divendres, de desembre 14, 2007

la (dura?) vida a bord...

la regata continua solcant les mars del Gran Sud; i tot i que els comentaris que ens envien ens permente fer-nos una idea de lo dur que pot ésser ara mateix la vida a bord dels Open 60 que participen en la Barcelona World Race, aquí teniu dos videos dels skippers del Veolia Environnement: Roland Jourdain i Jean-Luc Nélias:

entrant a l'Índic

the yellow force with red boots

estant embogint, o ja eren de boigs?

també us deixo dos comments del Bubi Sansó -un dels "herois predilectes" a programes educatius de El Far, i dos comentaris sobre més:

L'estratègia del Mutua Madrileña

actualitzaciò : 14/12/2007 08:26 GMT

Bubi Sansó enviava aquest email aquest matí: "Les coses per aquí com sempre... agiua per tots costats i núvols baixos, visibilidat 1 milla, vent 28 a 35 nusos i pluja, neva de tant en tant. L'aigua està a + 0.67ºC i l'aire a 2 ºC fora i dins a 6 o 7 ºC, la humitat del 84%. És com anar a la muntanya però més humit. Pressió 1000 mb. T enim el radar posat en vigilància les 24hrs del dia per si hi hagués algun iceberg per la zona i aquest matí hem tancat tots els compartiments estancs que teníem oberts. Els centrals per les veles i els de la timoneria perquè és una zona de constant revisió. Tancant els compartiments fem que en cas de col·lisió quedin cambres d'aire i es puguin neutralitzar les via d'aigua si la hagués.... Es un procediment estàndard no només aquí a baix sinó a tot arreu; el que passa és que aquí vas més al lloro... Ara convivim amb 8 veles en el nostre petit habitacle. Tanmateix, cal dir que hi ha molt poca nit i es pot fer bona vigilància visual i amb el radar.

M'han comentat per allà que als diaris diuen que no tenim menjar. És fals, tenim menjar per a 90 dies i fuel per a 90 dies i tenim plaques solars per si de cas. Si preveiem que estarem més de 90 dies, setmanes abans començarem a racionar, que encara no és el cas.... mengem bé i hi hem engreixat ..... espiritualment

Avui trabujar cap a l'Est després d'haver guanyat bastant sud que ens garanteix durant mes temps bon vent de l'Oest després de trabujar i ens allunya de les altes pressions que es veuen pel nord. Dimarts es vindrà sobre nosaltres una baixa d'aquestes que treuen el singlot però ens agafarà bastant més al nord i ens donarà ales cap a Nova Zelanda esperem que puguem pujar-nos a la baixa i quedar-nos 2 dies o 3 ja veurem. Per agafar-la bé, haurem de pujar bastant i aquest és un altre dels motius pel qual trabujarem avui per col·locar-nos de de cara a dimarts. Si no vingués aquesta baixa hauríem de baixar bastant més al Sud... cosa que, gràcies a Déu, no haurem de fer de moment perquè aquí fa un fred que pela i treure les mans dels guants o rebre una ruxada és com una bufetada amb la mà plana.....

Anem amb jib top i un rínxol. La vela que tocaria portar seria el codi 5, però com ja sabeu que aquesta va passar a millor vida fa ja 2 setmanes. Ahir vam portar el spi tot el dia però quan el vent passa de 30 nusos amb aquesta ona creuada es fa dolent d'aguantar i a més a més tot el vaixell sofreix bastant.... encara que la velocitat és bona, aquest no és el lloc on forçar la màquina.....

