dijous, de setembre 03, 2009

Qui no té deessa és perquè no vol...

Des que la humanitat és tal, ha viscut astorada davant certes preguntes de pes; i fou per això que es veié empés a la "descoberta" de les divinitats. Des de ben antuvi amb el començament dels ritus funeraris ja apareix el concepte diví i, com tot té dues cares, com a mínim, òbviament no podia faltar al culte a la vida, representat en la seva més màgica expressió: la fertilitat. Són ben conegudes les figures de les anomenades venus prehistòriques, amb la Venus de Willendorf com a màxim exponent

Mica en mica la mitologia fou un jardí que gràcies a moltes i sanitoses cures creixia i s'expandia com el propi univers. Tota religió té les seus mites; així que tothom que ho vulgui, pot tenir la seva deesaa, mite o advocació en la que creure.

Avui us apropo l'Afrodita calipigia.



Aquesta deessa [Ἀφροδίτη Καλλίπυγος Aphrodite Kallipygos] rebé culte a diferents llocs, entre ells a Siracusa. Les representacions, hel·lístiques, i modernes seguint l'estil, es representen sempre vestides però amb una acció que premet que s'aixequi el seu livià peple (la túnica) de tal forma que les seves caderes, natges i cames quedessin al descobert; conjuntament, ella feia una torsió del seu cap per poder contemplar per damunt de la seva espatlla dreta i delir-se en la contemplació de la seva pròpia bellesa. Turbadora bellesa del seu cos.

Ah! No ho havíem dit, calipígia significa de les belles natges...

Si ja ho han dit moltes vegades: aquests grecs en sabien de tot i molt bé... allò que no sabessin els grecs no existia... I com dèiem al principi: es pot ésser ateu, però amb certa ginefília, qui no té deessa és perquè no vol...

P.S.: avui es conserva una calipigia trobada a Roma al Museu arqueològic NAcional a Napoli, n'hi ha de François Barois al Louvre -que havia set a les Tulleries-, sembla que també a l'Hermitage...

P.S.II: Calipigia/Calipigi de kalós maco, formós; i pygé natges.

dimecres, de setembre 02, 2009

hem après del passat?



ahir, 1 de setembre de 2009, es cumplien 70 anys de la invasió de Polònia per part de l'Alemanya nazi i consegüentment de l'inici de la II Guerra Mundial. Allò fou una gran bogeria col·lectiva que tots sabem que acabà amb unes innecessàries -com tota la resta anterior- explossions atòmiques.

mentre veia els talls a les notícies em tornava al cap el pensament de si hem sigut capaços d'aprendre de les nostres errades passades -la infinitat de guerres succïdes des de llavors no diu gaire en favor de la humanitat; o dels seus governants, si més no-. I ningú sembla entendre que el concepte "Hivern Nuclear" del TTAPS no és una bogeria, sinó quelcom massa plausible si no ens desfem JA de totes les bombes atòmiques que hi ha extesses per la superfície del planeta.

Només cal pensar en Tambora. L'abril de 1815 fou la última gran explossió volcànica coneguda per la humanitat. L'any següent seria conegut com l'any sense estiu degut a les conseqüències d'aquella explosió.

Fóra bo que d'una vegada, els mandataris fessin allò que la història i la intel·ligència els demanen.

imatge: In Ictu Oculi; Juan de Valdés Leal; Hospital de la Caridad, Sevilla.

dimarts, de setembre 01, 2009

coses interessants a BCN



avui recopilem tota una sèrie de propostes per gaudir de la ciutat de BCN i fer una micona de cultura al mateix temps:

fins el 27 de setembre tenim al MNAC les exposicions Això és la guerra! Robert Capa en acció i Gerda Taro. Una visita molt interessant per "gaudir" del fotoperiodisme i refelxionar sobre la condició humana mentre es tenen, després, maques vistes de la ciutat.

parlant de fotoperiodisme i de la nostra ciutat, i cito textualment de l'agenda del Sàpiens 83: algunes de les fotografies més famoses d'Agustí Centelles de la Barcelona en guerra seran exposades al lloc exacte des d'on es van fer. (...) Es tracta d'una iniciativa de l'Associació Arqueologia del Punt de Vista i del fotògraf Ricard Martinez. A partir del 21 de setembre. Més info aquí



(aquesta mítica imatge de dos guàrdies d'assalt disparant el 19 de juliol del 1939 rere els cadàvers d'uns cavalls serà expossada al xamfrà dels carrers Diputació i Roger de Llúria.)

també en la línia historicista i de la guerra (in)civil tenim al MHC l'expossició Retallables de la Guerra Civil. (info aquí, aquí i aquí)

per cert, avui s'inaugura una expo a la Biblioteca de Catalunya al respecte de la setmana tràgica del 1909. aquí

i sempre tenim la possibilitat de fer una visita al Refugi 307 (+ info)

A la segona pàgina (full de la dreta) d'aquest link veureu que a l'octubre al Museu de Ciències Naturals de Barcelona hi haurà uns diàlegs que poden ésser molt interessants. Estan sota l'epígraf: L'abans i el després de Darwin. Evolució i societat. A més, l'ambient, al parc de la Ciutadella, permet abans i després fer passejades per profundes reflexions.

i parlant de Ciències, sempre ens quedarà una visita al CosmoCaixa -oi que sí, senyoretes?-

i si el que voleu es un bon soparet sota els estels, fins el dia 20 ho podeu fer a l'Observatori Fabra. Com? així

una altra opció és fer un "Picnic al Cel". Aquí us expliquen com.

i si el que voleu es estar informats, passejeu i observeu la ciutat. (O bé visiteu Canal Cultura BCN -aquí- o l'agenda de la ciutat a la seva plana web)

i si teniu calor:

icebarbcn

ens veiem?

