Sí sí ja
tenim consulta. #Síisí, ja tenim consulta (que ara sembla que hem
de donar dues vegades les respostes per ésser entesos).
Després de
molt parlar en referència a la pregunta i la data, ja ha sigut
donada la resposta: el 9 de novembre de 2014 hauríem de poder
respondre a:
Voleu que
Catalunya sigui un estat?
En cas
afirmatiu, voleu que Catalunya sigui un estat independent?
(Ho sento
però continuo considerant molt més nostrat el tractament de vós
que no pas el de vostè.)
I ahir es
parlà molt, com si no s'hagués fet abans!
Personalment,
trobo que era molt més fàcil plantejar una única pregunta, tal i
com es farà el setembre del mateix any a la ciutadania d'Alba. Ah,
clar, calia integrar altres sensibilitats no estrictament
independentistes però que volen manifestar la seva queixa vers
l'statu quo actual. I, tal
vegada, palesar, quan el Gobierno de España, com ja va fer ahir, es
mostri immobilista i sord qualsevol petició, que hi ha una majoria
que potser no essent independentista vol un canvi del tracte que rep
Catalunya des de l'administració central. I això ens porta a un
dels punts centrals: i quina interpretació, i encara més important,
quina reacció provocarà ulteriorment el resultat de la consulta?
Tant el no com el sí i sí impliquen dues respostes clares: no volem
que res canviï i volem esdevenir un estat independent. L'opció del
sí i no implica la cerca d'una relació d'estat federal, confederal,
lliure associat o exactament què? Aquest què, ¿el tindrà clar la
ciutadania quan voti, cas que pugui votar? ¿Tindrem clar quines
seran les passes que donaran els estaments governamentals implicats
segons quin sigui el veredicte popular?
Semblen
massa preguntes per a poder dur a terme la consulta d'una pregunta...
però la veritable pregunta és si realment és factible poder
preguntar o no la ciutadania. Molt engrescats estem aquells que
sempre hem volgut poder esdevenir independents així com aquells que
volen poder tenir el dret a decidir si volem ser-ho o no; però,
també semblen tenir consolidada la seva posició de negativa força
l'altre interlocutor.
Així que uns veuen possible realitzar la consulta i d'altres
consideren que és una il·legalitat inviable. És a dir, ens
mantenim amb el mateix problema que teníem ahir abans que es fes
pública la data i la pregunta: podrem dur a terme la consulta?
Ahir un company, mentre comentàvem la situació, plantejava que ara
per ara el factor sorpresa ja l'hem perdut i considerant que els
poders de l'estat no permetran sota cap concepte que es realitzi la
consulta, l'única sortida era la declaració unilateral
d'independència i esperar l'empara de la comunitat internacional (i
que no esdevingués un conflicte armat, on no hi ha opció de no
derrota). Esperem, sincerament, no haver d'arribar a aquest escenari;
però molt em temo que si la situació no canvia radicalment, anem,
indefectiblement, cap aquest escenari on per a realitzar la DUI
potser es plantejaran realitzar les mal anomenades eleccions
plebiscitàries.
Ara
per ara, i mentre alguns esgrimeixin com a arma el constitucionalisme
enfront de la democràcia, com si encara ens haguéssim de barallar
entre partidaris de les nomoi i
de les thesmoi,
continuaré tenint molta enveja d'Escòcia. Sí sí! Perquè amb
voluntat política tot és possible, sí sí! Però cal voler
dialogar; és a dir, parlar i escoltar i fins i tot tenir certa
predisposició a poder voler una entesa. Sí sí! Les constitucions
no són eternes i inamovibles com una paraula rebel·lada,
afortunadament! Sí sí. Potser si ens deixen consultar a la població
ens succeiria com al Quebec, però res millor que saber quins estatus
polític vol realment la ciutadania. Sí sí!
