Los vinos escogidos en los lisados de maridajes realzan y complementan organolépticamente los platos. El listado que presentamos a continuación es genérico, no aparecen en él nombres comcretos de bodegas ni marcas de vinos. Ayudado por esta tablña de referencia, donde se fijan los mínimos, deberá preguntar en su tienda de confianza por un vino que teúna las características apuntadas.

Apertivio Blancos ligeros, espumosos, tintos ligeros
Marisco Vinos blancos ligeros frescos
Pescado poco condimentado Blancos ligeros
Pescado en salsa Blancos con cuerpo
Charcutería Rosados, blancos, blancos con estructura
Ahumados Blancos fermetnados o criados en bota
Foie Blancos dulces, blancos con cuerpo, espumosos brut con crianza
Consomé Vinos generosos
Sopa de pescado Blancos ligeros
Cremas espesas Blancos aromáticos con cuerpo
Cremas de pollo o champiñones Blanco ácidos aromáticos
Caviar Espumosos brut o nature
Carnes blancas Tintos aromáticos no muy corpulentos, blancos fermentados en barrica
Arroces con carne Tintos aromáticos no muy corpulentos, blancos fermentados en barrica, rosados modernos
Arroces con pescado Blancos con cuerpo, rosados
Callos, caracoles Blancos, rosados y tintos corrientes, ya que acostumbran a ser picantes
Carnes rojas Tintos con cuerpo estructurados
Asados Tintos muy corpulentos
Carnes estofadas Tintos potentes
Pastas con salsas de pescado Blancos secos
Pastas con salsas de carne Tintos con cuerpo medio
Caza de pluma Tintos aromáticos, con fuerza
Caza de pelo Tintos con mucho cuerpo
Platos especiados Blancos o tintos ligeros
Quesos frescos y suaves Blancos ligeros y aromáticos
Quesos semi-secos Tintos con mucho cuerpo
Quesos secos Tintos con cuerpo
Quesos picantes Vinos dulces
Quesos grasos Tintos con mucho grado alcohólico
Quesos azules Tintos estructurados y consistentes
Chocolate Vinos dulces
Postres dulces Vinos dulces, licorosos y espumosos semisecos


imatge: la jove amb la copa de vi; Jan Vermeer de Delft; Herzog Anton Ulrich Museum. Brunsswick.

dimarts, de maig 12, 2009

com es pronuncia això?

Fa unes vesprades, la Raquel i jo passejàvem per la nostra estimada ciutat -activitat que ens agrada especialment realitzar-. Resultà que casualment ens vàrem fixar que a la confluència dels carrers Ausiàs Marc amb Roger de Flor (costat Llobregat-montanya) hi ha aquesta placa:



més enllà de la dificultat de pronúncia, com ens podem permetre el luxe de tenir això penjat a la nostra ciutat?

dilluns, de maig 11, 2009

refugi de Revolució




Ahir la Raquel i jo vàrem poder gaudir d'una visita a la Barcelona de Mercè Rodoreda. Recorre alguns dels carrers per on transità la seva vida i, més tard, les seves novel•les. La visita, ofertada per cultura fou molt interessant; tot i que era fàcil seduir-nos, especialment a la Raquel (devota absoluta d'una de les millors plomes no sols de la nostre literatura sinó de les lletres en general). La ruta, emperò, deparava una sorpresa: la visita de la galeria que es conserva del refugi que hi ha sota la gracienca plaça de la Revolució de 1968. Avui en dia només resta, teòricament, el refugi de la plaça del Diamant -és visitable (quan organitzem la visita?)-; però a la quarta planta del pàrquing es conserva un fragment de la nostra història més colvulsa i tràgica. És esfereidor la sensació que un copsa quan entra allà dins i s'imagina la por, que ha esdevingut companya, durant els llargs anys de la guerra. Aquells refugis construits amb les mans que restaven a la ciutat en les condicions en que fou possible; i que conjuntament amb el metro podia arribar a donar protecció a dues centes cinquanta mil persones, una quarta part de la població de la ciutat llavors.Per què encara no som capaços d'enfrontar-nos socialment des de l'educació al s fantasmes de la sublevació militar contra la República?



Ha coincidit que ara sóc llegint La maternitat d'Elna, d'Assumpta Montellà; i recullo dos fragments:

Avui tothom sap el significat de la palabra terrorisme, però tothom hauria de saber i prendre consciència que el primer terrorisme modern va ser practicat a la Guerra Civil Espanyola. Gernika, Barcelona i altres bombardeigs són testimonis.
S'ha de saber que els avions nacionals bombardejaven escoles i hospitals, (...)
[Rubén Oliva]

A més, potser havíem perdut la guerra, però moralment ens sentíem vencedors perquè ningú no ens havia pres els ideals i sabíem que el triomf de Franco havia estat un error de la Història. La raó la tenien els republicans...
[Felipe Sáez]


diumenge, de maig 10, 2009

Mercè Rodoreda i Barcelona

CULTRUTA t’ofereix la literaruta de Mercè Rodoreda




Les protagonistes de les novel·les de Mercè Rodoreda són dones fràgils però que al mateix temps demostren una gran força interior. El mateix tracte reben elements habituals de l’obra de Rodoreda: les flors, les cases i la ciutat.



En totes les seves obres, però molt especialment a La plaça del diamant, l’autora catalana fa una radiografia de la societat que visqué, dels espais que conegué, i de les cases que habità i els seus jardins.



I ho fa sempre amb el seu estil assequible i directe al sentiment del lector, incorporant-nos en la ficció realista de les seves novel·les, fent gairebé possible olorar les flors, acariciar les parets en ruïnes, i sentir el trànsit dels carrers.

Recorrent els espais de les novel·les amb l’itinerari de cultruta ens serà encara més fàcil participar en la genialitat de Mercè Rodoreda.

Horari habitual:

Diumenge, 17.00h

Punt de sortida:

Bosque Multicines

Preu estàndard:

16 €/persona



Localitzaràs el guia davant una cartellera del cinema. Duu una gorra blanca. I té moltes ganes de parlar-te de Gràcia i Rodoreda...

dissabte, de maig 09, 2009

anomalies cromosòmiques associades a retard mental


ara mateix estem en el moment que podríem anomenar de les galerades.

després de molt de temps, el treball per citogenètica clínica ja està (gairebé) -de fet, demà cal enviar-lo, o siguique tampoc podríem modificar-lo gaire-.

(restarà un altre similar sobre cav-1 i RMS per fer, però podrem descansar uns dies)

i no oblidem la tesina... uf; sort que m'agrada treballar sota stress...

Imaatge 1: Ideograma del cromosoma X amb la posició dels 82 XLMR gens coneguts. Els gens escrits en negre són causals de síndromes, els escrits en gris precedits d'un “+” causen desordres neuromusculars, i els ecrits en gris precedits per un “*” són involucrats en RM no síndrómic. [de Chiurazzi 2007]