P.S.: la foto és de la Raquel de quan anà en helicòpter.

diumenge, d’agost 30, 2009

habemus banda

ahir vai' tornar a passar per Sonoestil per veure l'assaig de Mala Digestión. És la banda dels meus col·legues, quasi germans, Isako, Miguelito i Luisamen. De fet és la "meva" banda... tant de bo arribeu lluny.

ahir vai' anar per veure com sonava el que serà el bolo de la nit del 10 de setembre a Salamandra (gratuït)... i sols puc dir que cada vegada sona millor... Si voleu escoltar bona música veniu...

gràcies per permetre'm estar amb vosaltres des del principi d'aquest somni; esperem que cada vegada sigui més realitat...

sou genials!!!



foto mannllevada del facebook de Luisito...

dissabte, d’agost 29, 2009

concerts a l'aire lliure a l'estiu

aprofitant que l'estiu és època de festes majors i a les nostres contrades ens permet gaudir de les nits a la "fresca" és un moment perfecte per deixar-se caure per concerts; especialment si a més a més són gratuïts.

Dijous, la Raquel i jo vàrem fer camí cap a les Alterantives de Sants on Dr.Calypso actuava. A diferència d'ella, gran fan del reggae i de l'Ska antic i aquests estils musicals, jo sóc un "seguidor ocasional"; no em desagrada, i puc arribar a gaudir força, però potser no és la primera opció. Tot i que mai podré oblidar el concert de Calypso y Skatalà la Plç Catalunya amb Gorka per una Mercè... Bé, doncs després d'un llarg dia de reunions encara més llargues, poguerem arribar a la part final del concert de DrCalypso. Com a mínim vàrem poder balar Aquesta Nit -com aquella mítica nit de Banyoles de l'estiu passat-.

Emperò ens vàrem quedar perquè després actuaven Soweto -i per el que havia sentit la Raquel semblava que serien dels que a ella li agraden. I la veritat és que sonaren molt bé. M'ho vaig passar força bé.

(la seva pàgina web: aquí)



Ahir divendres vàrem fer camí amb Luisito i alguns col·legues fins el Ripollet Rock.



La intenció era veure i gaudir, novament, amb els grans EPICA (http://www.epica.nl/) tot i que també estaven Amedeüs, Dulcamara i BadWay. D'Amedeüs sols dir que sonaven a quelcom molt escoltat dins del power nacional. Els Dulcamara, tot i que el metal extrem no és el meu fort, sonaven interessants. Als últims no ens vàrem quedar. I d'Epica? doncs que molt bé tot, menys la durada... Sols 1 hora i quart. També era de preveure, gratuït i venint d'aquí dos mesos a BCN (Salamandra el dia 29/X -que per cert, coinciddeix amb Over the Rainbow)) per presentar el nou disc. La veritat és que fou un grandíssim concert per tornar a gaudir del seu brutal directe. Genials.



A més després aprofitàrem per tornar a fer nit de birres a Macondo i xerrameca al parc.

dimarts, d’agost 25, 2009

on els llencem?



cada vegada és més insoportable...

estic fins al co***ns de tanta merda de programes i revsites i demés de la premsa groga, negra, rosa i de diverses formes d'escombreries...

cal desfer-se de tota aquesta merda... per l'únic que serveixen és per acabar amb la nostra capacitat intel·lectual...

prou merda i acabem amb totes les versions de la gutter press!!!

diumenge, d’agost 23, 2009

aniversari d'Isaac a Macondo


ahir, un dia després de la data real, ens vàrem trobar tota una sèrie de gent a Macondo, com en els vells temps -la majoria anàvem de negre i acabàrem amb Medina i Maiden!- per celebrar l'aniversari, 23, d'Isaac.


allà érem la Raquel, Luisamen, Eloi, Pedro i Ana, Gemma i Tito i òbviamen Laurita i Isako; i els que no hi pogueren assistir.


doncs, bé, fèrem unes copes, xerràvem, divagàrem i ens ho tornàrem a passar d'allò més bé tot junts.


i cada vegada la nit del 10 de setembre és més a prop...


divendres, d’agost 21, 2009

ratolins i rates mengen formatge?



Durant les vacances de la Raquel i un servidor ens entrà un ratolí en una de les habitacions de la casa. De fet, tancant una de les finestres que donen al bosquet que envolta la casa, a la Raquel li semblà veure quelcom "que es movia"; no fou fins la nit del dia següent, després que aquella habitació hagués estat circumstancialment tancada, que després de sentir com un sorellet de quelcom que rascava les finestres, vai' vore com un ratolí cercava el refugi de les parets i els llocs foscos.