Salutacions a tots"


L'altre serví per fer la notícia que us penjava ahir, però té commentaris molt espectaculars sobre la vida a bord ara mateix:

Bubi Sansó:

actualitzaciò : 13/12/2007 08:34 GMT

A bord del Mutua Madrileña, Bubi Sansó explica els esdevingut els últims dies i la dura vida a bord al Gran Sud: "Per fi sortim de les encalmades de l'alta pressió que ens va caçar 5 dies enrere. Ens ha costat gairebé 350 milles amb el 4art classificat i 700 milles amb els líders i la destralada moral que això pugui suposar; però bé ara estem una altra vegada movent-nos ràpid cap al sud fent la ruta mes a prop de l'ortodrómica i amb vents més favorables. Hem de baixar bastant al Sud prop de 54 S i considerat que la zona d'icebergs comença en latitud 49º S anem a anar una mica estresadets a partir de demà amb tots els sentits a límit... Mentre escric la temperatura dins del vaixell és de 12.2ºC la de l'aigua 6.1ºC i la de l'exterior ronda entre els 4 i els 8ºC. La zona d'icebergs comença on l'aigua aquesta a 5ºC però quan estiguem per 53è S l'aigua de mar baixa fins a 0 graus fins i tot valors negatius ja que l'aigua salada de mar no es congela fins a -1.8 C.

La visibilitat aquí a baix és d'1 o 2 milles com a màxim i sempre hi ha una boirina amb plovisqueig el que dificulta la detecció d'icebergs. Des de l'organització de la regata ens han comunicat que de moment no tenen notícies d'icebergs per la zona perquè l'única manera de detectar-los és quan un altre vaixell els albira així que més que dir-nos que no hi ha ens han dit que ningú no ha vist cap......y tots sabem que això no és la ruta entre Eivissa i Formentera l'agost.....También cal dir que els vents dels últims dies fa poc previsible que hi hagi trossos de gel per aquesta zona...

Naveguem ara amb spinakker i tota la major amb vent de l'Oest de 15 a 20 nusos fent una mitjana|mitja de 13 nusos des d'aquest matí. La maniobra del spi a 4ºC, plovent i amb ventet és diferent que fer-la en el ecuador....las mans se't congelen res mes sortir de la cabina i en tocar qualsevol cap se't mullen i després ja és fer-lo tot ràpid per entrar en calor. Funciona bé aquest sistema...

La vida a bord és una mica mes incòmoda pel fred i la humitat de gairebé 80% dins de la cabina, el que fa que tant les parets i sostre del vaixell suïn condesación constantment. Cal pensar que només ens separa del fons del mar 4 cm - a la seva capa mes gruixuda - de carboni i nomex i es nota l'aigua córrer per sota de les botes quan caminem per dins.....

Dit tot això, no és tan dolent com sembla i el cos sempre sorprèn adaptant-se perfectament. Ens fem sopitas, cafès i cacaus calents constantment.

El que si que hem notat és que dormim molt profundament les 3 hores que tenim anés de guàrdia i que costa molt aixecar-se mes que abans; és com si el cervell s'espessís....

I dit tot això, he d'afegir que, encara que no anem els primers, encara que hàgim estat tirats en una alta absorbedora de milles i que les condicions no són gaire bones, no volgués estar en cap altre situat en aquest moment. I ja estic pensant que amb una mica de sort estaré aquí una altra vegada per aquestes dates l'any que ve en una altra regata....

Moltes gràcies amics i desconeguts per escriure aquestes cartes de suport es agraeixen molt aquí a baix les rebem totes i també gràcies per seguir-nos per la web.

La bellesa de les balenes
13/12/2007
Servanne Escoffier des de l'Educación Sin Fronteras: "Ahir vaig tenir un dels moments més bells de la regata. Estàvem planejats amb les ones i, de sobte, vaig veure emergir una balena i com es capbussava immediatament. Vaig avisar Albert i els dos vam veure els sortidors. Els va portar nostra menjada era una barreja de bacallà i sardines en oli d'oliva. M'hagués agradat compartir l'amb aquests extraordinaris mamífers però és millor tant per a ells com per a nosaltres que no romanguem a prop un de l'altre. "

Instint per menjar
13/12/2007
A bord del Veolia, Roland Jourdain escrivia aquest matí: "No portem rellotge de canell i usem l'instint per menjar. La nit cau a les 17 GMT i es fa de dia cap a les 22:30 GMT i no és fàcil saber quan tens alguna cosa per menjar Quan esmorzar? Per exemple..