Ahir la nit
veia a les xarxes socials una imatge associada a un corre-e per
enviar a l'Antonio Baños per demanar que la CUP investeixi l'Artur
Mas com a President de la Generalitat. Però, què coi és això? La
passa important en tot el procés que
estem vivint camí de la República Catalana és investir una persona
concreta com a president? No pas!
En
Mas, ens agradi o no, no és pas imprescindible per assolir
l'objectiu de la independència de Catalunya. Hi ha moltes persones
vàlides per presidir i dirigir aquest govern que ens ha de dur fins
el nou estatus polític. Sincerament, l'important no és qui sinó el
què; per això és important que com a societat permetem que
JuntsXSí i les CUP puguin parlar, negociar i pactar: deixem que
cerquin els punts comuns, molt més important ara per ara que les
diferències, per a que puguin bastir la construcció del nou estat.
I en aquesta senda hem vist florir la declaració entrada al
Parlament i els annexos que ara broten.
Alguns
diran que el candidat de la candidatura més votada és en Mas i per
tant mereix que se li respecti aquesta possibilitat. És cert, però
no hi ha majoria absoluta i, consegüentment, ara entra en joc la
capacitat de diàleg i entesa. I l'objectiu és molt més important
que qualsevol nom o persona. O és que sense en Mas no hi ha procés?
Essent així el sector “unionista” ho tindria molt fàcil:
masnicidi i llestos.
No fotem! D'acord, el President Mas posà les urnes del nou9N
(“responsable moral però no vaig fer res”), ha acceptat
la voluntat popular (del poble)
de voler caminar devers una superació de l'autonomisme; però també
té un passat greu vers la ciutadania: pactar un Estatut cepillado
i, entre d'altres, mantenir el
puta-i-ramonetisme en
molts casos associat a la dreta. Per què, parlem clar!, per què coi
havia d'anar com a número quatre a la llista i ser el candidat?
Aviam,
la CUP està acceptant que ens mantindrem a la UE, o voldrem
intentar-ho, per posar un exemple de “claudicació” (tot i que la
paraula és molt poc encertada); esperonem, sense presses (que no ens
enganyin els mass-media,
ni els unionistes ni els convergents, el temps no s'acaba pas demà 9
de novembre), les converses entre els partits dipositaris de la
majoria social que demana un canvi de situació política a
Catalunya. I aquest canvi està, ha d'estar, per damunt de noms
personals. Sincerament, què hem votat: Catalunya independent o Mas
president?
Deixam
parlar, negociar i arribar a acords les formacions polítiques i no
les pressionem en cap sentit. L'objectiu és gran no fem descarrilar
el tren de la llibertat per estupideses sense importància.
P.S.:
continuo essent votant d'ERC, per si algú pensava que aquest escrit
el signa un votant de les CUP.