Ratolins i rates són dues espècies diferents -pertanyen a gèneres diferents-: entre d'altres Mus sp i Rattus sp de la famílila Muridae. D'aquells, tindríem com a més famosos Mus musculus com a comú i el de bosc Apodemus sylvaticus; mentre de les rates tenim la Rattus norvegicus -rata bruna, de la que la versió albina és utilitzada en Ciència- i Rattus rattus com a rata negra.
Majoritàriament, exceptuant el ratolí de bosc, les altres tres espècies citades anteriorment, són de distrubició i hàbitat cosmopolita i no sols periurbà; i exceptuant els Pols les trobaríem arreu. A nivell de ratolins s'alimenten majoritàriament de vegetals tot i que també poden ingerir carn i làctics; a nivell de rates són animals ommívors, en hàbitats urbans cerquen en les escombreries, tot i que la seva alimentació és basada en fruits, arrels, petits insectes i mamífers (poden caçar animals dormits i arribar a practicar el canibalisme), fins i tot peixos, crancs i cargols.

Bé, després de la breu dissertació al respecte d'aquests rossegadors, tornem al cas que explicava. Una vegada vàrem observar que teníem un "stuart little problem" vàrem pensar en utilitzar una trampa. I què es posa a la trampa? Òbviament, formatge. Òbviament? Que tal vegada existeix el formatge a la natura? Vist així, perquè sempre el primer pensament serà el de posar formatges a les trampes per aquests animalons? Pensem i cerquem.

En una conversa a Scientific American (podeu llegir tot l'article aquí) el Dr. David Holmes, de la Manchester Metropolitan University, explica com en relaitat no els agrada el formatge. El que ratolins i rates "desitjarien" serien fruits i productes amb elevat contingut en glúcids -com podrien ésser a més, pasta i fins i tot xocolata-. Ara que no podem negar que tothom sap que amb el formatge es cacen (bé, en el nostre cas no fou així, i acabà caient a la trampa dies després, suposem que molt famolenc, però ara amb fruita).

Un fet perquè vagin fins allà seria el fet que són animals que es guien molt per l'olfacte i els formatges, especialment alguns més que d'altres, emeten unes olors molt fortes, fet que els faria 'nar a cercar aquesta font d'alimentació. Cal tenir present que són animals nocturns que no els agrada gaire les tasques d'exploració -per això els veiem caminar enganxats a les parets i olfactejant-.

Una altra ppossible aproximació al fet que sempre s'hagi associat el formatge com a menjar "natural" per aquests animals seria el que fet que d'antuvi la humanitat aprengué a fabricar aquest aliment, que fou sosteniment alimentari (amb aigua, llet i el cereal de l'hàbitat) de moltes cases. En aquestes circumstàncies, possiblement, pel fet que comentàvem de les olors, feia que sempre se les enxampés amb el formatge.

Com a comentari d'història de la ciència, i per veure com avancem, Jan Baptista Van Helmont, cap al segle XVII, (i no era un qualsevol, era uns persona important en els camps de la química, la biologia i la medicina; per exemple fou el primer en diferenciar aire i gas, així com investigar en el camp de la iatroquímica) afirmava que per produir rates el que es necessitava -llavors encara es creia en la generació espontània, que fins a Pasteur no pogué ésser desterrada (si no comptem amb els im****ls dels creacionistes)- era una camisa de dona, preferentment bruta, i es deixés en un vas amb grans de blat i que al cap de vint-i-un dies (casualment el temps de gestació de la rata) apareixerien els grans de blat convertit en petits ratolins...

dimecres, d’agost 19, 2009

el sopar que es mereixen alguns individus

partint de la base que després de tornar del meravellós Què Volem Tour?! de Diables de Les Corts vàrem ensopegar amb un intent d'estafa (si voleu més info al respecte perquè han sigut moltes les colles i grups que l'han patit, aquí teniu la notícia per El Confidencial Musical) i, coincidint amb el fet que de camí cap a Banyoles vai' recordar aquesta campanya publicitària us la deixo per veure que hi ha moments en que el terme "creatius" si és adequat per a la gent de publicitat.

És una campanya del raticida Mortein (potent matarrates de venda a Xile). La campanya fou de Advertising Agency: Euro RSCG, Santiago, Chile; Creative Director: Lorena Hola; Art Director: Adolfo Lira; Copywriter: Diego Reyes; Illustrator: Ricardo Salamanca; Photographer: Juan Pablo Montalva; Published: August 2007.



això és el que haurien de menjar éssers com els que tracten d'estafar les persones que es dediquen per amor a l'art al món de la música i de les arts i la cultura en general.

dilluns, d’agost 17, 2009

Què volem tour?



Aquest cap de setmana ha sigut el Què volem Tour?! de Diables de Les Corts 14-16 VIII 2009 de Banyoles a La Palma de Cervelló... i la colla no sols ha sobreviscut sinó que ha demostrat el perquè del nostre crit:

QUI SÓN ELS MILLORS???!!!

si hi ha alguna cosa que mai m'he cansat de repetir al respecte de la nostra entitat és que "el millor actiu que tenim són les persones que conformem aquesta germandat". Gràcies per ésser qui sou i com sou.

Em sap molt greu no haver poder gaudit de les estones d'autocar i de la primera nit de festa a Banyoles... però sols calia veure-us el dissabte per saber com havia anat. Això sí, sempre "dando el callo"! Del correfoc només es pot dir: Gàrgoles! (noltros Banyoles Sud; ells Les Corts Nord) Un correfoc absolutament brutal. Espero que totes i tots gaudíssiu molt: dibles, tabalers i supporters. Gràcies mil per l'ajut ingent en les tasques de col·laboració/organització. Gràcies encara més grans per poder complir les meves promeses "carrutxils". I la festa amb vosaltres sempre és perfecte.

I després a Palma, amb un pica-pica (imméns lo d'aquesta família; gràcies infinites, sense vosaltres no haguéssim pogut) collunut per abgafar forces per donar-ho tot novament. Fou un correfoc collonut; vàreu gaudir uns i altres i tot el públic. Esperem que ens tornin a cridar! Gràcies per suportar les meves neures fent de ajudant de l'Àngela (què gran ets GurúGurú!!!) a nivell foc.

sols puc dir que totes i cadascuna de les persones que formen Diables de Les Corts han tornat a demostrar que sí, ho hem sigut, ho som i ho continuarem sent... ELS MILLORS... estil Diables de Les Corts...

el que diuen els nostres companys de Gàgoles aquí

dissabte, d’agost 15, 2009

marxem de tournée

des d'ahir Diables de Les Corts és a Banyoles per a participar, novament, col·laborant amb Gàrgoles de Foc en el seu correfoc; aquest any aportant músics i cremadors. i demà, després del correfoc i festa d'avui, farem fins la palama de cervelló per fer el correfoc de les seves festes majors. (toca tornar a gaudir de les festes que cauen per l'assumpció)



dijous, d’agost 13, 2009

choose life




Choose Life. Choose a job. Choose a career. Choose a family. Choose a fucking big television, choose washing machines, cars, compact disc players and electrical tin peners. Choose good health, low cholesterol, and dental insurance. Choose fixed interest mortage repayments. Choose a starter home. Choose your friends. Choose leisurewear and matching luggage. Choose a three-piece suite on hire purchase in a range of fucking fabrics. Choose DIY and wondering who the fuck you are on a Sunday morning. Choose sitting on that couch watching mind-numbing, spirit-crushing game shows, stuffing fucking junk food into your mouth. Choose rotting away at the end of it all, pishing your last in a miserable home, nothing more than an embarrassment to the selfish, fucked up brats you spawned to replace yourself.

Choose your future.

Choose life.


poem by John Hodge which begins the film Trainspotting.

dimecres, d’agost 12, 2009

Abril Barrau i Puig

Ahir 11 d'Agost de 2009 a les 3:40am va arribar al món dels vius l'Abril Barrau i Puig (la meva segona neboda).

Com a tiet l'únic que puc dir és que és genial i preciosa com ho fou la seva germana.

Un altre gran motiu per gaudir de la vida; perquè com vai' vore ahir en l'anunci d'una coneguda cervesa "coses que es poden fer abans de morir: VIURE". Així que dediquem-nos a gaudir de la vida.



P.S.: gràcies Raquel per la foto.

P.S.II: Can Ruti pot contiuar tan lluny de tot i de tothom?

P.S.III: algun dia acabaré la feina pendent de l'hospital?

P.S.IV: D.E.P. capità; esperem que l'equip es recuperi aviat per tornar a ésser digne de tu.

dimarts, d’agost 11, 2009

L'Abril arriba l'11 d'agost



Ahir nit, cap a les dotze, mon germà gran més granens trucà a casa per dir-nos que ens portaven a la Queralt perquè anaven camí de Can Ruti perquè la Cristina donés a llum a l'Abril; fet que s'ha poduït cap a les 03:40.

BENVINGUDA!!!

aquesta tarda la coneixerem.

a la foto, la Queralt juga amb un ou que al obrir-se deixa anar un pollet que cerca on picotejar (regal dels records de la Raquel)

P.S.: tornarem a passar per Cornellà-El Prat.

R.I.P. Dani Jarque, el nostre capità

hi ha moments en que sobren les paraules...

malauradament ara el cel és encara més blanc-i-blau.
sempre seràs el nostre capità.
saluda a totes les periques i tots els pericos que trobaràs al cel...

diumenge, d’agost 09, 2009

tornada



acabem d'arribar de dues setmanetes de VIDA, fent vacances de relax, a Riells i Viabrea...

han sigut catorze dels millors dies de la meva vida...

gràcies Raquel... per donar-nos-nos... i recorda: t'estimisco amb a d'amor...

demà ja retornarem a la vida "normal"; i una de les primeres coses serà revisar les més de 100 converses de mails pendents... serà dur, deixar enrera hores i hores de sols gaudir de l'existència...

P.S.: sols podia possar aquesta foto; noltros sabem TOT el que significa...

P.S.II: R.I.P. qui hauria sigut un grandíssim capità.

divendres, de juliol 31, 2009

la lleu calma de l'estiu




mica en mica, el descans envoltat de pau i serenor, i la millor companyia possible, dóna fruits; i a més de tenir l'ànima més descansada, sembla que potser les muses podrien tornar a ésser de visita...

sigui com sigui, la calma llum del sol esmunyint-se entre els arbres, recolçant-se a l'aigua per reflectir-se en els nostres esperits, ens permet saber que la vida és un misteri a l'univers, però és una celebració en si mateixa i, com a tal, cal gaudir-la cada instant...

poden ésser aquests uns molt adients dies per a les reflexions profundes; però tampoc passa res si ens quedem en la lleu carícia de la pell mentre mandrossegem...

sigueu dolents...i gaudiu-ho!

dimecres, de juliol 29, 2009

els lents plaers de l'estiu



mentre la calor fa estralls en el nostre organisme, la pau i el descans ens permeten gaudir dels instants que ens regala la vida.

hom pot deixar-se seduir per el paisatge que contempla des de la porta amb una beguda fresca a la mà; somniar amb relats que sols la imaginació ens permetria viure; descobrir paratges que desitjaríem visitar; o recordar aventures passades, pròpies o alienes...

tant sigui passejant per la muntanya, nedant a la platga, mirant estels en una estiuenca nit sense lluna, explicant històries embolicats entre llençols frescos,... el fet important és gaudir de cadascun dels instants que ens regalem de descans...

P.S.: si les muses ens honoren amb les seves visites potser aconseguirem noves paraules per seduir el vent i les onades, el sotabosc i els estels...

P.S.II: sigueu dolents... i gaudiu!!!

dimarts, de juliol 28, 2009

relax...



tot i certs problemes, reunions que es compliquen -hi ha gent que es creu el centre del món i, per sort!, no sols no ho són ni o seran... a més, existeix una ineptitud endèmica a certes institucions, sembla que els problemes de la matrícula de Raquel podrà solucionar-se...

i podrem continuar gaudint del descans i el relax... que ja tocava!

P.S.: demà excursió a St. Celoni. l'altre a la piscina... i tal vegada algun dia a Hostalric...

sigueu dolents... (i gaudiu-ho!)

diumenge, de juliol 26, 2009

Vacances!!!



Des d'avui i durant dues setmanestes la Raquel i un servidor marxem a desintoxicar-nos i descansar i simplement viure...

ens veiem a la tornada!!!

gaudiu i, ja sabeu: sigueu dolents!!!

imatge: conjunta final ahir a la XXIVena Trobada de Diables de Barcelona i VIena del Barcelonès a Poble Sec

dissabte, de juliol 25, 2009

24ena Trobada de Diables de Barcelona i 6ena del Barcelonès Pobles Sec 2009



crec que no calen més paraules.

ja sabeu, pàgina de Coordinadora aquí

+ info sobre la FM del Poble Sec aquí

ens veiem?

P.S.: si al acabar voleu més fo: Les Santes, Mataró. (aquí i aquí)

divendres, de juliol 24, 2009

Impro-Show

Ahir nit vai' rebre la última part del meu regal d'aniversari per part de la Raquel. Degut a les infinites dificultats dels horaris no havia pogut arribar fins ahir. De fet, ahir també coincidia amb una important reunió, però les dates ja estaven assignades, així que es pogué realitzar -a més s'afegia la celebració de la "recueprada" llibertat-.

El regal consistí en una entrada per anar al Teatreneu per veure la funció de ImproShow de la Compañía Planeta Impro. És una obra basada en la improvització. Tres actrius i un actor, en aquesta ocasió, van representant històries curtes basades en els títols que es treuen d'una urna -aqeusts han sigut escrits pel públic abans d'entrar-. Aquestes històries es veuran enriquides amb altres tipus de "normes" com poden ésser que siguin cantades, rimades, o que vagin introduint paraules a l'atzar dites per algú del públic.



La veritat és que és una hora i mitja molt divertida i entretinguda. Tota una bona recomanació per passar una estona i desconnectar del món rutinari.

Gràcies!

P.S.: per cert, em va fer recordar, i molt, les grandíssimes actuacions de la gent de DDCC a les II Jornades de Seguertat i Foc de Diables de Les Corts Calaf 2007...

dijous, de juliol 23, 2009

dimecres, de juliol 22, 2009

una altra sorpresa científica!!!

la Natura no deixarà mai de sorprendre'ns. les seves fronteres són, i seren sempre, difuses. l'enteniment humà -si això és possible que existeixi- serà sempre un pobre infant desvalgut davant les sorpreses que la Vida anirà deixant, com si fos una gimcana de coneixements, a les cantonades de l'esdevenidor.

ara ja fa un temps us vai' penjar una imatge -al final de l'escrit (aquí) sorprenent i amb un significat sorprenedor. [no us posso el text perquè encara és sota pagament -però si podeu tenir accès a un servidor que accedeixi a The Lancet, aquí]. El que s'observa a la imatge és una persona, adulta i amb una vida normal, emperò que presenta un ventricle lateral massiu (això fa que la imatge que dóna sembli que un 75% aprox del que seria la massa encefàlica no aparegui; perquè no hi és!)

doncs bé, a PNAS apareix un article (link) que torna a sorprendre'ns. Es tracta d'una nena, actualment de 10 anys, que nasqué amb un sol hemisferi cerebral. Tot i això els problemes que sembla presentar són: certes convulsions mioclòniques del costat esquerre -fet pel qual es descobrí l'absència de l'hemisferi dret quan ella tenia tres anys-, així com manca de moviments fins de la mà esquerra amb certa debiliat del mateix costat. Tant és així la normalitat de la vida que fa la nena, que ha pot realitzar actes de bilateralitat com patinar i anar en bicicleta; i és perfectament escolaritzada.



Aquest text ens permet observar la gra capacitat plàstica que les estructures encefàliques presenten; així com la seva adaptabilitat durant els procesos generatius.

Gaia continua mostrant-nos el seus misteris increïbles a cada passa...

no és màgica la vida? no és el camí del coneixement un camí sens final? no és tot plegat genial?



podeu llegir el paper aquí

si preferiu la notícia en castellà a DiarioMédico, aquí la teniu. (cal regristar-se, és gratuït)

dilluns, de juliol 20, 2009

fa 40 anys... (arribada a la Lluna)



avui es compleixen 40 anys de l'arribada a la humanitat a la Lluna...

alló fou un màgic i meravellós...

sí, sé que molta gent ha possat, i possa, en dubte que s'arribés al nostre satèl·lit... però, perquè, aquesta vegada no podem somiar i acceptar -sigui veritat o no- que hem sigut capaços d'aconseguir quelcom científicament sublim i espiritualment agermanador...

m'agrada creure que la humanitat ha arribat a la lluna...

P.S.: m'agrada imaginar-me la Lluna com una observadora tranquil·la del nostre esdevenidor...

dissabte, de juliol 18, 2009

per la nostra memòria i el nostre esdevenidor

LA VOZ DE MI CORAZÓN

ES UN CANTO DE CIGARRA

DEL CORO DE TANTOS PUEBLOS

QUE VIVEN SIN ESPERANZAS

LA VOZ DE MI CORAZÓN

CANTA PARA QUE MAÑANA

ESPAÑA VUELVA A ONDEAR

BANDERA REPUBLICANA


(els quatre primers versos són de Luis Pastor; la resta són de saviesa popular)




Himne Oficial de la II Republica Espanyola:

(música: José Melchor Gomis Colomer; lletra: Evaristo Fernández de San Miguel y Valledor )



Serenos, alegres
valientes, osados
cantemos, soldados,
el himno en la lid.
De nuestros acentos
el orbe se admire
y en nosotros mire
los hijos del Cid.

Soldados la patria
nos llama a la lid,
juremos por ella
vencer, vencer o morir.

¡Blandamos el hierro
que el tímido esclavo
del libre, del bravo,
la faz no osa ver!
Sus huestes cual humo
veréis disipadas,
y a nuestras espadas
fugaces correr.

Soldados, la patria
nos llama a la lid,
¡Juremos por ella
vencer o morir!

¿El mundo vio nunca
más noble osadía?
¿Lució nunca un día
más grande el valor
que aquel que inflamados
nos vimos del fuego
que excitara en Riego
de Patria el amor?

Soldados la patria
nos llama a la lid,
juremos por ella
vencer o morir.

Honor al caudillo,
honor al primero
que el cívico acero
osó fulminar.
La patria afligida
oyó sus acentos
y vio sus tormentos
en gozo tornar.

Soldados, la patria
nos llama a la lid,
¡Juremos por ella
vencer o morir!

Su voz fue seguida,
su voz fue escuchada,
tuvimos en nada,
soldados, morir.
Y osados quisimos
romper la cadena
que de afrenta llena
del bravo el vivir.

Soldados, la patria
nos llama a la lid,
¡Juremos por ella
vencer o morir!

Ya la alarma tocan;
las armas tan sólo
el crimen o el dolo
podrán abatir.
¡Que tiemblen, que tiemblen,
que tiemble el malvado,
al ver al soldado
la lanza esgrimir!

Soldados, la patria
nos llama a la lid,
¡Juremos por ella
vencer o morir!

La trompa guerrera
sus ecos da al viento,
de horrores sediento,
ya ruge el cañón
y Marte, sañudo,
la audacia provoca
y el ingenio invoca
de nuestra nación.

Soldados la patria
nos llama a la lid,
juremos por ella
vencer, vencer o morir.

Se muestran: ¡volemos,
volemos, soldados!
¿Los veis aterrados
la frente bajar?
¡Volemos, que el libre
por siempre ha sabido
al siervo rendido
la frente humillar.


divendres, de juliol 17, 2009

un nou regal a caseta

amb això dels punts que últimament estava o està tant de moda a les companyies que viuen de "facil·litar-nos" la vida, ma mare ha agafat (d'una empressa que ara deixava de doanr-los i per tant tocava bescanviar els que es tinguessin), tot i que no era la seva primera opció això que veieu:



una fondue. bé jo trob que és una mini-fondue portàtil per fer-les de xocolata...

ummm quin gran plaer. les carn estan bones, però les de formatge i xocolata són, són... 'nava a dir una benedicció, però si les pecats eren cosa del dimoni... sigui que són absolultament genials...

caldrà fer una estrena...

dilluns, de juliol 13, 2009

el compte enrere



el fet d'haver de presentar l'esborrany de tesina al meu cap aquest dimecres, per després fer les correcions oportunes per entregar-la el dimecres (comptant que els últims resultats els obtindrem el divendres) m'ha fet enrecordar, dins de l'estrés, d'una cançó:



WE´RE LEAVING TOGETHER
BUT STILL IT´S FAREWELL
AND MAYBE WE´LL COME BACK,
TO EARTH, WHO CAN TELL?
I GUESS THERE IS NO ONE TO BLAME
WE´RE LEAVING GROUND
WILL THINGS EVER BE THE SAME AGAIN?

IT´S THE FINAL COUNTDOWN
THE FINAL COUNTDOWN

WE´RE HEADING FOR VENUS
AND STILL WE STAND TALL
CAUSE MAYBE THEY´VE SEEN US
AND WELCOME US ALL
WITH SO MANY LIGHT YEARS TO GO
AND THINGS TO BE FOUND
I´M SURE THAT WE´LL ALL MISS HER SO

IT´S THE FINAL COUNTDOWN
THE FINAL COUNTDOWN
WE´RE LEAVING FOREVER
IT´S THE FINAL COUNTDOWN
BUT STILL IT´S FAREWELL
IT´S THE FINAL COUNTDOWN

traducció:

Marxem plegats,
pero encara som en el comiat
potser tornarem
a la Terra, qui sap?
Suposo que no es pot culpar ningú
ens allunyem del terra
tornaran les coses a ésser el mateix?

és l'últim compte enrere
l'últim compte enrere

marxem cap a Venus
i encara tenim confiança
perquè potser ens hauran vist
i ens acolliran a tots
Amb tants anys llum de camí
i les coses per descobrir
segur que tots la trobarem tant a faltar

és l'últim compte enrere
l'últim compte enrere
marxem per sempre
és l'últim compte enrere
encara som a l'adéu
és l'últim compte enrere

imatge: la lluna a Mataró durant el concert de The Wailers.

diumenge, de juliol 12, 2009

Sopar Màster Biologia Cel·lular, Citogenètica i Càncer



Ahir dissabte 11 de juliol de 2009 les 8 noies del màster de Citogenètica i Càncer de la UAB vam fer un soparet.

Era quelcom que havíem plantejat com un sopar oficial amb l'altra branca i amb els profes però al final ens vàrem quedar nosaltres soles. Perfecte. Fou una nit perfecte.

Sopàrem al Cullera de Biox (web). Fou un bon sopar en bona companyia i bona conversa (a més fòrem capaces de no parlar de feina). No oblidem que ens haurem de posar d'acord per fer el viatget cap a EuskalHerria!

Després acabàrem en un local prop del carrer Elisabets per fer uns mojitos mentre contínuavem amb la xerrameca. Des d'allà fèrem cap a Les Enfants per ballar fins les 5 de la matinada.

En resum, una gran nit, que haurem de repetir en les motes cites que tidrem pel davant. Gràcies a totes, és un plaer estar amb vosaltres.

per a les fotos aquí

dissabte, de juliol 11, 2009

The Wailers



ahir nit vai' 'nar amb la Raquel al festival Cruïlla de Cultures a Mataró -el cartell de BCN promet molt!- per a escoltar a una de les bandes més mítiques de la història: THE WAILERS. (o el que ara és la banda).

mai he set un seguidor declarat del reggae; però qui no ha gaudit d'algunes de les grans cançons d'aquest gènere? I la veritat, és que vai' gaudir molt deixant-me seduïr per les cançons que anaven tocant. Òbviament amb els grans hits coneguts era molt més fàcil.

Em va agradar molt el fet de començar el concert amb un gran i llarg tema instrumental. La veritat és que m'ho vaig passar molt bé; clar que en bona companyia, tot es gaudeix.

és maco deixar-se fluir al ritme de la música, sentint com la terra, l'aigua, el foc i l'aire es fan un en la carícia de dos cossos ballant...

podeu llegir això i això

per saber-ne més aquí

el 16 de juliol els teniu al pireneus festival a Sallent de Gállego, Osca.

divendres, de juliol 10, 2009

départ Barcelone



aquest matí, després d'una visita mèdica, he pogut arribar a les "torres Venecianes" tot just quan faltaven minutets per iniciar-se l'etapa del Tour. Ha sigut maco ésser partícip, com a ciutat, d'aquest magne esdeveniment.

hem continuat amb la feina al lab -es fa llarg aquest final de part de màster (tal vegada perquè ja sabem que no podrem continuar en el grup de Sarcomes d'IDIBELL), i el que ens resta de feina encara fins el dia 22.

emperò, aquesta nit, anirem amb la Raquel fins a Mataró al Festival Cruïlla de Cultures, a gaudir d'una deliciosa nit amb The Wailers. Segur que aconseguirm oblidar durant dues hores totes les desgràcies del món i podem ballar en el nostre oceà propi...


dijous, de juliol 09, 2009

Le Tour de France à Barcelona!!!



aquesta tarda he pogut gaudir de l'espectacle del Tour de França (Le Tour!!!) a la meva ciutat! (Ciutat per cert que ha gaudit dels tres espectacles esportius amb més seguidors). Era a la plaça Tetuan -amb la Raquel, tot i que ella de 17 a 18 hores era compromesa-. Enrecordant-me'n a cada moment de mon pare, he pogut gaudir de l'espectacle de veure passar els millors ciclistes del món actual...

Doncs sí, m'he emocionat. Quan ha passat qui anava primer -no sabia qui era- era pendent de viure el moment i tracar de fer alguna foto; quan ha passat el gran grup les cames per un instant m'han fet figa i he pensat: "el Tour, estic al Tour!".

sí, ha sigut una gran tarda...

imatge: David Millar, qui passà primer per Barcelona -si us dic la veritat, no sabia qui era, desconeixia com anava la cursa-, girant plaça Tetuan per continuar per Passeig de Sant Joan.

dimarts, de juliol 07, 2009

sembla que tot fou una picada



fa dues setmanes el meu turmell dret va llevar-se amb uns lletjos puntets; semblaven com si algun bitxet dolent hagués gaudit excelsament de la nit. Al cap de pocs dies allò derivà en quelcom més lleig. Vai' decidir 'nar al metge; i no essent el meu habitual em visità una metgesa.

La conclusió fou que tot i lo rar del lloc tot semblava indicar que es tractava d'un herpes. Després del tractament amb aciclovir, les sensacions no eren les mateixes. Així que ella i dues infermeres canviaren el tractament.

Avui he tornat -ho hauré de fer divendres al matí, ara ja amb la meva infermera-, i el primer que vull dir és que tant la metgesa com les dues infermeres que en aquestes visites m'han atés són tres persones encantadores i perfectes professionals de la medicina. No és que doni gust posar-se malalt; emperò, quan succeix hom pot tornar a creure en la humanitat i en el sistema sanitari.

Sembla ésser que tot fou algun bitxet dolent; emperò, encara no hem acabat.


imatge: Medicina; Gustav Klimt; Col·lecció Privada. Wien.

diumenge, de juliol 05, 2009

11 mesos

avui 5 de juliol la Raquel i un servidor hem fet 11 mesos junts. Qui ho havia de dir... Si fa un any i mig ni ens coneixíem...



Aquest cap de setmana ha set de celebracions.

Ahir la meva neboda Queralt cumplia 3 anyets, així que cap a casa seva vàrem anar cap a Badalona per a celebrar-ho. És màgic l'univers de somnis en el que viuen les criatures.

I parlant de criatures, la Laia, que ha set "l'excusa" per fer un dinaret tots junts a ca la Nuri i l'Oscar. La veritat ha set una tarda molt interessant. Molt tranquil·leta; una perfecta tarda de diumenge en molt bona companyia.



I sense oblidar que al matí ens hem anat a fer una excursioneta a la platja... quina calor. Continuo sense entendre com la gent pot passar-se tanta estona possant-se morena. Si l'interessant de la platja, més enllà de la companyia, és la mar...



ara arriba la setmana de redacció de la tesina (amb un experiment pel mig...)

una genial cap de setmana...

dissabte, de juliol 04, 2009

això s'acaba...



ahir divendres fèrem la útima classe del màster; i al acabar, i a més coincidint amb el fet que avui és el vint-i-cinquè aniversari de Marina, doncs vàrem fer un petit "picnic"-berenar.





Sembla mentida lo ràpid que ha passat aquest any (fet que molt sovint parlem amb la Raquel); com aquestes vuit persones que no ens coneixíem hem pogut gaudir d'aquests mesos d'incerteses i de noves experiències. Tot i que l'important arriba ara.

Val a dir que ens haurem de cercar un nou futur la majoria, com exemple un servidor, que no podré seguir a IDIBELL -manca de finançament-. Emperò, ara sabem que hi ha vuit persones que ens anirem veient i preocupant-nos de saber què fem.

En un altra ordre de coses, aquesta tarda anirem a Badalona amb motiud el tercer aniversari de la meva neboda -per cert, la meva estimada Sarita fa avui 29, a París!-; i si em permeteu un altre comentari personal, avui fa dos anys que fai' fumar-me la meva última cigarreta.

Així que ara cal que mirem cap al futur, pensant que el nostre present és una tesina que cal entregar el dia 22 del mes en curs i que ara sembla que defensarem el 22 de setembre! Ja veurem on arribem i on acabem.

Aquest escrit volia deixar constància de l'estiamció de les meves benvolgudes companyes... gràcies, he fet que el màster sigui productiu.



divendres, de juliol 03, 2009

the pipetteman



existeixen grans personatges -tal vegades herois- misteriosos com "esfinterman" i "malmeto"; però aquí arriba PipetteMan; l'home capaç d'inocular-ho i tot...

quina por!!!

(tot i la molta feina, sempre es pot trobar un moment de relax al lab...)

dijous, de juliol 02, 2009

estudis bologna?



des de fa uns quants anyets es parla i malparla de l'espai d'educació superior europeu -estudis bologna- i la seva aplicació i tot el que això implica i/o implicarà...

veient la imatge un es planteja, aquest és un dels nous estudis, el de "comptador"? Caldran quatra anys per obtenir un grau de comptador?

O és que potser es volien referir a una altra cosa?

Per cert, el de la botiga que fa realitzar la placa, va fer algun comentari?

Què li passaria al gat de Schrödinger si l'untem de mantega com una torrada i el deixem caure?

P.S.: qui descobrí la placa quan 'nàvem de visita a cal Rulo i la Virg fou el nostre estimat Ferran.

dimecres, de juliol 01, 2009

360º Tour (walkaway, walkaway I will follow...)




hi ha experiències a la vida que no poden ésser descrites, ni dibuixades, ni tan sols enregistrades en cap suport perquè no poden transmetre la meravellosa màgia infinita que són... Ahir, l'inici de la nova gira dels U2 serví per demostrar que, com ja feren des de l'Achtung Baby, una vegada ja han demostrat que són la millor banda de Rock del planeta, sols els queda continuar demostrant-ho i fer-ho amb un espectacle cada vegada millor; aquest és el seu ofici, i això feren, de nou, ahir...

sense paraules... BRUTAL!!! INGENT!!!

hi hagué qui el qualificà d'exorcisme...



extret de la seva pàgina (aquí):


Barcelona, it's the first night of the new tour and here's what they played. Was it what you expected?

Breathe
No Line on the Horizon
Get On Your Boots
Magnificent
Beautiful DaY
I Still Haven't Found What I'm Looking For
Angel of Harlem
In A Little While
Unknown Caller
Unforgettable Fire
City of Blinding LIghts
Vertigo
I'll Go Crazy If I Don't Go Crazy Tonight
Sunday Bloody Sunday
Pride (In The Name of Love)
MLK
Walk On
Where The Streets Have No Name
One
-------
Ultraviolet
With Or Without You
Moment of Surrender.

les fotos són aquí



a LaVanguardia aquí

al 3 24 aquí

a El periódico aquí

a VilaWeb aquí

a El País aquí

al Irish Times aquí

a The Times aquí

a The Independent aquí